Revista Castells gener/febrer

La importància i consistència de moltes activitats depenen, moltes vegades, de la pròpia activitat en sí i de tot allò que es generi al voltant d’ella. En el cas dels castells i el món casteller, disposar d’una amplíssima bibliografia, de nombrosos historiadors i articulistes, de gent que de formes diverses genera debats amb els castells com a fons, és un dels aspectes que cal tenir ben present. I, com no podia ser d’altra manera, disposar d’una publicació periòdica com la revista “Castells” centrada en l’activitat i el món casteller reforça tot aquest escenari.

Crec que la revista “Castells” reflecteix molt bé el que és el món dels castells. Si més no, hi trobo un intent sincer de ser equitatiu, de parlar d’aquelles qüestions que no sempre són les que estan sota els focus, de tractar temes propers a les persones que practiquen aquesta activitat. D’oferir, en definitiva, un mostrari cada dos mesos on tothom s’hi pugui veure reflectit o identificat.

Evidentment, sempre n’hi hauran queixes, sempre hi trobarem mancances, sempre considerarem que hi sortim poc mentre que d’altres ho fan molt. Però també s’ha d’entendre que en 52 pàgines cada dos mesos és absolutament impossible que tothom se senti sempre representat com li agradaria. Però, pel que sé, la voluntat de que tothom senti la revista com a seva hi és. I estic convençut de que és així.

En l’últim número, el 36, corresponent als mesos de gener/febrer d’enguany, els Nens del Vendrell tenim una destacada presència. En l’article “La millor temporada de la història” es fa una repassada als números que van deixar l’any passat, on es van superar tots els rècords de castells de 9 i gamma extra descarregats en un any, a més de mostrar el bon estat de forma de les colles de 8, com és el cas “d’uns pletòrics Nens del Vendrell, que han recuperat la històrica torre folrada que ells van idear als anys 70”.

Continuant en la línia de fer una repassada per la temporada 2010 hi ha un article on es dóna veu a alguns dels seus protagonistes. I un dels castellers que hi apareix, fotografiat amb el pòster de la torre de 8 amb folre a la mà i el 3de8 de la Plaçeta del carrer Major de fons, és el nostre Sebas, qui explica:

“Hem madurat, ens hem fet grans i hem tornat a conquerir el que era un referent per a la colla. Després d’anys essent colla de 8 amb problemes per tenir un 4de8 estable, ara hem pogut fer un pas endavant gràcies a que s’han donat les condicions idònies: intensificar els assaigs de dimecres i fer una campanya per augmentar la massa social; amb el repte posat a ser una de les catorze colles del Concurs, fets que ens van donar el 4de8 per Santa Anna i després la torre de 8 amb folre. El secret és que hem cregut en la manera de treballar, que hem anat tots a una. Després de 17 anys a la colla és un orgull ser part d’un pas endavant històric com és aquest, pels Nens i pel món casteller”. Paraula de Sebas.

Els Nens tornem a aparèixer en un altre interessant article sobre la durada de les diades. En aquest cas no sortim massa ben parats, igual que succeeix amb altres colles i diades. I no pas sense raó, perquè tal i com diu a l’article, l’actuació de la Fira de Santa Teresa, que havia de començar a les 13.00 hores, ho va fer amb 40 minuts de retard “... i va acabar a les 16.40 hores! Tres hores i mitja d’actuació de tres colles. S'hi van veure tres intents o intents desmuntats, a més de la torre de 8 amb folre dels del Vendrell i tres castells de 9...”.

Sóc de l’opinió que aquest és un dels aspectes que el món casteller s’hauria de començar a replantejar molt seriosament. I estic totalment d’acord amb el plantejament de la revista, on també es valora com a molt positiva el sistema que es va fer servir durant l’últim Concurs de Castells, que tot i la seva complexitat i dimensió va finalitzar a les 15.30 hores.

Trobem més presència dels Nens a l’últim número de la revista en l’article que fa referència a la declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. En aquest cas, la nostra aparició és mitjançant una fotografia dels pilars que es van aixecar de manera simultània en la festa de celebració a l’antiga fàbrica de la Damm.

I, per últim, dues ressenyes relacionades amb la nostra colla: el premi que es va emportar l’Edgar en guanyar el concurs Castells.REC, convocat pels Minyons de Terrassa, amb el seu vídeo “Lluitem per la torre de vuit”, i el vídeo amb el qual vam participar en els actes de commemoració de l’any Espriu.

M’agrada la revista “Castells”. La seva existència és necessària pel món casteller. Tots hem de fer l’esforç de mantenir-la ben viva. (I que consti que jo no hi tinc res a veure ni cobro cap tipus de comissió). I més m’agradaria si tingués més pàgines i si la seva periodicitat fos mensual. És clar que això és el que m’agradaria a mi i també als seus editors.

En qualsevol cas, crec que s’ha de valorar molt positivament el paper que hi juga dins del món casteller, i també els hem d’agrair el fet d’haver estat ells els qui comencessin a fer bullir l’olla perquè els castells fossin reconeguts per la Unesco.