dimarts, 21 de juny de 2011

Un gran viatge. Una sortida inoblidable

Sortida 17, 18 i 19 de juny

Carcassona: 4de6, Pde4, Pde4
Montlaur: 4de6, 3de6a, 4de6a, Tde6 amb figuereta, Pde5, 2 Pde4, Pde4 per sota
Camplong: Pde4 cam, 3de6a, 4de6, 4de6a, Pde5, 2 Pde4, Pde4 per sota


Si el viatge a Mallorca d'ara fa dos anys va ser tot un referent per a nosaltres (en vaig parlar aquí) el del passat cap de setmana se situarà també, amb mèrits propis, en el calaix dels nostres records. Es tracta de sortides que s'acaben convertint en recurrents, de les quals la gent parla i explica anècdotes, que et permet consolidar els lligams amb la resta de gent de la colla, que serveixen per aprofundir una mica més en la relació amb les persones, que ajuden a descobrir que a més de l'estimació per la dèria d'aixecar castells podem trobar altres punts en comú, i que materialitzen, en definitiva, la idea de xarxa social que fonamenta qualsevol col·lectiu sòlid.


Divendres a la tarda vam sortir rumb "allende la frontiere", que diria Mendoza, repartits en dos grups. El primer, un autocar majoritàriament ocupat per la canalla i els seus pares, cap a les 18h. I el segon una hora i mitja més tard. Bon ambient, converses informals, i un viatge d’unes quatre hores per endavant. "De què parlo quan parlo de córrer", d'Haruki Murakami, i la música dels Pixies, Nirvana i New Order m'acompanyen a estones durant el trajecte.

Poc abans de la frontera fem una aturada per sopar, i després ja continuem fins arribar a la nostre destinació, Port Leucate. Ens allotgem en la ciutat de vacances de Les Carrats, un complex turístic de certes dimensions al costat de la platja. Fa vent i una mica de fred, però això no impedeix que es comencin a formar els grups per passar una estona xerrant. Els apartaments són de quatre persones, amb bany inclòs. És un indret agradable, amb un petit parc infantil de fàcil accés des de totes les casetes.

Dissabte ens aixequem d’hora per esmorzar, un senzill buffet sense luxes però suficient. Les converses principals giren en torn a les gavines, abundants en la zona i ben escandaloses durant la nit. En acabar sortim cap a Carcassona, capital del departament d'Aude, al Languedoc-Rosselón, i un dels indrets protagonistes de la creuada albigense contra els càtars. La seva ciutadella medieval, on passarem el matí, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997.

Arribem cap a les 10.30, i el grup de camises vermelles s’endinsa en l’interior de la fortalesa. La gent mira encuriosida en veure’ns, i alguns pregunten per la nostra indumentària. Just en l’esplanada situada a l’entrada del castell comencem a enfaixar-nos i preparar la pinya. Els turistes s’aturen per veure l’actuació, i no triguen a dedicar-nos tota l’atenció tant aviat els segons estan col·locats i comencen a sonar les gralles. Fem un quatre de sis amb el teló de fons del castell. Com es diu la pel·lícula? “Castell casteller sobre castell medieval”. Després fem un pilar de 4 i dos de tres, i una foto de grup per a la qual s’ofereix com a fotògraf un senyor que, casualment, té família al Vendrell.

La nostra actuació a Carcassone ha terminat. És hora de gaudir dels carrerons de la cité. Molta botiga, molts turistes, molta càmera de fotos, molta camisa vermella, més d'un núvol al cel i una agradable passejada per a tothom. Deambulant anem a parar a una plaça plena de terrasses per dinar, i recordo que fa molts anys, devia ser cap al 1994-1995, vaig sopar en una d'elles. Reseguint el perímetre del casc urbà acabem a la porta de la basílica gòtica de Basílica de Saint-Nazaire i Sant-Celse on entrem per visitar-la.

Hem quedat tots a la porta principal cap a les 14 hores del migdia, per dinar. Mentre esperem aixequem un nou pilar de quatre, amb el fons petri de la façana del Pont Vell i l'efígie de la Dama Carcas, protagonista d'una de les llegendes de Carcassone. Em recorda, em veure el seu cap escultòric la núvia d'Shrek.

De tornada a l'autocar continuo enfrascat en el llibre de Murakami. No tenia ni idea de la seva vessant de corredor de maratons, una activitat que va iniciar fa molts anys -ja n'ha corregut més de 26, pràcticament una per any. També ha participat en nombroses triatlóns, i pràcticament cada dia surt a córrer, ja es trobi en l'estat de Maine o al Japó. Per a ell, es tracta d'un exercici més disciplinari que lúdic. Tal i com diu, "per escriure cal mantenir un cert nivell físic", i ell hi dóna sortida fent això: posant-se unes sabatilles i sortint a córrer.

Una vegada, tenint en compte la seva condició d'escriptor/atleta el van encarregar un article sobre la marató. Per a fer-ho se'n va anar fins Atenes, per fer el recorregut olímpic, i va córrer els 42,150 km. fins a Marató. Els qui l'acompanyaven es van sorprendre de què els volgués fer sencer, ja que, deien, el més habitual era fer unes quantes fotos en algun tram del trajecte i completar la resta en cotxe. Ell no. Va fer tota la marató sencera. Disciplina pura.


A la tarda arribem a Montlaur, el poble on tenim la següent de les actuacions, una petita vila molt semblant a les que tant abunden pel sud de França: cases de pedra, pocs habitants, menys bars i un entorn físic envoltat de vinyes. Montlaur es troba en festes, però no es veu massa ambient pels carrers. Cap a les 18 de la tarda l'atracció del poble és la nostra actuació, els nostres castells. Procedim a l'exhibició descarregant un 4de6, 4de6a, Tde6, 3de6a, Pde5, 2 Pde4 i un Pde4 per sota, i el públic assistent gaudeix molt de la diada. Aquest tipus d'actuacions són agraïdes, amb un públic que vol gaudir de la festa i que serveixen per fer colla, per fer pujar gent que habitualment no ho fa i per fer castells en un ambient distès i relaxat, sense la pressió d'altres diades.


Tant aviat acabem l'actuació descobrim a un grup de músics (8 ó 9) vestits amb indumentària extravagant i una mica estrafolària però molt professionals que comença a tocar un variat repertori de cançons. La gent de la colla rep amb molt bon ànim aquesta actuació, on hi ha composicions variades que van de la música occitana a d'altres més populars i rítmiques. Com a fet anecdòtic esmentar la sardana de Perpinyà que interpreten en homenatge als catalans. Gran part de la gent de la colla forma una rotllana i la comença a ballar, incloent-hi a les nenes magrebines de la nostra canalla, la qual cosa converteix el moment en un autèntic episodi de multiculturalitat: uns castellers fent castells a França i ballant una sardana de la Catalunya nord amb integrants magrebins. D'això com s'hauria de dir? Multiculturalitat? Integració? Demostració que en el fons totes les persones som iguals i davant de l'oportunitat de passar-ho bé que proporciona una orquestra de carrer tothom es llança a ballar?


El grup de músics acaba la part estàtica de la seva actuació i comença a caminar en cercavila fins al lloc on han preparat un escenari. Allà mateix sopem -musclos de la zona, paté, embotit i un plat amb mongetes i carn que estava boníssim, tot regat amb vins de la vall-, i quan acabem comença l'actuació del grup Coriandre. Quan la festa acaba -alguns, els qui portàvem canalla, marxem abans del final- anem cap al Centre de Vacances Paul Balmigere, el lloc on dormirem, un complex situat a la propera vila de Camplong d'Aude que ens sembla una meravella i on continuem la festa en grup.

L'endemà, després d'esmorzar, anem caminant fins al centre de Camplong, on tenim programada una altra actuació al migdia. La plaça on farem els nostres castells és molt agradable, i tant aviat arribem comença la recepció que ens havíem preparat, amb una benvinguda per part de l'alcalde i el lliurament d'uns obsequis de la colla per part nostra. Després fem l'actuació, que es tanca amb un Pde4 cam, 3de6a, 4de6, 4de6a, Pde5, 2 Pde4 i un Pde4 per sota, tots ells castells que són molt ben rebuts per part del públic assistent. Acabada la diada dinem allà mateix: embotits, una mena d'empanada, llom i pastís de poma, acompanyats, com no, pels vins de la zona.


Arriba el moment de la tornada. Cares de cansament i relaxació. Alguns aprofiten per tancar els ulls i dormir una estona, abandonant-se potser a fixar en la memòria els moments viscuts. És un dels moments més ambivalents de tot viatge, perquè significa que ja s'ha acabat. Però, al mateix temps, quan les coses han anat bé, el que queda és el record d'allò viscut i les ganes de tornar-ho a repetir.


El final del viatge coincideix amb el final de la lectura del llibre de Murakami. I acabo aquesta crònica amb una cita seva que parla, precisament, sobre el significat que per a ell té l'arribada al final d'una marató.

"El fet que hi hagi un final no vol pas dir que la nostra existència tingui sentit. El final no és més que una convenció eminentment pràctica, o potser una metàfora indirecta de la naturalesa efímera de la vida".




(Per veure totes les fotos cal fer clic aquí, i per veure els vídeos cal fer-ho aquí)

dimecres, 15 de juny de 2011

El Vendrell, 12 de juny de 2011


Diada 85è aniversari dels Nens del Vendrell
Colla Joves dels Xiquets de Tarragona: 4de8, 3de8, 2de7, 2Pde5, 3Pde4
Nens del Vendrell: 5de7, id 4de8, id 4de7a, 4de7a, 3de7a, Pde5

Diumenge passat vam celebrar l'actuació del 85è aniversari de la colla. Vist el resultat final, podríem qualificar-la de doble cara. Les expectatives inicials oferien la possibilitat d’atacar la primera torre de set de l’any, la qual cosa hauria significat un important cop d’efecte per carregar la motxilla de confiança. D’haver-ho fet, ens trobaríem pràcticament en la mateixa situació que l’any passat, quan vam aconseguir descarregar a la diada de l’Arboç –més o menys per les mateixes dates que enguany- la primera torre de l’any.

El fet de no haver intentat la torre diumenge va quedar eclipsat pel que va ser una sorpresa: intentar el quatre de vuit. Si l'haguéssim descarregat, ara estaríem parlant d’un més que important pas endavant respecte de l’any passat, ja que el primer que ens vam anotar va ser al juliol, per Festa Major. Per això, tot i que vam tancar actuació sense torre i sense quatre, crec que s’ha de fer una lectura positiva, en tant que va ser una més que bona prova, un bon indicador que estem en disposició, amb treball durant els assajos, de descarregar el primer vuit abans de la nostra primera diada gran de l’any.

L’actuació va començar amb més de mitja hora de retard per absència de l’ambulància. La qüestió de la puntualitat hauria de ser un aspecte que ens ho hauríem de fer mirar: nosaltres i la resta del món casteller. Perquè els castells són una festa, i en una festa cal la participació del públic. Però el que no es pot demanar a la gent és que estigui mirant castells a les tres de la tarda tocades. Va ser una pena, perquè només érem dues colles, i d’haver anat tot relativament bé hauríem acabat a una hora més que raonable.

D’inici vam sortir de cinc de set, el tercer de l’any. Sense incidències destacables, tot i que massa treballat a la descarregada en haver-se prolongat excessivament. El cinc, com la torre, és un castell que tenim molt apamat, i que no genera cap tipus de dubtes en la colla, la qual cosa és de valorar. En segona ronda va saltar la notícia: anàvem pel quatre de vuit. I la pinya es va tancar i el castell va començar a pujar.

En tot moment va donar la sensació, des de baix, que estava força bé, i a mida que allò pujava la confiança de la gent augmentava. Però amb els quints col·locats es va donar l’ordre de desmuntar-lo, en detectar que una de les rengles estava una mica entrada. Així, es va optar per no córrer el més mínim risc i tirar-lo avall, que la temporada és molt llarga i encara tenim molt de recorregut per endavant. En qualsevol cas, la part positiva és que el castell es va ensenyar, i tothom va concloure que el tenim força bé, i que no trigarem a descarregar-lo.

Desmuntat el quatre de vuit vam encarar el quatre de set amb l’agulla, una construcció que ja hem fet dues vegades aquest any i que no ens suposa cap tipus de problemes. Però diumenge, després de la traspassada de l’enxaneta, la cosa es va complicar en encarar l’entrada al pilar, ja que l’aleta, potser perquè va voler anar massa ràpid, tant aviat es va aixecar va caure sobre un quint. Dosos i quints, però, van ser capaços de tornar-la a posar a lloc, però li va tornar a passar el mateix, i aquesta vegada ja va començar a baixar del castell fins que aquest es va acabar desmuntant del tot.

I aquí val la pena destacar el que allà dalt es va fer, tant els quints i els dosos, aixecant i col·locant sobre el pilar a l’aleta com aquesta, que valenta va tornar a intentar recuperar la posició. I és que allà dalt passen moltes coses per a les quals s’ha de tenir molt de valor, molta capacitat de reacció i molta sang freda.

Després d’aquest inesperat episodi vam tornar a repetir el quatre amb l’agulla, que es va resoldre sense cap incidència, igual que va passar amb el tres amb l’agulla que vam fer per no acabar la diada amb tres castells. Un pilar de cinc va tancar l’actuació.

Com a lectura global cal insistir en la idea del començament. Vam fer una bona actuació descarregant un altre cinc de set i dos castells de set i mig, a més de fer una bona prova de quatre de vuit. Poc a poc anem agafant empenta, i s'ha demostrat que tenim molta corda per endavant, un potencial de creixement que només dependrà del treball al local i que ens pots portar a fer grans coses abans que arribi la gran diada de Festa Major.

Pel que fa la Joves de Tarragona, van descarregar un tres i un quatre de vuit i una torre de set gairebé sense despentinar-se, amb una seguretat i domini admirables. Uns castells -especialment el tres- impecables, que no trigaran a pujar un pis més. Per la pinta que tenen estic convençut que aquest serà un grandíssim any per ells. Així ho espero i els desitjo tots els èxits del món.

dijous, 9 de juny de 2011

dimecres, 8 de juny de 2011



Banyeres del Penedès, 11 de juliol de 2011

Bordegassos de Vilanova: 3de7, id4de7, 4de7, Tde6, 2 Pde4
Minyons de l'Arboç: 3de7, 4de7, 5de6a, Vano de 5
Nens del Vendrell: 4de7a, i5de7, 3de7, 4de7, Pde5, 2Pde4, Pde4 per sota

Diumenge 10 de juliol els Nens del Vendrell vam actuar juntament amb els Minyons de l’Arboç i els Bordegassos de Vilanova a la Festa Major de Banyeres del Penedès, tot just l’any que es celebra el desè aniversari de la diada castellera d’aquesta població penedesenca, que es va consolidant any rera any com una diada tradicional en el calendari casteller de la comarca.

En primera ronda vam descarregar un segur quatre de set amb l’agulla, el cinquè de l’any per al Nens. Amb la voluntat de continuar amb els castells de set i mig, vam van portar a plaça el que havia de ser el quart cinc de set d’aquesta temporada. Aquesta vegada el castell, amb les cassoles col·locades, va perdre lleugerament la forma, per la qual cosa es va donar l’ordre de desmuntar, però quan ja baixava es va trencar. Al torn de repetició es va descarregar un tres de set sense cap complicació, i, en tercera ronda, un quatre de set.

Al torn de pilars, els Nens del Vendrell vam descarregar en primera instància un pilar de cinc, per completar a continuació tres pilars de quatre simultanis de comiat, un d’ells aixecat per sota.

Per la seva part, els Minyons de l’Arboç varen completar un tres de set, un quatre de set i un cinc de sis amb l’agulla i un vano de cinc, mentre que els Bordegassos de Vilanova completaven un tres de set, un quatre de set, després d’un primer intent desmuntat, una torre de sis i dos pilars de quatre simultanis.

Els Nens del Vendrell seguim la nostra preparació de cara a la diada de Santa Anna amb assajos dimecres i divendres. Aquesta setmana, l'assaig de dimecres serà a Torredembarra conjuntament amb els Nois de la Torre, amb la voluntat de sumar un gran nombre d’efectius per treballar més intensament els troncs dels castells. El divendres, en canvi, tornarem al local per assajar a partir de les 10 de la nit.

La propera actuació serà el diumenge 17 de juliol a les 12:30 hores a la plaça Catalunya de Calafell Poble en el marc de la Diada de Festa Major de Calafell, acompanyats dels Xics de Granollers.

El Vendrell, 10 de juliol de 2011

diumenge, 5 de juny de 2011


5 de juny de 2011
Plaça del Pati de Valls

Colla Joves Xiquets de Valls: id 4de8, 4de8, 3de8, Tde8 amb folre, Vano de 5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 4de8, Tde7, 3 Pde5
Nens del Vendrell: 4de7a, 5de7, 3de7a, Pde5, 2 Pde4

Diumenge es va donar un important pas tornant a descarregar tres castells de la gamma alta de set. Va ser a Valls, en la Diada del Pati, on compartien plaça amb la Colla Joves dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. L'objectiu principal passava per consolidar els bons resultats d'ara fa quinze dies a Tarragona, on vam estrenar tres castells de set i mig d'una tacada. Finalment, es va tancar una més que bona actuació repetint els mateixos castells que en l'anterior diada, la qual cosa ens situa en disposició d'enfrontar reptes superiors sobretot per la càrrega de confiança que les dues últimes diades signifiquen.


Tot i el retard en el començament de la diada i els dubtes respecte del comportament de la meteorologia, l'actuació es va desenvolupar de manera satisfactòria. Els Nens, tot i presentar-nos a plaça amb alguna baixa, vam tornar a obrir actuació plantant un sòlid quatre de set amb l'agulla que es va descarregar amb seguretat. En segona ronda, tal i com ja va passar a Tarragona, es va tornar a aixecar un cinc de set, castell que es va acabar resolent amb èxit, convertint-se en el segon de l'any.




En tercera ronda els de la camisa vermella es va atacar un altre castell de set i mig, el tres de set amb l'agulla, descarregat amb seguretat i confiança. Un pilar de cinc i dos pilars de quatre van completar l'actuació.



Amb l'actuació de Valls es va descarregar una nova tripleta de castells de la gamma alta de set, fent-ho, a més, amb molta confiança i seguretat. D'aquesta manera hem aconseguit, amb les dues últimes diades, consolidar i instal·lar-nos en registres que ens obren les portes a reptes superiors.


De moment, els objectius més immediats passen per continuar treballant de manera intensiva durant els assajos d'aquesta setmana, omplint el local de castellers, i amb el punt de mira posat en la Diada d'Aniversari del proper diumenge, on compartirem plaça amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona i on es podria plantejar donar un pas endavant en la progressió d'aquesta temporada.


Pel que fa a les altres colles, totes dues van completar una important actuació de castells de vuit, destacant la torre folrada de la Joves dels Xiquets de Valls, que van acompanyar d'un tres i un quatre de vuit (després d'un intent desmuntat). Així mateix, pel que fa a la colla de Tarragona, cal esmentar la gran seguretat que desprenen les seves construccions, tancant l'actuació amb una tripleta de vuit (tres i quatre de vuit i dos de set).

La propera cita serà l'assaig públic de divendres a la Plaça Vella, pas previ per a la important diada del proper diumenge a les 13.00 hores, una actuació que s'ha d'aprofitar per donar un nou salt qualitatiu en el full de ruta d'enguany.