pinyes i castells

Jove, Joves, Nens i Vella

2011-10-07T21:03:00.001+02:00

Dimecres es va celebrar a laSala de Plens de l’Ajuntament del Vendrell l’acte de presentació de la diadacastellera de la Fira de Santa Teresa que se celebrarà el diumenge 16 d’octubrea la Plaça Vella del Vendrell. Durant l’acte, que va estar presidit perl’alcalde vendrellenc, i que va comptar amb l’assistència dels representants deles colles participants, es van explicar els principals aspectes organitzatiusde la diada. Així mateix, va servir per celebrar el sorteig i conèixer l’ordred’actuació de les colles, que serà: Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, CollaJoves dels Xiquets de Valls, Nens del Vendrell i Colla Vella dels Xiquets deValls.

Enguany, i per primera vegada,la diada de Santa Teresa comptarà amb quatre colles a plaça. Per a la collalocal es tracta de l’actuació més important de l’any, raó per la qual s’hatreballat, conjuntament amb l’Ajuntament, en tant que organitzador, en laintroducció d’alguns canvis que ajudessin a donar més rellevància a aquestaimportant cita del calendari casteller.

L’actuació començarà a la unadel migdia, i per tal d’agilitar la diada s’ha delimitat una ubicació per acadascuna de les colles al llarg de les façanes de l’ajuntament i de l’esglésiasegons el plànol següent.

El format que se seguirà serà el de tres rondes sensedret a repetició, afegint-hi dues rondes posteriors que es podran fer servir(sempre i quan no s’hagin aconseguit fer tres castells) per tal d’intentar denou una construcció que no s’hagi assolit o provar-ne una altre de diferent.

Pel que fa a altres qüestionsorganitzatives, com ara la ubicació dels serveis sanitaris, s’ha acordat amb laCreu Roja que les ambulàncies s’estacionaran entre els carrers de Mar i el delPeix, de manera que no s’obstrueixi el pas de les persones ni la visibilitat ala plaça. Així mateix, se situaran dues carpes –a la Plaça Francesc Macià i ala Placeta del Carrer Major- per facilitar al màxim la tasca dels tècnicssanitaris.

Per últim, i amb l’objectiu deguanyar en comoditat, s’habilitaran tres punts logístics a l’interior del’església per a les colles Jove de Tarragona, Nens del Vendrell i Vella deValls, així com un altre a dins l’ajuntament per a la Joves de Valls.

Lleida, 2 d'octubre de 2011

2011-10-04T22:40:00.001+02:00

Lleida, diumenge 2 d'octubre de 2011

Castellers de Lleida: Pde4, 4de8, 2de8 f, 3de8, 2 Pde5

Capgrossos de Mataró: 3de8, 2de8 f, id 4de9, 4de9f, Pde4

Nens del Vendrell: 4de7a, 5de7, 2de7, Pde5

Diumenge els Nens del Vendrell es vam desplaçarfins a Lleida per participar en la diada castellera en motiu de les Festes deSant Miquel, i ho vam fer tancant una gran diada que ens va fer retrobar-nos amb elsgrans castells, especialment amb la torre de set.

Compartint plaça amb la colla local, els Castellersde Lleida, i els Capgrossos de Mataró, vam obrir actuació ambun pilar de quatre d’entrada a plaça, descarregant en primera ronda un noucastell de la gamma alta de set, el quatre de set amb l’agulla. En segonaronda, es va optar pel cinc de set, un castell que esva resoldre sense incidències i que es va descarregar satisfactòriament.

L’aposta del dia, però, va arribar en terceraronda, on els Nens vam voler plantar a Lleida una nova torre de set, que es va descarregaramb solvència i ens va permetre tancar una gran diada a l’alçadadel cartell.

Per la seva banda, els Castellers de Lleida van feruna gran actuació a plaça pròpia, descarregant tres castells de vuit: el tres,el quatre i la torre folrada. Pel que fa als Capgrossos de Mataró, també es vanretrobar amb els grans registres, tancant actuació amb un tres de vuit, un dosde vuit amb folre i un destacadíssim quatre de nou amb folre.

Els Nens encetem d’aquesta manera les dues setmanes quefalten fins a la gran diada dels 16 d’octubre, la de la Fira de Santa Teresa.Seran dues setmanes intenses, amb assajos els dimarts i els divendres, ons’espera la màxima afluència de castellers al local per poder arribar amb lesmàximes garanties a una de les grans diades d’enguany.

Roda de premsa de presentació de la Diada de Santa Teresa

Dimecres, a les 20.00 hores, la Sala de Plens de l'Ajuntament del Vendrell acollirà l'acte de presentació, sorteig i roda de premsa de la Diada de la Fira. Presidit per l'Alcalde, i amb l'assistència dels presidents i caps de colla de les colles participants (Jove de Tarragona, Joves dels Xiquets de Valls, Vella de Valls i Nens del Vendrell), durant l'acte es procedirà a explicar als mitjans de comunicació quina serà la dinàmica de funcionament de la diada, a més de fer-se el sorteig que determinarà l'ordre d'actuació de cadascuna de les agrupacions.

Guissona, diumenge 11 de setembre

2011-09-13T23:52:00.000+02:00

Finalitzades les vacancesestivals, els castellers Nens del Vendrell hem reprès l’activitat castellera ala diada de Festa Major de Guissona descarregant dos castells de set i mig. Ladiada es va celebrar el passat diumenge 11 de setembre a la una del migdia ambla presència de la colla local, els Margeners de Guissona, els Capgrossos deMataró i els Nens del Vendrell.

L'actuació es va iniciar completant un tranquil quatre de set amb l’agulla, el vuitè de latemporada. En segona ronda, ens vam enfrontar al cinc deset, però es va haver de desmuntar com a conseqüència d’un problema a nivellde segons del tres, a qui li va relliscar un dels peus, dificultant l’equilibride la construcció. En ronda de repetició es va optarper un castell diferent: el tres de set amb l’agulla, que es va completar ambseguretat.

En tercera ronda vam descarregar un quatrede set molt lleuger, que va servir per seguir treballant els pisos alts delquatre vuit. I, per tancar la diada, vam aixecar un pilarde cinc.

El més destacable de la diada vaser el primer quatre de vuit descarregat pels Margeners de Guissona a la sevacurta però intensa història. En només quatre anys ja han fet el salt alscastells de vuit. Aquest quatre de vuit va ser acompanyat pel set de set, eltres de set aixecat per sota i el pilar de cinc. Per la seva banda, elsCapgrossos de Mataró van carregar el tres de vuit i van completar el quatre devuit, el cinc de set i el pilar de cinc.

Amb aquesta diada els Nens donem el tret de sortida a la darrera part de la temporada amb elsulls posats a la diada de la Fira de Santa Teresa. Després de l’intent de torrede vuit amb folre de Llorenç del Penedès, que es va trencar quan l’anxanetaestava a punt de coronar el castell, la colla intensifica elsassajos de dimecres i divendres amb la voluntat de recuperar de nou aquestemblemàtic castell en la història dels Nens del Vendrell.

La propera actuació se celebrarà a Terrassa el proper diumenge a les 12:00 hores,en el marc de la XVII diada d’homenatge al casteller vendrellenc Emili Miró,amb la presència dels Castellers de Terrassa, elsNens del Vendrell, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Margeners deGuissona, amb l'objectiu principal de millorar els resultats d’aquest passat diumenge.

Nens-letter número 6, setembre de 2011

2011-09-06T22:56:00.003+02:00

Feu clic aquí per accedir al Nens-letter sencer

Nens-letter núm. 6, el Butlletí digital informatiu dels Nens del Vendrell, corresponent al mes de setembre de 2011, amb la crònica de les diades del mes d'agost i l'agenda del mes de setembre.

Grans diades a Sant Vicenç de Calders i Llorenç del Penedès

2011-08-08T12:51:00.006+02:00

Sant Vicenç de Calders, 5 d'agost de 2011:
5de7, Tde7, 4de8, Pde5
Llorenç del Penedès, 7 d'agost de 2011:
Pde4, 5de7, 4de8, idTde8 amb folre, iTde8 amb folre, Pde5

En tal sols dues setmanes (l’última de juliol, amb les diades de Festa Major) i la primera d’agost (amb les dues actuacions de Sant Vicenç i Llorenç), els Nens hem capgirat registres i culminat el procés de convertir-nos en colla de vuit de tot dret. Aquesta consideració s’atorga a les colles que han descarregat vuit castells de vuit pisos durant tres anys consecutius. És el nostre cas, ja que l’any passat es van completar 6 castells d’aquesta gamma (cinc quatres de vuit i una torre de vuit amb folre), als quals cal afegir els dos assolits durant els últims dies.

Si bé per Festa Major es van recuperar sensacions i registres, i la colla va poder començar a mostrar tot el treball previ que s’estava fent durant els assajos, ha estat especialment durant l’últim cap de setmana on s’ha aconseguit recuperar les expectatives i el potencial que es va assolir durant l’any passat.

El primer d’aquests grans passos es va produir divendres a la nit, en la tradicional diada de Festa Major de Sant Vicenç de Calders, on els Nens vam actuar acompanyats dels Castellers d’Altafulla. De sortida, vam descarregar la tercera torre de set de l’any, un castell sobre el qual es torna a mostrar el domini i confiança que la colla hi té, i que va ser el preàmbul per a la prova que es faria a la mateixa plaça en acabar l’actuació.

En segona ronda es va completar un segur cinc de set sense incidències, i en tercera ronda va arribar el plat fort de la nit: un quatre de vuit que es va haver de treballar però que no va patir en cap moment. Una construcció que va ser molt celebrada per la colla, que es convertia en la primera de l’any d’aquest tipus i que, a més, va convertir la Plaça Major de Sant Vicenç en plaça de vuit.

Els Nens vam tancar la diada amb un pilar de cinc, però, tal i com es va fer l’any passat amb tan bons resultats, no es va desaprofitar l’ocasió per fer un assaig de torre de vuit amb folre. L’objectiu no era un altre que el de tornar a tastar tant emblemàtic castell per a nosaltresvendrellencs i, sobre tot, aprofitar l’oportunitat de rodar el folre. L’intent va ser satisfactori, arribant-se a col·locar quints amb relativa facilitat i no havent-hi mostres de patiment en cap moment.

Pel que fa als Castellers d’Altafulla, habituals acompanyants en aquesta actuació, van completar una bona actuació amb un intent de dos de sis, un tres de set, un quatre de sis amb agulla, una torre de sis i un pilar de cinc.

Culminació a Llorenç del Penedès

Diumenge, dos dies després de les bones sensacions que va deixar la diada de Sant Vicenç de Calders, ens tocava afrontar una de les cites més importants de la temporada: l’actuació a Llorenç del Penedès. I, de la mateixa manera que divendres havíem descarregant el primer quatre de vuit de l’any, a Llorenç havíem de refermar el bon estat de forma de les últimes actuacions, començar a recollir els fruits de tota la feina feta als assajos i encetar nous reptes.

La diada es va iniciar amb la descoberta d’una plaça a la façana de l’Ajuntament com a reconeixement als Nens del Vendrell, en tant que colla amb una vinculació molt estreta amb aquest municipi en tant que molts dels castellers són d’aquesta població.

Els Nens vam obrir diada amb un plàcid i segur cinc de set, per enfrontar-nos en segona ronda amb el que havia de ser segon quatre de vuit de la temporada i el segon en 48 hores. Un castell que va pujar a la primera i que es va poder descarregar sense incidències especials. La colla es rearmava de confiança, i es permetia mostrar-se valenta i ambiciosa i donar la sorpresa anunciant la torre de vuit amb folre en tercera ronda.

Amb el record de l’any passat, on Llorenç va veure el primer intent en una diada després de molts anys d’un castell folrat dels Nens, la construcció es va enfrontar amb confiança, fent un primer intent que va quedar en desmuntat amb dosos col·locats però que es va iniciar amb un bon encaix de pinya i folre que va mostrar un bon treball del peu. Tot i haver-ne desmuntat un intent, els Nens no vam renunciar a tornar-nos a enfrontar a la torre de vuit. I així ho vam fer a continuació. El peu va tornar a quedar molt ben lligat, amb un folre que es va mostrar sòlid des del començament. La torre va anar pujant però es va tancar pels pisos superiors. Tot i així, la cassola va arribar a ocupar la seva posició, i just quan l’enxaneta iniciava la traspassada el castell es va trencar, deixant-nos a mil·límetres de carregar el castell.

Amb tot, van ser dos intents més que satisfactoris en tant que es va demostrar que amb treball i confiança el castell està al nostre abast. I tot i el regust agredolç per no haver-lo culminat per escassos segons, els Nens vam sortir de plaça amb la moral alta per la gran actuació que s’havia aconseguit, i amb el convenciment que tornar a descarregar la torre de vuit és ben a prop.

Pel que fa a les altres colles els Xiquets de Tarragona van tancar actuació amb un tres i un quatre de vuit i un cinc de set que és la base d’un futur cinc de vuit. I, pel que fa a la Jove de Tarragona, cal destacar que van descarregar la seva primera torre de vuit amb folre de l’any, completant actuació amb un quatre de vuit i un cinc de vuit.

Els Nens del Vendrell aprofitarem els propers dies per fer vacances, tot i que curtes, ja que tornem als assajos el proper dimecres 17 d’agost, per preparar l’actuació de dos dies després –el divendres, 19 d’agost-, en motiu de la Festa Major d’Albinyana. Un merescut període de descans que ha de servir per recarregar bateries i preparar-se per als grans reptes que tenim per endavant.

Sant Vicenç de Calders, 6 d'agost de 2011

2011-08-07T11:31:00.003+02:00

Divendres a la nit vam actuar en el marc de la Festa Major de Sant Vicenç de Calders, acompanyats pels Castellers d'Altafulla.

Diada nocturna -la qual cosa equival a climatologia agradable-, bon ambient i molta camisa vermella. A més, es tracta d'una bonica plaça que ens porta molts bon records, ja que va l'any passat, en aquest mateix espai, vam fer la primera prova de torre de vuit amb folre en molts anys. I la cosa no va anar gens malaments, ja que hi vam posar dosos.

Les bones sensacions es van tornar a produir divendres, ja que vam fer la millor actuació en el que portem de temporada, incloent-hi el primer 4de8 de l'any com a plat fort. Així mateix, vam tornar a descarregar una altra torre de set, un altre cinc de set i un pilar de cinc.

En acabar, vam tornar a fer una prova de torre folrada, en la qual vam arribar a posar quints. I, en acabar, el tradicionar sopar de sípia amb mandonguilles que cada any ens regala el Restaurant Xaloquell, i que va permetre culminar una nit més que positiva.

Avui toca Llorenç, a consolidar la feina feta i a continuar amb aquesta dinàmica.

Estrenem la torre de set per partida doble a la Festa Major del Vendrell

2011-07-28T13:33:00.006+02:00

Els dies de celebració de la Festa Major del Vendrell han estat prou profitosos per als Nens, ja que hem pogut recuperar sensacions i resultats, a més de demostrar el potencial de la nostra colla.

Hem descarregat la torre de set dos dies consecutius, hem fet en tres jornades cinc castells de gamma alta de set (dos torres de 7, un 5 de 7 i dos 4 de set amb l’agulla) i més de 27 castells, comptant els 14 pilars dels dos dies de cercavila. Una autèntica demostració castellera i festiva fruit del treball de tota la colla, del recolzament dels grups de cultura popular de la nostra vila i de tots els vendrellenc i vendrellenques que ens han donat el seu escalf incondicional aquest dies durant les dues diades.

Prèvia de Santa Anna

L’activitat castellera va començar diumenge a la nit, just després de l’assaig conjunt amb la resta de grups de cultura popular del Vendrell, quan es va decidir fer un assaig/actuació com a prèvia de la gran diada de Festa Major. L’objectiu era el de fer les últimes proves abans de l’actuació de dimarts, tot retallant el període que anava entre l’últim assaig de divendres i la diada. Com a resultat final es va descarregar un quatre de set amb l’agulla, un quatre de set seminet i dos pilars de quatre, a més d’un intent desmuntat de cinc de set. Com a dada positiva es va aprofitar per assajar a sobre de la pinya el tronc de la torre de set i el del quatre de vuit.

Diada de Santa: castells de gamma alta de set amb la primera torre de la temporada

Dimarts va arribar el gran dia. Matinades al matí, pilar a la Plaça Vella cap a les 11 just a la sortida de Santa Anna i cercavila amb la resta de grups. En acabar, versots del diables i la tradicional actuació de Festa Major. Com ja va passar l’any passat, la plaça estava plena de gom a gom, i pocs minuts desprès de tres quarts de dues de la tarda, els Nens del Vendrell preníem la paraula entrant a plaça amb un pilar de quatre caminant. Tot seguit, el plat fortdel dia: ens enfrontàvem a la torre de set.

Era la primera vegada que la portàvem a plaça a aquesta temporada, desprès d’unes setmanes d’intensos assajos. La construcció va bastir-se amb la mateixa seguretat que havia mostrat durant el passat any, un domini que ens hi va permetre recuperar la torre de vuit amb folre per a la diada de Santa Teresa. En aquesta ocasió, la torre presentava novetats a nivell de dosos (debut de la Natàlia) i cassola (no hi era el Biel) brespecte l’alineació de la temporada passada. Tot i els canvis, la torre de set es va descarregar amb moltíssima seguretat i aplom.

Per a la segona ronda, els Nens del Vendrell ens havíem reservat el cinc de set. Un castell que va pujar molt ràpidament i sense perdre la forma en cap moment, la qual cosa va permetre que es descarregués sense cap tipus de complicació el quart cinc de set de la temporada.

En tercera ronda, tot i que molta gent preguntava pel quatre de vuit, es va optar finalment pel quatre de set amb l’agulla. Com ja s’havia vist a les rondes anteriors, el castell es va descarregar de manera molt ràpida i segura, i ens apuntaven així el nostre setè quatre de set de la temporada. Van tancar actuació amb els pilars de cinc simultanis.

Va ser una diada molt ràpida, on totes les construccions es van resoldre amb molta solvència i sense cap tipus d’incidència o patiment, la qual cosa va deixar un molt bon sabor de boca a tothom, així com la sensació d’haver pogut recollir els fruits a la molta feina que la gent de la colla ha fet.

I al dia següent, Santa Anneta amb la segona torre de set

Si dimarts, en la diada de Festa Major, ens varem anotar la primera torre de set de la temporada, el dimecres a la tarda, en l’actuació corresponent al dia de Santa Anneta, vam poder completar la nostra exhibició descarregant una nova torre de set. Dos en dos dies.

De la mateixa manera que el dia anterior, es va mobilitzar un importantíssim número de camises vermelles. I, de la mateixa manera que dimarts, es va tornar a produir una gran comunió amb l’afició vendrellenca. Tot i tractar-se d’una actuació d’exhibició dels diferents grups de cultura del Vendrell, en la que tradicionalment no es fan gran castells, els Nens no vam voler desaprofitar l’oportunitat de tornar a demostrar el nostre potencial. I en una Plaça Nova plena de gom a gom, amb una colla confiada i convençuda en les seves possibilitats es va obrir la nostra demostració plantant una nova torre de set. Un castell que va pujar a la primera, ràpid i molt bé de mides, i que es va descarregar amb solvència desfermant la satisfacció entre la colla i el públic.

Els Nens vam completar l’actuació descarregant un quatre de set que es va resoldre sense cap tipus de complicació, amb molta seguretat i aplom, així com un pilar de cinc a la mateixa plaça i diversos pilars de quatre al llarg de la cercavila posterior.

I ara a pels castells de vuit!

La confiança dels resultats aconseguits amb les dues torres descarregades en dos dies obre unes expectatives per a l’agrupació que passen per el treball intens als assajos de dimecres i divendres que queden fins a les dues properes cites, la de la Festa Major de Sant Vicenç, el divendres dia 5, i la de Llorenç del Penedès, el diumenge 7, on l’objectiu passa per assolir el primer quatre de vuit de l‘any i qui sap si alguna cosa més.

Castells en els cartells de Festa Major

2011-07-23T11:00:00.005+02:00

La riquesa de la cultura popular del Vendrell és un dels seus elements distintius. La presència d’aquest tipus de manifestacions té un llarg recorregut històric, i amb la vitalitat demostrada pels diferents grups podem afirmar que gaudeix d’una bona salut. En el cas dels castells, és coneguda la importància que l’afició castellera va tenir en la revifalla que l’activitat va experimentar a partir del segon quart del segle XX.

Que els castells han format part destacada del paisatge social i cultural del Vendrell és un fet que es pot copsar observant els cartells de les Festes Majors de diferents anys. Aquí en deixo uns exemples on tenen un major o menor protagonisme, ja sigui en forma de construcció o de reproducció d'un casteller.

"Ho portem dins". Un gran vídeo

2011-07-22T19:34:00.001+02:00

Un gran vídeo.

Dos assajos més i diada de Festa Major

2011-07-21T12:13:00.003+02:00

El proper dimarts tenim la gran diada de Festa Major. Davant del nostre públic, en la nostra plaça, amb tot un munt d'hores de treball, esforç i il·lusió al darrera. Per arribar en les millors condicions queden, abans, dues importants etapes: l’assaig de demà divendres al local i l’actuació de diumenge a la nit a la Plaça Vella. Dos assajos per fer una gran diada.

I com que encara tinc ben presents els moments que vam viure l’any passat en aquesta mateixa diada aprofito per reviure’ls, que per això, entre altres coses, serveix la memòria.

Quatre de vuit dels Nens del Vendrell 26/07/2010 from Lluís Camell on Vimeo.

Nota pel Biel: gràcies fill, per haver-nos regalat moments com aquest. A la teva mare i a mi encara se'ns posa la pell de gallina quan treus el cap per sobre dels dosos.

Calafell, 17 de juliol de 2011

2011-07-18T23:36:00.005+02:00

Calafell, 17 de juliol de 2011 Xics de Granollers: 4de7, 3de7a, 3de7, Pde5, 2Pde4 Nens del Vendrell: 3de7, 4de7, Tde6, Pde5, 2Pde4, Pde4xsota

Diumenge, en el marc de la Festa Major de Calafell poble, es va celebrar la tradicional actuació castellera a càrrec dels Nens del Vendrell i els Xics de Granollers. Una diada que forma part del calendari d’estiu dels vendrellencs i que arriba just una setmana abans d’una de les cites més importants de l’any per als de la camisa vermella.

Símptoma de la proximitat de l’actuació de Festa Major, els Nens del Vendrell van arrossegar un important número de camises a la Plaça de Catalunya de Calafell. Una diada que es va desenvolupar amb una bona assistència de públic i amb un bon ritme per part de les dues colles actuants, i que els vendrellencs van plantejar amb l’objectiu de completar una diada tranquil·la que els permetés arribar en les millors condicions a la cita de Santa Anna, tot aprofitant, al mateix temps, per rodar canalla.

Els Nens del Vendrell van descarregar en primera ronda un plàcid tres de set, que es va resoldre sense incidències, acompanyat d’un quatre de set i una torre de sis on es va estrenar una nova cassola. Un pilar de cinc amb un altre debut a l’aleta i tres pilars de quatre, un d’ells per sota, van servir per tancar l’actuació.

Pel que fa als Xics de Granollers van tancar actuació amb uns bons registres, descarregant amb solvència un quatre de set, un tres de set amb agulla, un tres de set, un pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Els Nens del Vendrell entren de ple en la setmana de preparació de la diada de Festa Major del dimarts 26 de juliol, a les 13.30 hores, a la Plaça Vella. Els assajos s’intensificaran durant aquesta setmana, especialment els de dimecres i el de divendres. Així mateix, diumenge, a les 22.00 hores, els del Vendrell tenen un important assaig en forma d’actuació a la Plaça Vella, com a prova final abans de la diada de dimarts. Una setmana intensa de preparació per a la qual s’espera mobilitzar el màxim número de castellers i poder fer les proves necessàries per arribar a dimarts en les millors condicions d’oferir una gran diada.

Feu clic aquí per veure les fotos de la didada

Nens-letter especial Festa Major 2011

2011-07-16T16:28:00.004+02:00

Banyeres del Penedès, 10 de juliol de 2011

2011-07-16T16:26:00.000+02:00

Banyeres del Penedès, 11 de juliol de 2011

Bordegassos de Vilanova: 3de7, id4de7, 4de7, Tde6, 2 Pde4
Minyons de l'Arboç: 3de7, 4de7, 5de6a, Vano de 5
Nens del Vendrell: 4de7a, i5de7, 3de7, 4de7, Pde5, 2Pde4, Pde4 per sota

Diumenge 10 de juliol els Nens del Vendrell vam actuar juntament amb els Minyons de l’Arboç i els Bordegassos de Vilanova a la Festa Major de Banyeres del Penedès, tot just l’any que es celebra el desè aniversari de la diada castellera d’aquesta població penedesenca, que es va consolidant any rera any com una diada tradicional en el calendari casteller de la comarca.

En primera ronda vam descarregar un segur quatre de set amb l’agulla, el cinquè de l’any per al Nens. Amb la voluntat de continuar amb els castells de set i mig, vam van portar a plaça el que havia de ser el quart cinc de set d’aquesta temporada. Aquesta vegada el castell, amb les cassoles col·locades, va perdre lleugerament la forma, per la qual cosa es va donar l’ordre de desmuntar, però quan ja baixava es va trencar. Al torn de repetició es va descarregar un tres de set sense cap complicació, i, en tercera ronda, un quatre de set.

Al torn de pilars, els Nens del Vendrell vam descarregar en primera instància un pilar de cinc, per completar a continuació tres pilars de quatre simultanis de comiat, un d’ells aixecat per sota.

Per la seva part, els Minyons de l’Arboç varen completar un tres de set, un quatre de set i un cinc de sis amb l’agulla i un vano de cinc, mentre que els Bordegassos de Vilanova completaven un tres de set, un quatre de set, després d’un primer intent desmuntat, una torre de sis i dos pilars de quatre simultanis.

Els Nens del Vendrell seguim la nostra preparació de cara a la diada de Santa Anna amb assajos dimecres i divendres. Aquesta setmana, l'assaig de dimecres serà a Torredembarra conjuntament amb els Nois de la Torre, amb la voluntat de sumar un gran nombre d’efectius per treballar més intensament els troncs dels castells. El divendres, en canvi, tornarem al local per assajar a partir de les 10 de la nit.

La propera actuació serà el diumenge 17 de juliol a les 12:30 hores a la plaça Catalunya de Calafell Poble en el marc de la Diada de Festa Major de Calafell, acompanyats dels Xics de Granollers.

Nens-letter núm. 4, juliol de 2011

2011-07-06T07:15:00.002+02:00

Calafell Platja, 3 de juliol de 2011

2011-07-04T22:19:00.003+02:00

Calafell platja, 3 de juliol de 2011
Xicots de Vilafranca: 3de7a, 5de7, rde7a, Pde5, 2 Pde4
Nens del Vendrell: 4de7a, 4de7, 3de7a, Pde5, 2Pde4, Pde4 per sota

Els Nens del Vendrell vam tancar diumenge una nova actuació de castells de la gamma alta de set demostrant el domini de la colla amb aquest tipus d’estructures. Va ser al Passeig Marítim de Calafell Platja, en el marc de les Festes de Sant Pere, una tradicional actuació del nostre calendari que es va desenvolupar amb bon ritme i força públic.

Acompanyats pels Xicots de Vilafranca, els Nens vam plantejar una actuació amb l’objectiu de continuar afinant estructures amb la vista posada en les diades d’aquest mes de juliol, una fase clau de la temporada que inclou la important diada de Festa Major de finals de mes.

Fins a Calafell es va desplaçar un important número de camises, i tot i tenir alguna baixa significativa els Nens vam ser capaços de culminar una diada amb dos castells amb agulla de manera sòlida i solvent.

En primera ronda vam optar per un quatre de set amb el pilar que es va descarregar satisfactòriament, al qual va seguir un quatre de set amb un pis menys, com a prova de quatre de vuit que es va resoldre amb èxit, i un tres de set amb agulla en tercera ronda. Un pilar de cinc, dos de quatre i un altre de quatre aixecat per sota van tancar l’actuació.

Per la seva banda, els Xicots de Vilafranca van igualar la seva millor en el que portem d’any, bastint un tres de set amb l'agulla, un cinc de set, un quatre de set amb l'agulla, un pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Els Nens estem immersos de ple en el treball per a les properes cites, havent accelerat el ritme dels assajos incloent-hi les proves de folre. Per això, i amb l’objectiu de poder fer les proves necessàries per continuar la nostra progressió des de la colla es fa una crida a tots els castellers per assistir als importants assajos d’aquest mes, començant pel d’aquest divendres.

Així mateix, el proper diumenge actuarem a les 13 hores a Banyeres del Penedès (el bus sortirà de l’estació del Vendrell a les 12.30h.), on compartirem plaça amb els Minyons de l’Arboç i els Bordegassos de Vilanova, en una altra de les tradicionals cites del nostre calendari estiuenc.

Un gran viatge. Una sortida inoblidable

2011-06-21T11:14:00.017+02:00

Sortida 17, 18 i 19 de juny

Carcassona: 4de6, Pde4, Pde4
Montlaur: 4de6, 3de6a, 4de6a, Tde6 amb figuereta, Pde5, 2 Pde4, Pde4 per sota
Camplong: Pde4 cam, 3de6a, 4de6, 4de6a, Pde5, 2 Pde4, Pde4 per sota

Si el viatge a Mallorca d'ara fa dos anys va ser tot un referent per a nosaltres (en vaig parlar aquí) el del passat cap de setmana se situarà també, amb mèrits propis, en el calaix dels nostres records. Es tracta de sortides que s'acaben convertint en recurrents, de les quals la gent parla i explica anècdotes, que et permet consolidar els lligams amb la resta de gent de la colla, que serveixen per aprofundir una mica més en la relació amb les persones, que ajuden a descobrir que a més de l'estimació per la dèria d'aixecar castells podem trobar altres punts en comú, i que materialitzen, en definitiva, la idea de xarxa social que fonamenta qualsevol col·lectiu sòlid.

Divendres a la tarda vam sortir rumb "allende la frontiere", que diria Mendoza, repartits en dos grups. El primer, un autocar majoritàriament ocupat per la canalla i els seus pares, cap a les 18h. I el segon una hora i mitja més tard. Bon ambient, converses informals, i un viatge d’unes quatre hores per endavant. "De què parlo quan parlo de córrer", d'Haruki Murakami, i la música dels Pixies, Nirvana i New Order m'acompanyen a estones durant el trajecte.

Poc abans de la frontera fem una aturada per sopar, i després ja continuem fins arribar a la nostre destinació, Port Leucate. Ens allotgem en la ciutat de vacances de Les Carrats, un complex turístic de certes dimensions al costat de la platja. Fa vent i una mica de fred, però això no impedeix que es comencin a formar els grups per passar una estona xerrant. Els apartaments són de quatre persones, amb bany inclòs. És un indret agradable, amb un petit parc infantil de fàcil accés des de totes les casetes.

Dissabte ens aixequem d’hora per esmorzar, un senzill buffet sense luxes però suficient. Les converses principals giren en torn a les gavines, abundants en la zona i ben escandaloses durant la nit. En acabar sortim cap a Carcassona, capital del departament d'Aude, al Languedoc-Rosselón, i un dels indrets protagonistes de la creuada albigense contra els càtars. La seva ciutadella medieval, on passarem el matí, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997.

Arribem cap a les 10.30, i el grup de camises vermelles s’endinsa en l’interior de la fortalesa. La gent mira encuriosida en veure’ns, i alguns pregunten per la nostra indumentària. Just en l’esplanada situada a l’entrada del castell comencem a enfaixar-nos i preparar la pinya. Els turistes s’aturen per veure l’actuació, i no triguen a dedicar-nos tota l’atenció tant aviat els segons estan col·locats i comencen a sonar les gralles. Fem un quatre de sis amb el teló de fons del castell. Com es diu la pel·lícula? “Castell casteller sobre castell medieval”. Després fem un pilar de 4 i dos de tres, i una foto de grup per a la qual s’ofereix com a fotògraf un senyor que, casualment, té família al Vendrell.

La nostra actuació a Carcassone ha terminat. És hora de gaudir dels carrerons de la cité. Molta botiga, molts turistes, molta càmera de fotos, molta camisa vermella, més d'un núvol al cel i una agradable passejada per a tothom. Deambulant anem a parar a una plaça plena de terrasses per dinar, i recordo que fa molts anys, devia ser cap al 1994-1995, vaig sopar en una d'elles. Reseguint el perímetre del casc urbà acabem a la porta de la basílica gòtica de Basílica de Saint-Nazaire i Sant-Celse on entrem per visitar-la.

Hem quedat tots a la porta principal cap a les 14 hores del migdia, per dinar. Mentre esperem aixequem un nou pilar de quatre, amb el fons petri de la façana del Pont Vell i l'efígie de la Dama Carcas, protagonista d'una de les llegendes de Carcassone. Em recorda, em veure el seu cap escultòric la núvia d'Shrek.

De tornada a l'autocar continuo enfrascat en el llibre de Murakami. No tenia ni idea de la seva vessant de corredor de maratons, una activitat que va iniciar fa molts anys -ja n'ha corregut més de 26, pràcticament una per any. També ha participat en nombroses triatlóns, i pràcticament cada dia surt a córrer, ja es trobi en l'estat de Maine o al Japó. Per a ell, es tracta d'un exercici més disciplinari que lúdic. Tal i com diu, "per escriure cal mantenir un cert nivell físic", i ell hi dóna sortida fent això: posant-se unes sabatilles i sortint a córrer.

Una vegada, tenint en compte la seva condició d'escriptor/atleta el van encarregar un article sobre la marató. Per a fer-ho se'n va anar fins Atenes, per fer el recorregut olímpic, i va córrer els 42,150 km. fins a Marató. Els qui l'acompanyaven es van sorprendre de què els volgués fer sencer, ja que, deien, el més habitual era fer unes quantes fotos en algun tram del trajecte i completar la resta en cotxe. Ell no. Va fer tota la marató sencera. Disciplina pura.

A la tarda arribem a Montlaur, el poble on tenim la següent de les actuacions, una petita vila molt semblant a les que tant abunden pel sud de França: cases de pedra, pocs habitants, menys bars i un entorn físic envoltat de vinyes. Montlaur es troba en festes, però no es veu massa ambient pels carrers. Cap a les 18 de la tarda l'atracció del poble és la nostra actuació, els nostres castells. Procedim a l'exhibició descarregant un 4de6, 4de6a, Tde6, 3de6a, Pde5, 2 Pde4 i un Pde4 per sota, i el públic assistent gaudeix molt de la diada. Aquest tipus d'actuacions són agraïdes, amb un públic que vol gaudir de la festa i que serveixen per fer colla, per fer pujar gent que habitualment no ho fa i per fer castells en un ambient distès i relaxat, sense la pressió d'altres diades.

Tant aviat acabem l'actuació descobrim a un grup de músics (8 ó 9) vestits amb indumentària extravagant i una mica estrafolària però molt professionals que comença a tocar un variat repertori de cançons. La gent de la colla rep amb molt bon ànim aquesta actuació, on hi ha composicions variades que van de la música occitana a d'altres més populars i rítmiques. Com a fet anecdòtic esmentar la sardana de Perpinyà que interpreten en homenatge als catalans. Gran part de la gent de la colla forma una rotllana i la comença a ballar, incloent-hi a les nenes magrebines de la nostra canalla, la qual cosa converteix el moment en un autèntic episodi de multiculturalitat: uns castellers fent castells a França i ballant una sardana de la Catalunya nord amb integrants magrebins. D'això com s'hauria de dir? Multiculturalitat? Integració? Demostració que en el fons totes les persones som iguals i davant de l'oportunitat de passar-ho bé que proporciona una orquestra de carrer tothom es llança a ballar?

El grup de músics acaba la part estàtica de la seva actuació i comença a caminar en cercavila fins al lloc on han preparat un escenari. Allà mateix sopem -musclos de la zona, paté, embotit i un plat amb mongetes i carn que estava boníssim, tot regat amb vins de la vall-, i quan acabem comença l'actuació del grup Coriandre. Quan la festa acaba -alguns, els qui portàvem canalla, marxem abans del final- anem cap al Centre de Vacances Paul Balmigere, el lloc on dormirem, un complex situat a la propera vila de Camplong d'Aude que ens sembla una meravella i on continuem la festa en grup.

L'endemà, després d'esmorzar, anem caminant fins al centre de Camplong, on tenim programada una altra actuació al migdia. La plaça on farem els nostres castells és molt agradable, i tant aviat arribem comença la recepció que ens havíem preparat, amb una benvinguda per part de l'alcalde i el lliurament d'uns obsequis de la colla per part nostra. Després fem l'actuació, que es tanca amb un Pde4 cam, 3de6a, 4de6, 4de6a, Pde5, 2 Pde4 i un Pde4 per sota, tots ells castells que són molt ben rebuts per part del públic assistent. Acabada la diada dinem allà mateix: embotits, una mena d'empanada, llom i pastís de poma, acompanyats, com no, pels vins de la zona.

Arriba el moment de la tornada. Cares de cansament i relaxació. Alguns aprofiten per tancar els ulls i dormir una estona, abandonant-se potser a fixar en la memòria els moments viscuts. És un dels moments més ambivalents de tot viatge, perquè significa que ja s'ha acabat. Però, al mateix temps, quan les coses han anat bé, el que queda és el record d'allò viscut i les ganes de tornar-ho a repetir.

El final del viatge coincideix amb el final de la lectura del llibre de Murakami. I acabo aquesta crònica amb una cita seva que parla, precisament, sobre el significat que per a ell té l'arribada al final d'una marató.

"El fet que hi hagi un final no vol pas dir que la nostra existència tingui sentit. El final no és més que una convenció eminentment pràctica, o potser una metàfora indirecta de la naturalesa efímera de la vida".

(Per veure totes les fotos cal fer clic aquí, i per veure els vídeos cal fer-ho aquí)

El Vendrell, 12 de juny de 2011

2011-06-15T07:13:00.006+02:00

Diada 85è aniversari dels Nens del Vendrell
Colla Joves dels Xiquets de Tarragona: 4de8, 3de8, 2de7, 2Pde5, 3Pde4
Nens del Vendrell: 5de7, id 4de8, id 4de7a, 4de7a, 3de7a, Pde5

Diumenge passat vam celebrar l'actuació del 85è aniversari de la colla. Vist el resultat final, podríem qualificar-la de doble cara. Les expectatives inicials oferien la possibilitat d’atacar la primera torre de set de l’any, la qual cosa hauria significat un important cop d’efecte per carregar la motxilla de confiança. D’haver-ho fet, ens trobaríem pràcticament en la mateixa situació que l’any passat, quan vam aconseguir descarregar a la diada de l’Arboç –més o menys per les mateixes dates que enguany- la primera torre de l’any.

El fet de no haver intentat la torre diumenge va quedar eclipsat pel que va ser una sorpresa: intentar el quatre de vuit. Si l'haguéssim descarregat, ara estaríem parlant d’un més que important pas endavant respecte de l’any passat, ja que el primer que ens vam anotar va ser al juliol, per Festa Major. Per això, tot i que vam tancar actuació sense torre i sense quatre, crec que s’ha de fer una lectura positiva, en tant que va ser una més que bona prova, un bon indicador que estem en disposició, amb treball durant els assajos, de descarregar el primer vuit abans de la nostra primera diada gran de l’any.

L’actuació va començar amb més de mitja hora de retard per absència de l’ambulància. La qüestió de la puntualitat hauria de ser un aspecte que ens ho hauríem de fer mirar: nosaltres i la resta del món casteller. Perquè els castells són una festa, i en una festa cal la participació del públic. Però el que no es pot demanar a la gent és que estigui mirant castells a les tres de la tarda tocades. Va ser una pena, perquè només érem dues colles, i d’haver anat tot relativament bé hauríem acabat a una hora més que raonable.

D’inici vam sortir de cinc de set, el tercer de l’any. Sense incidències destacables, tot i que massa treballat a la descarregada en haver-se prolongat excessivament. El cinc, com la torre, és un castell que tenim molt apamat, i que no genera cap tipus de dubtes en la colla, la qual cosa és de valorar. En segona ronda va saltar la notícia: anàvem pel quatre de vuit. I la pinya es va tancar i el castell va començar a pujar.

En tot moment va donar la sensació, des de baix, que estava força bé, i a mida que allò pujava la confiança de la gent augmentava. Però amb els quints col·locats es va donar l’ordre de desmuntar-lo, en detectar que una de les rengles estava una mica entrada. Així, es va optar per no córrer el més mínim risc i tirar-lo avall, que la temporada és molt llarga i encara tenim molt de recorregut per endavant. En qualsevol cas, la part positiva és que el castell es va ensenyar, i tothom va concloure que el tenim força bé, i que no trigarem a descarregar-lo.

Desmuntat el quatre de vuit vam encarar el quatre de set amb l’agulla, una construcció que ja hem fet dues vegades aquest any i que no ens suposa cap tipus de problemes. Però diumenge, després de la traspassada de l’enxaneta, la cosa es va complicar en encarar l’entrada al pilar, ja que l’aleta, potser perquè va voler anar massa ràpid, tant aviat es va aixecar va caure sobre un quint. Dosos i quints, però, van ser capaços de tornar-la a posar a lloc, però li va tornar a passar el mateix, i aquesta vegada ja va començar a baixar del castell fins que aquest es va acabar desmuntant del tot.

I aquí val la pena destacar el que allà dalt es va fer, tant els quints i els dosos, aixecant i col·locant sobre el pilar a l’aleta com aquesta, que valenta va tornar a intentar recuperar la posició. I és que allà dalt passen moltes coses per a les quals s’ha de tenir molt de valor, molta capacitat de reacció i molta sang freda.

Després d’aquest inesperat episodi vam tornar a repetir el quatre amb l’agulla, que es va resoldre sense cap incidència, igual que va passar amb el tres amb l’agulla que vam fer per no acabar la diada amb tres castells. Un pilar de cinc va tancar l’actuació.

Com a lectura global cal insistir en la idea del començament. Vam fer una bona actuació descarregant un altre cinc de set i dos castells de set i mig, a més de fer una bona prova de quatre de vuit. Poc a poc anem agafant empenta, i s'ha demostrat que tenim molta corda per endavant, un potencial de creixement que només dependrà del treball al local i que ens pots portar a fer grans coses abans que arribi la gran diada de Festa Major.

Pel que fa la Joves de Tarragona, van descarregar un tres i un quatre de vuit i una torre de set gairebé sense despentinar-se, amb una seguretat i domini admirables. Uns castells -especialment el tres- impecables, que no trigaran a pujar un pis més. Per la pinta que tenen estic convençut que aquest serà un grandíssim any per ells. Així ho espero i els desitjo tots els èxits del món.

NENS-LETTER número 3, juny de 2011

2011-06-09T11:54:00.002+02:00

2011-06-08T23:14:00.008+02:00

Al torn de pilars, els Nens del Vendrell vam descarregar en primera instància un pilar de cinc, per completar a continuació tres pilars de quatre simultanis de comiat, un d’ells aixecat per sota.

La propera actuació serà el diumenge 17 de juliol a les 12:30 hores a la plaça Catalunya de Calafell Poble en el marc de la Diada de Festa Major de Calafell, acompanyats dels Xics de Granollers.

El Vendrell, 10 de juliol de 2011

2011-06-05T21:00:00.011+02:00

5 de juny de 2011
Plaça del Pati de Valls

Colla Joves Xiquets de Valls: id 4de8, 4de8, 3de8, Tde8 amb folre, Vano de 5
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 4de8, Tde7, 3 Pde5
Nens del Vendrell: 4de7a, 5de7, 3de7a, Pde5, 2 Pde4

Diumenge es va donar un important pas tornant a descarregar tres castells de la gamma alta de set. Va ser a Valls, en la Diada del Pati, on compartien plaça amb la Colla Joves dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. L'objectiu principal passava per consolidar els bons resultats d'ara fa quinze dies a Tarragona, on vam estrenar tres castells de set i mig d'una tacada. Finalment, es va tancar una més que bona actuació repetint els mateixos castells que en l'anterior diada, la qual cosa ens situa en disposició d'enfrontar reptes superiors sobretot per la càrrega de confiança que les dues últimes diades signifiquen.

Tot i el retard en el començament de la diada i els dubtes respecte del comportament de la meteorologia, l'actuació es va desenvolupar de manera satisfactòria. Els Nens, tot i presentar-nos a plaça amb alguna baixa, vam tornar a obrir actuació plantant un sòlid quatre de set amb l'agulla que es va descarregar amb seguretat. En segona ronda, tal i com ja va passar a Tarragona, es va tornar a aixecar un cinc de set, castell que es va acabar resolent amb èxit, convertint-se en el segon de l'any.

En tercera ronda els de la camisa vermella es va atacar un altre castell de set i mig, el tres de set amb l'agulla, descarregat amb seguretat i confiança. Un pilar de cinc i dos pilars de quatre van completar l'actuació.

Amb l'actuació de Valls es va descarregar una nova tripleta de castells de la gamma alta de set, fent-ho, a més, amb molta confiança i seguretat. D'aquesta manera hem aconseguit, amb les dues últimes diades, consolidar i instal·lar-nos en registres que ens obren les portes a reptes superiors.

De moment, els objectius més immediats passen per continuar treballant de manera intensiva durant els assajos d'aquesta setmana, omplint el local de castellers, i amb el punt de mira posat en la Diada d'Aniversari del proper diumenge, on compartirem plaça amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona i on es podria plantejar donar un pas endavant en la progressió d'aquesta temporada.

Pel que fa a les altres colles, totes dues van completar una important actuació de castells de vuit, destacant la torre folrada de la Joves dels Xiquets de Valls, que van acompanyar d'un tres i un quatre de vuit (després d'un intent desmuntat). Així mateix, pel que fa a la colla de Tarragona, cal esmentar la gran seguretat que desprenen les seves construccions, tancant l'actuació amb una tripleta de vuit (tres i quatre de vuit i dos de set).

La propera cita serà l'assaig públic de divendres a la Plaça Vella, pas previ per a la important diada del proper diumenge a les 13.00 hores, una actuació que s'ha d'aprofitar per donar un nou salt qualitatiu en el full de ruta d'enguany.

La perifèria dels castells

2011-06-03T10:13:00.003+02:00

Posant ordre en el caos de fotos i vídeos que pul·lulen pel disc dur de l’ordinador he tornat a veure el vídeo que vaig fer com a resum de la temporada passada. Una petita síntesi del que havia estat tot un any de castells però vist des de la perifèria, és a dir, fora de l’estricta construcció d’un castell.

Segons com m’agafi, qual algú em torni a preguntar per què faig castells, potser li respondré: “doncs per això”.

737 participants al "Tots som una colla" de l'any 2010

2011-06-01T07:13:00.004+02:00

Un total de 737 persones van participar en els tallers desenvolupats per 25 colles castelleres al llarg de l'any 2010, en el marc del programa Tots Som Una Colla, adreçat al col·lectiu de nouvinguts. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), juntament amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i la Direcció General d'Immigració van fer balanç del programa en un acte públic celebrat ahir al Palau Marc de Barcelona. Pel que fa a la participació, el perfil més nombrós és el dels homes joves (només un terç dels assistents eren dones). En canvi, la procedència ha estat molt repartida, amb els africans (magribins i subsaharians) com a grup més nombrós, amb un 39,3%. També cal destacar que el 27,3% dels participants eren autòctons.

En l'acte de balanç, el director del CPCPTC, Lluís Puig, va destacar que "la cultura popular mai ha estat separadora", mentre què el director general d'Immigració, Xavier Bosch, va apuntar que una iniciativa com Tots Som Una Colla era "il·lustrativa de la voluntat d'integrar del país". Per la seva banda, Anna Guasch, presidenta de la CCCC, va afirmar que el projecte d'integració de nouvinguts "expressa el que som i el que volem ser: una activitat singular però oberta a tothom".

Sergi Benedicto, director del projecte, va mostrar-se satisfet del resultat, ja que s'havia demostrat eficaç a l'hora d'arribar a la població a la què estava principal destinat. Igualment, va considerar que ha resultat beneficiós per les colles i pel món casteller en general, tant en termes directes (els assistents als tallers) com indirectes (generant una imatge positiva). Finalment, Guillermo Soler, gerent de la CCCC, va posar l'èmfasi en el fet que, tot i que el projecte oficialment ha acabat, té continuïtat gràcies a la iniciativa de moltes de les colles participants, que estan organitzant nous tallers i activitats pel seu compte però fent servir els materials, la metodologia i els contactes adquirits amb Tots Som Una Colla.

(Via CCCC)

Salt qualitatiu

2011-05-23T12:50:00.009+02:00

Tarragona, 22 de maig de 2011

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 3de8, 4de8, 5de7, Vano de 5, 3 Pde4

Colla Joves Xiquets de Valls: i3de8, 4de8, Tde7, 4de7p, 2 Pde5

Nens del Vendrell: 4de7p, 5de7, 3de7p, Pde5

Diumenge passat els Nens del Vendrell vam donar un important salt qualitatiu en el que portem de temporada. Va ser a la Plaça del Rei de Tarragona, en motiu de la celebració de la Diada del Local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i on també hi va participar la Colla Joves Xiquets de Valls. Un cartell molt interessant, on els castells de vuit estaven garantits, i que reclamava un bon paper, al nivell de la diada. I així va ser, ja que la colla va respondre a l’exigència de l’actuació descarregant els primers castells de set i mig i el primer cinc de set de l’any.

La diada de diumenge estava marcada en el calendari en tant que era el moment idoni per encetar el segon tram de temporada, deixant enrere el període de rodatge de les primeres actuacions i pujant l’esglaó cap als castells de la gamma alta de set. Després de l’aturada de les decennals de Valls, semblava com si haguéssim entrat en una mena de bucle que no ens permetia arrencar del tot. De fet, l’inici de temporada semblava un calc de la de l’any passat, on ens va costar agafar el to i el pols. Un inici de temporada on s’anava fent feina però no s’acabava de materialitzar a les diades, tal com va passar, per posar un exemple, a la diada de Perafort. I recordo que l’any passat no va ser fins la diada de l’Arboç, cap el juny, que la colla va començar a mostrar el seu potencial. Per sort, el moment de començar a plantar cara a l’any 2011 ha arribat molt abans.

Tot i que diumenge coincidia amb molts compromisos –eleccions municipals i comunions, bàsicament- es va desplaçar un considerable número de camises. Vam obrir actuació aixecant un quatre de set amb l’agulla que es va descarregar amb solvència i seguretat. Era el primer de l’any, i l’objectiu es va assolir amb èxit, no només pel fet de poder-nos anotar el castell, sinó també pel bon resultat que van donar els debuts que en diferents pisos es van produir.

En segona ronda va arribar el nostre plat fort del dia, el cinc de set, un dels castells insígnia durant la temporada passada –en vam descarregar més de 15- i que, enguany, havia de servir com a expressió de que es comença a prémer l’accelerador. El castell va pujar segur i tranquil, sent descarregat amb molta tranquil·litat i deixant unes molt bones sensacions en la colla.

En tercera ronda es va plantar un altre castell amb agulla, en aquesta ocasió el tres de set, que es va completar amb la mateixa suficiència que els anteriors. Un pilar de 5 va tancar una actuació que ens va permetre sortir molt satisfets de plaça, confirmant que si la gent respon i el local s’omple durant els assajos estem preparats per afrontar els nous i importants reptes d’aquesta temporada.

Pel que fa a les altres colles, la Jove dels Xiquets de Tarragona, que actuava com a local, va fer una impecable actuació on van descarregar el tres i el quatre de vuit i un cinc de set de postal, castells que ben aviat veurem amb un pis més. En el cas de la Joves de Valls, van patir l’entrebanc que el seu castell d’inici, un tres de vuit, quedés només en intent en trencar-se per dalt, la qual cosa els va condicionar. Tot i això, van descarregar amb molta seguretat un quatre de vuit i una torre de set.

Els Nens no tornem a actuar fins d’aquí dues setmanes, en una altra de les actuacions importants del calendari d’enguany. Serà el proper 5 de juny, a Valls, on les tres colles que vam coincidir diumenge ens tornarem a retrobar en la Diada del Pati, una altra actuació d’exigència on hem de fer un bon paper. Mentrestant, aquesta setmana s’intensificaran els assajos de dimecres i divendres, sent un dels objectius començar a fer proves de folre.

Política i castellers

2011-05-20T14:40:00.002+02:00

En l’edició del diari El Baix Penedès d’avui surt publicat aquest article que els vaig enviar en relació amb les eleccions municipals de diumenge.

Política i castellers

Diumenge tenim una cita amb les urnes. Arriben unes noves eleccions municipals, en un context de crisi econòmica, de desprestigi de la política i de pessimisme ciutadà. Tot i que es tracta d’un escenari amb més ombra que llum, he tingut la sort de viure de prop, durant els últims mesos, com alguns companys castellers invertien el seu treball, la seva il·lusió i les seves ganes de construir en diferents projectes polítics. Una actitud que cal valorar i reconèixer, més encara quan l’escenari general no passa pel seu millor moment.

Ser casteller porta implícit un tarannà especial i particular, i forma part inseparable de qui ho és en tots els àmbits de la seva vida quotidiana. La importància del treball en equip, la voluntat de sumar, una alta capacitat pel compromís i la implicació, són característiques pròpies de l’activitat castellera sense les quals seria impossible aixecar un castell. Formar part d’una colla castellera és incompatible amb la cerca del protagonisme i el benefici propis. Ben al contrari: el potencial individual, les habilitats i aptituds personals, la predisposició a destinar el particular granet de sorra de cadascun i posar-lo al servei del benefici del col·lectiu és condició sine qua non per formar part de l’apassionant i simbòlic món dels castells.

De la mateixa manera que apliquen aquesta visió del món a l’hora de donar suport a la seva colla, els meus companys castellers han decidit que també ho volen fer pensant en el seu poble. I no tinc cap tipus de dubte que aquest posicionament seu és el producte d’una actitud vital, d’una forma d’entendre que la vida en societat implica que tots plegats tenim l’obligació de comprometre’ns en la mesura de les nostres possibilitats, participant-hi, col·laborant-hi, ja sigui en el creixement de la colla o en el devenir municipal.

Particularment em reconforta molt la seva postura. Perquè tinc el convenciment que les seves motivacions són les mateixes que demostren en el dia a dia de la temporada castellera. I crec de justícia aplaudir que hagin decidit participar d’aquesta aventura electoral i projectar la seva visió castellera del món a l’àmbit de la gestió de la vila amb la intenció última d’intentar millorar-la, i fer-lo a partir del convenciment que els avenços socials només poden arribar a partir de la suma i els projectes integradors on tothom és necessari, davant d’altres visions basades en plantejaments excloents ben allunyats dels valors propis del món casteller. Persones amb una visió no reduccionista que destaca la importància de tots, que la societat es construeix mitjançant la suma de peces, i no pas a partir de la seva substracció. Característiques aquestes pròpies del món casteller. Perquè, hi ha millor descripció d’un castell que la imatge d’unió d’un conjunt d’individualitats, on tothom suma i és benvingut i no es prescindeix de ningú?

Gent que entén que la política local és, possiblement, la que realment importa i en la qual tots hi tenim una responsabilitat. Les polítiques de proximitat, les del dia a dia, les que ens han de permetre evolucionar i créixer com a societat, requereixen de persones amb un alt grau d’implicació i compromís. Condicions aquestes inherents al món dels castells i també al de la política municipal, moltes vegades injustament tractada. Persones que, de la mateixa manera que s’integren en una pinya per contribuir a l’aixecament d’un castell, han decidit invertir part de les seves energies i el seu temps en un projecte en el qual creuen.

Malgrat el desgast personal que aquest viatge pot suposar, han optat per aplicar una de les màximes del món casteller: un castell es viu sent protagonista, formant part de la pinya, participant en primera persona de la suma d’esforços individuals per assolir un objectiu de tots. Per això, diumenge tenim l’obligació d’anar a votar, cadascú a l’opció que consideri més convenient, perquè seria la millor forma de correspondre a l’esforç invertit, de posar el nostre vot a disposició de la pinya del Vendrell del futur i de certificar que en el món dels castells existeixen valors que poden servir de model per a la nostra societat. Jo, al menys, així ho crec.

Alfons Morillas

Casteller dels Nens del Vendrell

Nens-letter número 2, maig de 2011

2011-05-17T14:42:00.002+02:00

Vídeo resum del Concurs de Castells

2011-05-15T16:35:00.002+02:00

Un vídeo-resum del Concurs de Castells, amb un primer pla de la caiguda de la nostre torre de 8 (a partir del minut 1.40) on es veu com rescata la Rebe al Biel de les restes de la llenya.

Personart i el '13 Col·lectiu d'artistes'

2011-05-08T08:36:00.005+02:00

La setmana passada es va inaugurar a la Sala d’Exposicions del Portal Pardo “Personart”, una interessant mostra dels treballs dels ex-alumnes de batxillerat artístic de l’Institut Baix Penedès del Vendrell. Hi ha obres de diversos tipus i tipologies, i s’ha organitzat per commemorar que fa 40 anys que es va crear l’institut i 13 que s’imparteix batxillerat artístic.

N’hi ha obres molt interessants i creatives que abasten diverses disciplines. El conjunt dels creadors s’agrupen sota el nom de “13 Col·lectiu d'artistes”, i disposen d’una pàgina web on es pot veure quins són els integrants i alguns dels seus treballs. Un d’ells és el nostre Joan Marc Ferret, l’aportació del qual, us imagineu de què va? Doncs sí. Com no podia ser d’una altra manera, és de temàtica castellera.

Teniu de temps fins el 22 de maig per anar a veure in situ tant l’obra del Joan Marc com la resta de l’exposició.

ONCE castellera

2011-05-07T08:16:00.002+02:00

El cupó de l'ONCE del proper dilluns 9 de maig està dedicat als castells. Sortiran en total a la venda cinc milions de cupons que portaran la imatge dels castells arreu de l'Estat. Il·lustrat amb el dibuix d'un quatre de vuit, també inclourà l'adreça del web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Segons l'ONCE, l'objectiu és "retre homenatge a aquesta tradició única tan arrelada a casa nostra: les torres humanes que s'alcen al so de la gralla en una gran demostració de treball en grup i solidaritat entre els membres de la colla".

El 'cupó casteller' es podrà adquirir al llarg de tota la setmana, i pertany a una sèrie dedicada a les noves incorporacions al Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, que també inclou cupons dedicat al Flamenc (4/5), la Dieta Mediterrània (10/5), la Cetreria (11/5) i el Cant de la Sibil·la (12/5).

Doncs ja només falta comprar-lo i que el premi se l'emporti algun casteller.

V Nit de Castells: una gran nit

2011-05-01T21:33:00.009+02:00

Dissabte a la nit el Tecnocampus de Mataró va acollir la V Nit de Castells, un esdeveniment on els castells i l'activitat castellera són els autèntics protagonistes i que, a més, serveix per donar un cert aire d’oficialitat a la nova temporada. Organitzada per la Revista Castells, en aquesta edició hi va haver representació de 47 colles, planant durant tota la nit un fil argumental: el nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

L’equipament on es va celebrar l’acte és magnífic, com també ho va ser l’organització de la trobada, que va comptar amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona i altres patrocinadors. Cal, en aquest sentit, felicitar a l’equip de la Revista Castells no només per fer de la Nit una cita molt agradable, sinó també per continuar mantenint en peu una iniciativa d’aquestes característiques, que serveix com a ben merescut homenatge al món casteller, i l’existència i continuïtat de la qual és ben necessària.

Amb una conducció de l’acte molt dinàmica i destacable, i acompanyament musical del grup “Xarop de canya”, també van estar molt encertades totes les persones que van anar pujant a l’escenari per fer els seus parlaments: Jordi Roigé –editor de la revista-, Santi Terraza –director-, i resta d’autoritats -, representant d’Unescocat, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l’alcalde de Mataró, qui va tancar l’acte amb unes paraules especialment interessants que podeu llegir aquí.

L’altre fet destacable de la nit va ser el repartiment dels guardons anuals que la revista ofereix en diferents categories, on un Nen que porta 65 anys a la colla, el Marcel·lí Güixens, va rebre un més que merescut “Premi a la Trajectòria Castellera”. L’historiador vendrellenc Pere Ferrando va ser l’encarregat d’oferir una magnífica i emotiva glosa biogràfica del que el Marcel·lí ha significat per al món dels castells, i, en especial, per als Nens del Vendrell, amb les següents paraules:

Des dels nou anys que es posa la camisa castellera vermella.

De petit havia pujat a dosos i a quints dels castells més importants que es feien llavors.

Quan va créixer, el seu físic el va situar com a agulla en totes les construccions de la seva colla. Allí va aprendre molts dels secrets que guarden els castells, un fet que el va portar a pertànyer a un dels homes de confiança del mític Joan Julivert a mitjans dels anys 60 i que, plegats, conduirien a la seva colla a recuperar els primers folres del segle XX, amb el pilar de set i la torre de vuit on també hi anava d’agulla al folre.

Quan les coses es van començar a tòrcer i molta gent va abandonar el vaixell, ell en va agafar el timó durant tres períodes: el 1978, el 1984 i el 2000, i sempre va poder recuperar el quatre de vuit per la seva colla després d’anys de no fer-se.

Actualment continua exercint tasques tècniques i divulgant la seva experiència a les noves generacions, i l’octubre passat va tornar a emocionar-se amb la torre de vuit amb folre descarregada per la seva colla, 35 anys després de la darrera.

Per tant, reunit el Consell Assessor el passat dia 7 d’abril a Sitges, i fent de Jurat de la cinquena edició dels premis revista “Castells”, i tenint en compte aquests 65 anys d’activitat castellera ininterrompuda i profitosa, ATORGA el premi a la Trajectòria Castellera a: MARCEL·LÍ GÜIXENS MILÀ, DELS NENS DEL VENDRELL.

Va ser un moment realment emotiu tant per al Marcel·lí com per als representants dels Nens del Vendrell que hi érem presents, i que va ser rebut amb una forta ovació plena d’admiració i calidesa.

També la resta de premis van ser molt encertats i emotius. El premi a la “Iniciativa social a favor del món casteller” es va donar als Castellers de Lo Prado, de Santiago de Xile, un projecte que permet oferir una sortida a nens i joves a través de l’activitat castellera en un entorn degradat i marginal. El premi “Ambaixador de castells”, que es va atorgar a la Unesco pel nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I la “Beca a un projecte de promoció del fet casteller” se la van emportar els Castellers de Badalona, per la seva iniciativa “Tots fem castells”, consistent en la integració de persones sordes en el món dels castells mitjançant l’elaboració d’una llenguatge de signes per a la terminologia castellera. Tres premis merescuts que demostren que els castells són una activitat plena de riquesa i de possibilitats, i què, més enllà de l’específic aixecament de ‘torres i pilars humans’ són una autèntica escola de vida.

En resum, una gran nit, plena de contingut, que amb aquesta edició, a més, va servir per a oficialitzar el nomenament de la Unesco, en tant que Miquel Botella –expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya- i Jordi Roigé –editor de la revista- van ser sorpresos amb el lliurament dels diplomes que acrediten la consideració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat, i de la qual la Revista en va ser promotora.

Una nit rodona que, al mateix temps, hem d’esforçar-nos tots plegats en mantenir, i fer el possible perquè aquests temps de crisi no ens deixin sense la que considero és una més que bona i necessària revista, ni sense la possibilitat de mantenir un acte tant significatiu i especial com és la Nit de Castells.

Més sobre la V Nit de Castells al Pati Digital, dels Xics de Granollers.

Revista Castells març/abril

2011-04-27T23:01:00.004+02:00

Ja és al carrer el número 37 (corresponent als mesos de març i abril) de la revista Castells, amb un interessant sortit d’articles i temes relacionats amb el món casteller. Hi trobem reportatges sobre el debat sobre la publicitat a les camises i les formes de finançament de les colles, diferents estratègies d’acollida de nous castellers, l’aplicació dels models de gestió de les colles al món empresarial, a partir del llibre Fer pinya de Jordi López Daltell, un recorregut pels municipis on els pilars caminant són element destacat, una referència a l’obra de teatre Lo tres de nou, o un cara a cara entre dos periodistes castellers, entre molts altres temes d’interès.

Així mateix, haig d’agrair als responsables de la revista que hagin considerat que un text meu pogués ser publicat. Es tracta d’un article on expresso la meva opinió en relació amb l’acord pres durant l’última assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya relatiu als canvis de colla de canalla. L’article és aquest.

LA CANALLA: SENSIBLES I ESPECIALITZATS

“Els castells els fa la canalla”. Aquesta coneguda dita del món casteller ve a expressar la importància que la canalla té per a una colla castellera i pels castells en general. Si alguna cosa distingeix aquesta activitat és que és desenvolupada per un col·lectiu integrat per tot tipus de persones, de totes les condicions físiques i de totes les edats. Per aixecar un castell, tothom és necessari. Però, possiblement, aquest tipus de personal especialitzat que anomenem canalla i que es mostra capaç i disposat a coronar un castell és el més difícil de trobar.

Poder comptar amb un grup de nens i nenes per conformar un pom de dalt estable i permanent implica fer molta feina. Per començar, en tant que menors d’edat, és necessari que els pares o tutors es mostrin oberts a portar els seus fills a una colla castellera. Circumstància que només succeeix quan ja tenen alguna vinculació amb el món dels castells o, en cas contrari, perquè hi estan interessats, se senten atrets i, sobre tot, no ho consideren una activitat perillosa (cal remarcar, en aquest punt, la sensibilitat que s’ha mostrat sempre des de la Coordinadora pel que fa a la protecció de la canalla, implantant mesures de seguretat, fent recomanacions a la colles i posant en marxa iniciatives orientades a millorar la seguretat dels castells). Vençut aquest obstacle, comença el període d’aprenentatge, de formació tècnica, d’integració en el grup, i de demostrar que tenen la capacitat i l’aptitud necessàries per pujar allà dalt amb bon ànim. De demostrar, en definitiva, que els hi agrada fer castells, que s’ho passen bé, i que en el moment d’arribar a plaça tiraran amunt. I trobar canalla amb aquest perfil, personalitat i habilitats no és fàcil. De fet, és una de les tasques més complicades per a qualsevol colla.

Darrera de la formació tècnica i del període de preparació de la canalla hi ha moltes hores d’assaig, molt de treball tècnic i també pedagògic. Perquè estem parlant de menors, en algun cas de ben petits, en plena fase formativa i educativa. A més de la tasca tècnica, s’han de treballar mols aspectes propis de l’activitat castellera, com la motivació, la confiança, el treball en equip, el companyerisme, la importància del col·lectiu, l’autosuperació. I fer-ho, també, oferint-los un entorn on es trobin còmodes, integrats en el grup, i on, en definitiva, s’ho passin el millor possible, perquè no cal oblidar que estem parlant de nens i nenes.

Per això, quan s’aconsegueix formar un equip de garanties, la pèrdua d’alguna de les peces pot significar un sotrac considerable per la colla. Quedar-se sense qualsevol dels integrants del pom de dalt pot acabar obligant a rebaixar el nivell de castells que la colla pot assolir. A més de l’afegit, en molts casos, del component emocional, per la relació tant estreta, personal i afectiva que s’hi estableix.

La possibilitat que aquests canvis es produeixin, amb el corresponent perjudici per alguna de les colles, pot estar originat per diferents raons, com un canvi de domicili, o perquè uns pares consideren que el projecte educatiu i pedagògic d’una colla és molt millor per als seus fills que el d’una altra, per exemple. Però també podria ser la conseqüència d’altre tipus de motivacions ben allunyada dels valors implícits en els castells, com podria ser el cas de pares o tutors que volguessin aprofitar una possible mobilitat entre colles amb finalitats lucratives.

Amb l’objectiu de blindar el món casteller d’aquesta possibilitat, l’assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, celebrada el passat 26 de març, va aprovar un acord segons el qual els canvis entre colles s’hauran de produir amb el consens de les dues implicades, excepte si el menor ja fa dos anys que no està en actiu en la primera. Així mateix, l’acord recull que en cas de discrepància entre totes dues colles la coordinadora actuarà com a mediadora amb l’objectiu d’ajudar-les a trobar una solució al conflicte.

L’aprovació de l’acord significa l’enviament d’un missatge clar i contundent per part del món casteller a la resta de la societat: deixar ben clar que el que ens mou a tots plegats és fer castells, i que el mercantilisme o les intencions lucratives no hi tenen cabuda. Molt menys en el cas de la canalla, ja no només pels problemes que pot acabar generant en les colles que pateixin alguna baixa, sinó, i aquest aspecte és molt important, per la responsabilitat i el compromís existent de vetllar per la seva formació integral, la qual cosa obliga a adoptar totes les mesures necessàries per evitar que els menors siguin utilitzats amb la intenció d’obtenir un benefici econòmic.

Com a model a aplicar s’ha pres el de les dues colles vallenques, que s’ha revelat eficaç des que es va prendre ara fa quinze anys. D’altra banda, la llibertat de moviments continua intacta, en tant que tothom és lliure d’anar a fer castells allà on vulgui, sense que l’existència d’un acord d’aquestes característiques impedeixi el canvi entre colles. Però sempre, i aquesta és una de les claus que cal entendre, que el moviment no vagi en contra d’alguns dels punts que el món casteller ha volgut reforçar i deixar clars: els castells són una activitat amateur on no tenen cabuda les actituds mercantilistes; i és prioritari donar un impuls a la bona entesa entre les colles.

L’acord, tot i l’existència de postures oposades, era necessari, en tant que el món casteller, arran de la inclusió en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, s’ha situat sota els focus de l’atenció pública. Ha vist multiplicada la seva visibilitat, l’interès mediàtic, i la seva projecció social. Aquesta millora en la percepció social obliga també a mostrar la màxima cura per preservar els valors que l’han dut fins aquí, els elements intrínsecs que l’han fet guanyar en prestigi. I l’acord sobre la canalla ha estat una forma d’aprofitar el moment per delimitar de manera clara quin és el terreny de joc en el qual es mou el món casteller.

Les colles haurien de viure el moment actual com una oportunitat per engegar noves accions de captació de canalla, dissenyant una oferta i un producte atractius, aprofitant la imatge que actualment s’està projectant del món casteller. Aquesta millora en la percepció social que es té del món dels castells –un dels elements claus de la qual és la seva component amateur, així com els seus valors implícits- ha de servir perquè les colles aprofitin per aprofundir en reforçar totes els aspectes –tècnics, formatius, pedagògics, de lleure- que puguin ajudar a construir un producte adequat per despertar l’interès de famílies que s’estiguin fixant en les colles castelleres. El món casteller ha de ser capaç de treure profit del bon moment dels castells per reforçar les seves estructures, resoldre la problemàtica que es genera amb la manca de canalla, i poder dir, algun dia, que “els castells els fa la canalla, i en tenim molta per a fer-ne".

Alfons Morillas

Casteller dels Nens del Vendrell

La mona més castellera

2011-04-25T16:21:00.004+02:00

La mona de la Pastisseria Jacqueline del Vendrell. La mona més castellera.

Sant Jordi i els castells

2011-04-21T00:16:00.010+02:00

Demà se celebra una de les festes que més m’agraden, la de Sant Jordi, tot i que en aquesta ocasió estaré fora de Catalunya –curiosament, en un lloc on hi ha una important “Ruta dels castells”- i no la podré viure de la forma habitual: navegant entre paradetes, remenant llibres amb l’expectativa de descobrir la troballa amagada, comprant la rosa a algun grup d’estudiants que es volen finançar el viatge de fi de curs, i sentint que aquesta, tot i la deriva cap a la mercantilització, continua sent una festa del poble que es viu al carrer.

També la diada de Sant Jordi és present en el món casteller. I no només perquè a la llegenda hi surti un castell –que també- sinó perquè es tracta d’una de les dates on podem trobar actuacions castelleres. És el que, segons l’agenda de la Coordinadora de Colles Castelleres, passarà a poblacions com Alfarràs, Le Bouleau, Esplugues de Llobregat, Olot, Salt, Salou, Manresa, Mataró, Reus o Tarragona.

Però la vinculació de Sant Jordi i el món casteller es pot viure també d’una altra manera. Si el 23 d’abril és el dia del llibre, aprofitem-lo per a regalar-ne un. La bibliografia castellera és àmplia i variada, i podem trobar-hi des d’assajos històrics, obres de recerca, llibres de fotografies o publicacions commemoratives de colles fins a contes infantils i altres materials que cal tenir en consideració.

Hi ha molt per llegir sobre castells. I no només en els llibres, sinó en revistes, blocs, fòrums i altres espais on gent amb coses molt interessant a dir mereix ser llegida. De la mateixa manera que el llibre no s’engega, sinó que es llegeix, que Sant Jordi (i no només Sant Jordi, és clar) serveixi per a llegir –sigui a través del mitjà que sigui- sobre castells.

A continuació deixo una petita recopilació de materials més o menys relacionats amb els Nens del Vendrell per si algú s’anima.

SOBRE HISTÒRIA DELS CASTELLS

Tres assajos de referència per endinsar-se en l’apassionant període històric que va anar convertint el Vendrell en un indret clau en el desenvolupament i la renaixença del món casteller.

- “Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926”, Pere Ferrando i Romeu. El Vendrell: Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991. 272 p. : il. ; 22 cm.

- “La Renaixença castellera al Vendrell”, Pere Ferrando Romeu, Salvador Arroyo i Julivert. Tarragona: El Mèdol; El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, Àrea de Cultura, 1995. 341 p.: il.; 22 cm.

- “El Penedès casteller: pàgines d'història”, Pere Ferrando i Romeu. Valls: Cossetània, 1998. 168 p.: il.; 24 cm. Col·lecció L'Aixecador; 3

SOBRE ELS NENS DEL VENDRELL

Obres centrades específicament en la història dels Nens del Vendrell, de consulta obligatòria per a tots aquells que vulguin conèixer qui som, d’on venim i.. cap a on anem?

- “Història dels castellers els "Nens del Vendrell": 1926-1957”, Emili Miró i Fons. Barcelona: Rafael Dalmau, 1961. 94 p.: il.

- “50è aniversari dels castellers Nens del Vendrell: 1926-1976”. El Vendrell: Comissió Organitzadora del Cinquantenari dels Nens del Vendrell, DL 1976. 32 p.: il.; 24 cm.

- “Nens del Vendrell: 75 anys d'històries castelleres”. Tarragona: El Mèdol, 2002. 103 p.: il. col.; 27 cm. Col·lecció L'Agulla. Sèrie gran; 13

- “Pau Casals i els castells: dos sentiments catalans”, Ferrando i Romeu, Pere; Salvador Arroyo i Julivert. Valls: Cossetània, 1998. 87 p.: il.; 24 cm. Col·lecció L'Aixecador; 4

DE FOTOGRAFIES

- “Nens'07: una crònica en imatges”, composició: Xavier Guardiola; fotografies: Montserrat Lasso i Olga Olivé. [S.l.]: Nens del Vendrell, 2007. 153 p.: il. col.; 21x25 cm.

PER A LA CANALLA

Alguns contes il·lustrats adreçats als més petits. Una bona forma d’anar-los introduint en el món de la lectura i en l’afició pels castells.

- “Petita història de Jan Julivert”, text de Maria Ramon Caballé i Salvador Arroyo Julivert; il·lustracions: Pilarín Bayés. Barcelona: Mediterrània, 1996. Descripció: [16] p.: il. col.; 27 cm. Col·lecció: Petites històries; 74

- “Castells, castellers i altres contes”, Joaquim Carbó... [et.al.]; il·lustracions: de Maria Espluga. Reus: Folch-Genivs, 1997. 109 p.: il.; 20 cm. Col·lecció: Allò que és nostre; 2

- “La Colla castellera”, conte de Trinitat Gilbert; il·lustracions de Montse Fransoy. Barcelona: La Galera, cop. 2005. [24] p.: il. col.; 22 cm. Col·lecció: La Galera popular; 67

- “En Maginet, tap de bassa”, Moya i Domenech, Bienve. Edicions El Cep i la Nansa.

ALTRES MATERIALS

- “El Toc de Castells: història i històries d'una música”, Joan Cuscó i Clarasó. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008. 128 p.: il.; 24 cm + 1 disc sonor (CD)

- “Fem pinya: butlletí dels Castellers Nens del Vendrell”. El Vendrell: l'entitat, 2003- 30 cm. (versió digital fent clic aquí)

- També es pot fer un petit glopet sobre la història dels Nens a l’apartat “Història” de la pàgina web.

- Molt interessant és la consulta al dipòsit digitalitzat ARCA, que permet accedir als continguts de diaris i publicacions catalanes ja desaparegudes, i a través del qual es poden fer interessants descobertes en forma de notícies, curiositats i articles antics.

MITJANS DIGITALS

I, tot i que ja no es tracti de lletres on es parli dels Nens, recomano que ningú es perdi les línies que dia a dia van deixant a la xarxa els nombrosos “bloguerus” castellers. Són “paraules interessants” (copio al Negre de Terrassa) que van dibuixant el rastre de la temporada castellera que val la pena anar resseguint. En la barra lateral d’aquest bloc en teniu un llistat.

Vilanova, 17 d'abril de 2011

2011-04-19T22:55:00.005+02:00

Si la memòria no em falla, l’actuació de diumenge a Vilanova va ser la primera que el trio integrat pel Biel, la seva mare i un servidor ens hem perdut en els últims dos anys. Tot i l’absència, durant tot el matí vam estar al corrent del que la colla anava fent, gràcies a invents tant perversos –però a la vegada tant útils i, cada vegada més, imprescindibles- com una connexió a internet a través d’un telèfon mòbil i un servei de missatgeria instantània com és el twitter.

I és que és inevitable. Encara que facis l’esforç de plantejar-te el dia com una possibilitat de desconnectar, de descansar, de pensar en altres coses, de descobrir que hi ha món i vida més enllà dels castells, no és gens fàcil aïllar-se per complet i perdre de vista que la teva colla està actuant i que per molt que t’hi esforcis aquell dia no escoltaràs el so de les gralles.

Diumenge vaig recordar les paraules que invariablement deia un bon amic quan traspassàvem la franja horària de les cinc de la matinada i les nostres etíliques converses es convertien en filosofia pura. “Mai oblidis que el que Newton va descobrir no va ser que una poma cau d’un arbre, sinó que la llei gravitacional és directament proporcional a l’atracció generada per la barra d’un bar en estat de repòs”, venia més o menys a dir. I rematava afegint: “i és que, en el fons, no hi ha millor descripció de la força de la gravetat que la dita popular: la cabra tira al monte i el noctàmbul tira a la barra”. Estic convençut que si aquell paio hagués estat casteller hauria afegit: “i també tira la camisa els diumenges amb diada”.

Total, que sigui com sigui, els Nens es van desplaçar a Vilanova per participar en la diada 39è aniversari dels Bordegassos de Vilanova, on també hi participava la Joves dels Xiquets de Valls. Una diada plena d’absències per raons diverses, i que es va plantejar com una bona oportunitat per continuar rodant i provant castellers en tots els pisos.

La jornada va començar amb un cercavila de totes les colles participants que va finalitzar a la Plaça de la Vila, un magnífic espai típic de l’urbanisme del XIX que, a més, és una de les places porxades més grans de Catalunya. Una vegada allà, els Nens van descarregar, com a primer castell, un 3de7 sense complicacions, tot i que el pom de dalt es va haver de barallar amb una branca de palmera amb ganes de veure de ben a prop què és cou en un pom de dalt. I no se m’acut millor descripció del que va passar que les paraules del nostre Saso: “Com no podia ser d'una altra manera en un Diumenge de Rams, l'enxaneta dels Nens beneeix la palma (o palmera) al coronar el castell.”

A segona i tercera ronda els Nens van descarregar un 4de6a i una Tde6, tot preparant el salt als castells de set i mig. Per tancar actuació es van completar dos Pde4 simultanis.

Pel que fa als amfitrions, els Bordegassos de Vilanova, van tancar diada completant un 5de7, un 4de7 -desprès d’un primer intent desmuntat-, un 3de7, un vano de cinc i un pilar de cinc aixecat per sota. Una bona actuació dels vilanovins amb un pla de treball que de ben segur els portarà a fer una gran temporada. Mentre que la Joves de Valls van aixecar dos castells de vuit –un 4de8 i un lleugeríssim 3de8-, a més d’un 4de7a i dos Pde5 simultanis.

Ara és el torn d’aprofitar les festes de setmana santa per descansar, agafar forces i carregar bateries. El primer tram de la temporada s’ha completat, i hem de començar a treballar dur, a omplir el local, i a avançar per assolir els importants objectius que tenim per endavant. Tornarem a assajar el proper divendres 29, per preparar la pròxima actuació, que se celebrarà el 8 de maig i on farem doblet: al matí a la Plaça de les Monges de Torredembarra, en el marc d’una diada benèfica en la que participarem amb un bon grapat de colles. I a la tarda a Port Aventura, una diada que ha de servir per iniciar el camí que condueixi la nau d’aquest any a bon port. Serà tota una aventura.

El debat sobre la publicitat arriba a TV3

2011-04-06T18:14:00.004+02:00

Ahir, la polèmica sobre la possibilitat d’incorporar publicitat a les camises de les colles va arribar al programa “Els matins” de TV3. Xavier Escribà, Vicepresident dels Castellers de Vilafranca, i Raquel Sans, periodista i castellera de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, van protagonitzar un cara a cara defensant, cadascun d’ells, la seva postura: publi sí, publi no.

Si hagués de fer un resum de les moltes coses que es van comentar no me’n sortiria, ja que la meva capacitat de síntesi es nul·la. Com a molt, puc fer alguns apunts desordenats que una vegada publicats no penso rellegir per no córrer el risc d’haver-los d’esborrar. Som-hi.

- Si bé tot el que sigui parlar de castells és bo, crec que no ho és tant quan es fa en relació a qüestions més vinculades a l’economia que a la pròpia activitat castellera.

- Aparentment, sembla que els qui no són partidaris d’incloure publicitat a les camises estiguin defensant continuar amb les mateixes fonts d’ingressos actuals. I jo crec que no és tant així. N’hi haurà que sí, evidentment. Però també –i aquí és on em situo- n’hi ha qui pensa que cal buscar noves fórmules de finançament i noves vies d’ingressos. Que les colles, en definitiva, han de trobar noves fonts de recursos i intentar allunyar-se, cada vegada més, de subvencions i altres canals similars. Però això és una cosa, i una altra cosa és que es consideri que aquestes s’hagin d’aconseguir amb la camisa com a principal espai publicitari.

- Durant el debat es van donar algunes dades -pressupostos de 500.000€, viatges al Brasil i l’Índia, calefacció i climatització als locals d’assaig, etc.- que, em sembla, ben poc tenen a veure amb la realitat de la majoria de colles. I, això (és una possibilitat) va transmetre a l’espectador aliè al món casteller una imatge distorsionada d’aquesta activitat i ben allunyada de l’amateurisme.

- No entraré a valorar si el paper de la Coordinadora és positiu o negatiu, ni tampoc en si la decisió d’ajornar el debat sobre publicitat és una bona mesura o no. El que sí crec és que, últimament, sembla que aquella sigui un òrgan que es mou al marge del conjunt de les colles, quan són aquestes les que tenen la última paraula en tot el que es decideixi. Les mesures adoptades durant l’última assemblea (insisteixo: sense entrar en si són bones o dolentes) van ser preses i acordades per la majoria de les agrupacions, no per la Coordinadora.

- Durant la conversa van quedar molt ben definides dues mentalitats respecte a les motivacions que porten a la gent a fer castells. Una és aquella que parla de la necessitat d’incentivar contínuament al personal perquè vagi al local. La conseqüència directa d’aquesta línia de pensament és la d’organitzar contínuament, tal i com es va dir, activitats socials, viatges, etc., etc. I, per mantenir aquest ritme, es necessiten molts diners. L’altra línia és la que considera que per fer castells el que cal són ganes de fer-los. I tot i que les colles organitzen esdeveniments per als seus membres, aquests incentius són a posteriori, no la causa que ha d’arrossegar la gent al local.

I, de moment, això és tot. M’ha quedat sintètic, no?

Primera diada de l'any: la roda del temps sempre en moviment

2011-04-04T18:03:00.007+02:00

Plaça Vella del Vendrell, 3 d'abril de 2011

Castellers de Terrassa: Pde4 (homenatge Emili Miró), 3de7, 4de6a, Tde6, 2 Pde4

Nens del Vendrell: Pde4 (homenatge Emili Miró), 3de7, 4de7, 5de6, 3 Pde4

El desembre passat els Nens del Vendrell van aportar el seu particular granet de sorra als actes de commemoració del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Un poeta que havia estat relacionat amb la colla escrivint el pròleg per al llibret que es va publicar en motiu del 50è aniversari dels Nens del Vendrell. Espriu, en aquell text, no parlava del temps. Però si ho feia en una altra de les seves obres, “Les cançons de la roda del temps”, un conjunt de 12 poemes que van ser musicats per Raimon i on reflexionava, en clau simbòlica, d’un viatge que és metàfora de la pròpia vida.

I jo em prenc la llibertat d’estirar d’aquest pseudo-fil d’Ariadna per anar a aterrar en una reflexió sobre el temps, però especialment del seu caràcter cíclic, que em servirà com a excusa per parlar de l’inici d’una nova temporada castellera, d’un nou començament on tot està per veure i per viure, per escriure i per descriure, d’una nitzscheana sensació d’etern retorn, i, sobretot, d’un deja vu d’haver estat en una vida passada en Bill Murray al “Dia de la Marmota”.

Fet el pròleg és hora d’explicar que ahir, a la Plaça Vella, vam estrenar la llibreta d’un nou any. Una diada que va servir per donar el tret de sortida oficial a l’any 2011, on les expectatives i la responsabilitat són altes, on estem obligats a continuar amb el discurs de l’any passat, consolidant el que es va aconseguir fer i obrint noves portes de creixement futures.

El matí va començar amb un escalfament previ. Conjuntament amb els Castellers de Terrassa ens vam desplaçar fins a la casa nadiua de l’Emili Miró, un il·lustre casteller vendrellenc que va ser també fundador de la colla egarenca. Allà hi vam aixecar dos pilars de 4 simultanis, dos espadats emmarcant la placa que recorda la figura de l’”Avi”. En acabar, totes dues colles vam fer via cap a la Plaça Vella, un espai on es respiren castells i que ja teníem ganes de tornar a trepitjar.

El conjunt de la diada va ser plàcid i satisfactori per a totes dues colles. El principal objectiu era el d’anar agafant el pols al nou any, la qual cosa es va aconseguir no només per la solidesa i seguretat amb que es van descarregar tots els castells, sinó també, aspecte molt important, pels debuts de canalla (Albert, Danae i Duae) i en el pis de quarts (les dues Cristines) que s’hi van produir.

Per començar, vam obrir amb un 3de7, seguit del primer 4de7 de l’any, tots dos tranquils, sense cap tipus de patiment. Descarregats els de 7, vam plantar un 5de6 que també es resoldre sense incidències. I per tancar l’actuació es van plantar 3 Pde4 simultanis, que vam posar el punt i final a la primera actuació de l’any.

En acabar ens vam desplaçar fins al Fondo del Mata per celebrar el tradicional dinar de germanor de començament de temporada. Bon ambient, ganes de passar-ho bé i caòtic partidet de futbol on l’únic fet ressenyable i destacable –tot i que no passarà a la història, la veritat- és la constatació de que messie, és a dir, çe moi o el sotasignant, ja no està per a desmarcades, corredisses per la banda, rematades en planxa, rabones ni xilenes.

Què trist és fer-se vell.

Per a veure totes les fotos cal fer clic aquí

Botiví: botifarres artesanes + vins de la comarca

2011-04-01T14:26:00.002+02:00

Avui, a les 20.00 hores, el local dels Nens del Vendrell acull l'inici del Botiví, un cicle de tasts de les millors botifarres combinades amb els millors vins que es produeixen al Baix Penedès. Es tracta d'una proposta en la qual col·laboren la Fundació Santa Teresa, el Centre Especial de Treball L'Olivera, carns Arroyo-Calafell i els Nens, que tindrà lloc tots els divendres d'abril i maig a la mateixa hora.

Per començar, botifarra d'ou amb patata i ceba, de calçots i de parmesà, alfàbrega i pinyons, acompanyada dels productes dels Vins i Caves Jané Ventura.

En acabar, a les 22.00 hores, últim assaig abans de la primera diada de l'any (després del parèntesi de les Decennals de Valls) a La Lira Vendrellenca, amb sopar i música en directe.

NENS-LETTER, butlletí digital dels Nens del Vendrell

2011-03-29T14:42:00.003+02:00

Ja es pot consultar el primer número dels NENS-LETTER, el butlletí digital dels Nens del Vendrell que anirem omplint de continguts, informacions i pàgines a mida que avanci la temporada

Un dia "C", perquè castells s'escriu amb "C"

2011-03-26T23:31:00.005+01:00

Poc a poc, les colles van intensificant el seu escalfament i comencen a apropar-se a la graella de sortida. La carrera de la temporada 2011 està a punt de començar. Encara que ja s’han produït alguns fets destacables des del punt de vista estrictament casteller (decennals de Valls, Tde7 dels Castellers de Sant Cugat i Sabadell, Tde8 amb folre de Vilafranca i la Vella) durant els últims mesos s’ha parlat més de qüestions perifèriques (tot i que molt importants) que no pas de la pròpia construcció de castells.

El nomenament de la Unesco del passat novembre va ser un dels fets més destacables, un reconeixement que va situar un important focus d’atenció sobre el món dels castells. Aquest protagonisme, com tot en aquesta vida, pivota sobre dues cares. Una, de bona, la projecció de la imatge social dels castells, la difusió dels seus elements implícits, els seus valors, el seu simbolisme, la seva repercusió sobre el conjunt de la societat... I una altra, de menys bona (o no). I és que guanyar en visibilitat també comporta situar-se en el punt de mira, i haver de tractar i resoldre determinades qüestions sota el microscopi de molts observadors, convertint en debat públic molts aspectes més propis de la cuina que de l'aparador.

Tot aquest preàmbul (que perfectament em podia haver estalviat, la veritat) no té altre objectiu que el d'acabar dient que avui, 26 de març de 2011, és un "dia C”, el dia de l’Assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Una assemblea anual que es presentava intensa, complexa i densa, amb una ordre del dia on s’inclouen aspectes que cal debatre de manera pausada i amb visió de futur però que provoquen posicionaments força oposats entre les diferents colles.

Especialment conflictius són el que té a veure amb la canalla i, per suposat, el que més tinta ha generat durant l’últim mes: la inclusió de publicitat en les camises castelleres.

L'assemblea ja ha terminat, i el món casteller ha decidit. Però ara no vull parlar dels resultats, els acords, els posicionaments, les divergències i confluències, arguments i opinions, etc. Potser ho faig demà, o demà passat, o d'aquí a 59 dies. Simplement volia deixar constància del que durant tot el dia em ronda pel cap. Que avui era un dia "C". Perquè "castells" s'escriu amb "C". Un dia C amb majúscules: Coordinadora, Colles, Castells, Canalla, Camises... Consens?

Més publicitat a les camises de les colles

2011-03-25T14:39:00.003+01:00

Avui, a La Vanguardia, la vinyeta gràfica de Ventura&Coromina és aquesta.

Et felicito fill. Et felicito Biel

2011-03-23T21:43:00.020+01:00

Un post dedicat al Biel. Perquè aquest bloc és seu

Avui fa exactament 59 dies que volia escriure aquest post. El volia escriure el dia que vas fer 6 anys. I perquè ho faig avui i no quan ho volia fer o més endavant? Potser per manca de temps, potser per rumiar-me massa les coses. O potser perquè m’agrada molt l’escriptor Enrique Vila-Matas, a qui no l’agraden els números rodons. El cas és que avui sí, avui m’he decidit.

Avui, també, fa exactament (va ser el 6 d’abril de 2009) gairebé dos anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Va ser arran de la diada d’inici de temporada d’aquell any. I és que, en aquella diada, i contra tot pronòstic (tenies 4 anys i 2 mesos) vas fer el teu primer castell: un pilar de 4.

Poc abans, l’octubre de 2008, vas tenir el teu primer contacte amb els castells. Va ser arran de la celebració de l’Entimostra, on els Nens del Vendrell tenien un estand i feien tallers per a la canalla. Fa molt de temps que la teva mare i jo teníem clar que quan fossis més gran ens aproparíem a la colla, perquè creiem en els valors implícits en els castells: companyerisme, solidaritat, treball en equip, importància del col·lectiu, relació amb tot tipus de gent, etc.

La nostra idea era fer-ho quan tinguessis 6 ó 7 anys. Però les circumstàncies van voler que ho féssim quan encara en tenies 3. I amb aquesta edat vas fer els teus primers assajos. Poc després, amb 4, vas fer el teu primer pilar. I aquella temporada ja va ser tot una sorpresa. Només 4 anys, i vas tancar l’any fent 54 castells, incloent-hi tota la gamma de set (9 4de7a, 5 3de7a, 1 5de7a i, fins i tot, un id de 4de8, entre molts altres). Després d’aquell pilar, encara recordem amb gran emoció la Tde6 que vas fer a Girona, amb tota la plaça animant-te i aplaudint com si haguessis coronat un castell de 9 quan et vas col·locar de cassola.

De la temporada passada, la del 2010, ja no cal ni parlar-ne. Has participat en la construcció d'un castell que feia 40 anys que perseguíem: la mítica Tde8 amb folre. També has caigut d’aquest castell, i d’un 3de8. Però has fet de cassola en 5 4de8, 6 Tde7, 10 4de7a i 11 5de7, a més de molts altres (més de 80 en total).

Has viscut l’experiència de participar en un concurs de castells, t’has menjat innumerables assajos (dimecres i divendres, de canalla i general), i mai, mai, mai has donat un pas enrere. Has caigut i a continuació has tornat a pujar. Tot i el cansament de molts dies sempre has tirat amunt quan t’ho han demanat. I, per sobre de tot, has mostrat sempre una concentració, un sentiment de responsabilitat, un prendre’s seriosament el pujar a un castell realment admirable en un nen que acaba de fer 6 anys.

De vegades els adults perdem la perspectiva de les coses, ens limitem a veure el que ens afecta a nosaltres, i no som capaços de veure, valorar i reconèixer com es mereix el que feu vosaltres, la canalla. Però avui, Biel, vull expressar la meva admiració per la capacitat de sacrifici, treball, esforç i força mental que manifesteu una vegada i una altra tant tu com la resta de canalla.

Ets entremaliat, tossut, mogut, incansable, físic, de caràcter fort, no sempre fàcil. Però quan fas castells et mostres absolutament predisposat a donar el millor de tu, a donar-ho tot perquè l’objectiu s’assoleixi. Per això et volem felicitar, fill, perquè estem molt orgullosos de tu. I també ho estem dels teus companys, especialment de la Maria, del Nil, la Rebe i la Lamiae, perquè formeu un equip espectacular, un pom de dalt únic, on els més grans sempre ho han fet tot per ajudar els més petits, especialment a tu, la qual cosa no has d’oblidar mai. Perquè també ens sentirem molt orgullosos el dia que tu facis el mateix amb altres més petits, que els ajudis amb la teva experiència, els teus coneixements, les teves vivències.

No sé què passarà d’aquí a un temps. El futur és una cosa impredecible. Potser continues fent castells i un dia pots dir que vas ser un nen molt precoç, que va començar a pujar amb 4 anys. O potser ho has deixat tot i jugues a futbol, a bàsquet o a ves a saber què. En qualsevol cas, simplement volia dir-te que estem molt orgullosos de tot el que has fet fins ara. I que tenia ganes d’escriure aquestes línies perquè quan vaig crear aquest bloc va ser per seguir la teva evolució. Tu ets l’autèntic protagonista d’aquest espai. I avui vull que ho siguis més que mai.

Camises amb publicitat, l'estètica dels castells i tardes de transistors

2011-03-21T15:55:00.014+01:00

Fa una setmana, el debat sobre la possibilitat d’incloure publicitat en les camises castelleres va sacsejar el món casteller. La notícia va començar a córrer generant nombrosos articles, comentaris i opinions en blocs, fòrums i altres espais digitals, així com un comunicat desmentint la informació per part dels Castellers de Vilafranca. A més de l’extens fil que es pot trobar a lapinya.cat, l’assumpte ha estat tractat, amb orientacions diverses en el bloc del Negre de Terrassa, en el Gamma Extra i en el Frikilandiverdusco, per esmentar-ne tres.

Així mateix, i pel que fa als mitjans impresos, recomano tres articles: "Castells SA", de Carles Herèdia, publicat a El Punt, "Tres de deu amb folre i anunci", del J. R.Ocaña, al Diari de Tarragona, i el publicat avui pel Santi Terraza a La Vanguardia.

Els defensors de la inclusió publicitària es basen en la necessitat (certa i indubtable) de trobar noves fórmules de finançament per part de les colles, en tant que les despeses que s’han d’afrontar moltes vegades ofeguen el dia a dia de les entitats. Per part dels detractors (i molt resumidament) s’apel·la al valor simbòlic de la camisa, al perill de la mercantilització del fet casteller i a la deriva cap a l’esportivització.

Es tracta d’un tema complex i difícil d’analitzar quan afecta de ple a una activitat de la qual en formes part. Vist des de dins, no sempre és fàcil opinar amb un mínim d’objectivitat. Menys encara si pensem que això de l’objectivitat és molt qüestionable quan neix d’un subjecte.

Partint d’aquesta base, i com que gairebé està tot dit, m’atreveixo a afegir algunes qüestions més tangencials. Uns apunts segurament amb data de caducitat, en tant que es tracta de reflexions més o menys improvisades, i algunes de les quals, m’hi jugo un pèsol, m’estic criticant a mi mateix d’aquí dues setmanes. Però com diu la dita, qui “té boca s’equivoca”, i “qui porta un bloc s’equibloca”. Andiamo.

1. Jo sóc de Rothko. D’entrada, la meva postura és contrària a la conversió de la vestimenta castellera en un aparador publicitari. Sense entrar en qüestions relatives a l’essència, la ruptura amb la tradició i altres arguments, no en sóc partidari perquè em pesa molt la qüestió estètica. M’agrada molt més la pintura de Rothko que la de Kandinsky, i no té res a veure una construcció amb predomini de tres colors (el que sigui més el blanc i el negre) que una amalgama on s’hi barregin tota mena de motius, tipografies, coloraines i d’altres composicions més o menys atractives.

Perquè, a més, el fet de permetre incloure publicitat a les camises pot obrir la porta a que cadascú se l’acabi tunejant al seu gust, incloent-hi altres motius personals, posem-ne per cas. Davant de l'horror vacui o el collage bigarrat, em posiciono al costat del colour field painting.

2. Al marge de què la informació tingui o no fonament, al marge de que els de Vilafranca estiguin pensant o no en la possibilitat d'incloure publicitat a la seva camisa, crec que la porta s'ha obert i que el procés, abans o després, acabarà produint-se. De fet, tot i el desmentís de la colla afectada, no pot obviar-se una de les frases presents al seu comunicat: "... aquesta temporada...".

Per això, i tenint en compte que potser és una batalla perduda, el que s'haurà d’acordar i consensuar, de manera inevitable, és quin tipus de publicitat, de quina manera, en quins llocs, etc., etc., etc. es pot portar. És a dir: que el món casteller haurà de ser capaç de regular la publicitat en el seu vestuari, acordant quines parts són susceptibles de ser utilitzades i quines no. No trobo altra opció, perquè no em puc imaginar que els partidaris de vendre la superfície de la seva colla estiguin disposats a convertir els seus quarts en un pilot de Fórmula 1.

3. Més pedagogia? Un dels arguments a l'hora de mostrar-se contrari a aquest fet és el que es deriva del perjudici que pot patir la imatge social que actualment projecta el món casteller. Al marge del nomenament de la Unesco, la visió era molt positiva en tant que es contemplava com a una activitat amb uns valors intrínsecs ben ressenyables. Tot un catàleg de bones pràctiques que, a més, és completament amateur.

Si arriba el moment en què la publicitat arriba a les colles és molt probable que aquesta visió comenci a canviar, i que un dels principals arguments en favor dels castells comenci a perdre força. Al mateix temps, crisi econòmica al marge, és indubtable que les colles han de buscar fórmules de finançament i canals alternatius per fugir de la dependència de subvencions i ingressos similars.

L'activitat castellera és molt atractiva, simbòlica, plena de valors, i molts altres punts positius. Però la societat en general hauria de conèixer quina és la realitat d'una colla qualsevol. Que els desplaçaments costen diners, que organitzar activitats costen diners, que molts dels membres de les juntes acaben posant calers de les seves butxaques, que portar a la canalla als cavallets el dia que hi ha fira al poble val diners, etc., etc. I aquesta tasca més informativa cap a la resta de la societat que tan bé valora els castells potser s'haurà d'intensificar. Fer pedagogia del que significa ser casteller i mantenir una colla.

4. Hi ha patrocinadors per a tothom? Actualment, el patrocinador oficial és Damm, que destina una important quantitat de diners al món casteller. Evidentment, ho fa perquè rep una contrapartida a canvi: prestigi social, imatge de marca, projecció externa. Aquesta inversió els hi és rendible. Però, tot i això, si s’obrís la possibilitat de que altres patrocinadors comencessin a donar calers a les colles, potser Damm diria que vale, que ok, però que la quantitat que hi destina per al pagament de les assegurances no tornaria.

Això obligaria a les colles a assumir elles mateixes la despesa d’aquesta assegurança, una situació que la immensa majoria no podria afrontar. I aleshores què? Quantes colles haurien d’acabar desapareixent? És factible que gairebé la seixantena de colles actuals trobi patrocinadors que els reporti els ingressos necessaris per desenvolupar la seva activitat? Com s’ho faran les colles que no aconsegueixen un patrocinador de 100.000€ però sí 100.000 d’1€? Posats a buscar pasta tot s’hi valdrà, no?

5. I ha de ser la camisa? En aquest tema, s’ha parlat contínuament de la camisa. Si jo fos una empresa en busca de colla per patrocinar, voldria que el meu logo o marca aparegués en l’esquena, que és la part més visible. O en el cul. I si una colla acaba portant una marca en l’esquena i una altra en el cul, la combinació pot ser terrible. Imaginem-nos el castell.

6. Els castells són un esport? Sense dubte, els castells tenen punts d’intersecció amb el món dels esports: és una activitat física, cal entrenar-se, etc., etc., etc. Però els castells no són una competició (fora del concurs de castells), en les diades no hi ha guanyador ni perdedor (o sí, però no determinat per un reglament previ, sinó que és cada colla qui considera si ha assolit els seus objectius o no), tampoc es cobra entrada, i és un acte festiu, obert a tothom.

Com a últim argument (estrambòtic, si voleu): en algun esport es produeix col·laboració entre contrincants? No. Per què? Doncs per què en el món de l’esport hi ha d’haver un que guanyi i un altre que perdi. I ajudar al contrari pot significar la teva derrota. En canvi, en el món dels castells, l’ajuda i la col·laboració mútua és clau, moltes vegades, perquè totes les colles participants en una diada en surtin plenament satisfetes havent-ne fet castells molt diferents.

La introducció de la component esportiva podria significar, a més, que en comptes de la classificació en colles de gamma extra, de vuit, etc., s’acabessin instaurant les divisions, i que hi haguessin ascensos i descensos, i últimes jornades d’infart, i ... Si en una diada t’estàs jugant la permanència amb una altra colla s’acabaran els cops de mà a les pinyes? “Que ningú hi vagi, que si descarreguen el castell ens envien a segona!!!”

Serà el renaixement del carrusel deportivo en versió "carrusel casteller"? Protagonitzaran els castells una nova modalitat de les tardes (o els matins) de transistors? Obligarà la Coordinadora (o la Federació, o ves a saber qui) a que les tres últimes diades del calendari comencin totes a la mateixa hora? Faran el “Quarts de 9” i el “Tres rondes” programes especials de seguiment de les últimes diades per veure quines colles pugen i quines baixen de categoria?

Preguntes, preguntes, preguntes. I el dissabte vinent l'Assemblea.

Publicitat a les camises de les colles castelleres

2011-03-17T22:42:00.003+01:00

El passat dimarts el diari El Punt va publicar una informació on es deia que els Castellers de Vilafranca tenien la intenció d'incorporar publicitat en la seva camisa. Tot i que els verds van emetre un comunicat desmentint-la ("...no lluirem publicitat de cap patrocinador aquesta temporada..."), les opinions al respecte s'han anat succeïnt tant en mitjans impresos com en fòrums, blocs i altres espais digitals.

Tinc una opinió més o menys formada. Però prefereixo acabar-la de polir durant el cap de setmana. Mentrestant, el millor és prendre's-ho amb humor. I això és el que es pot trobar en La Tira de Joan Tharrats publicada en l'edició d'avui del diari Avui.

Concurs de Fotografia Castellera de la Revista Castells

2011-03-09T18:29:00.010+01:00

Moltes vegades ho he dit: m’agrada fer castells, però també fotografiar-los. Tot i que faig el que puc, es tracta de dues activitats que són absolutament incompatibles. També és mala sort que dues de les meves aficions no es puguin combinar. O fas una o fas l’altra. No hi ha opció. Hauria pogut escollir, posem-ne per cas, fer castells i dibuixar marmotes, o fer castells i estudiar els núvols, o fer castells i col•leccionar fulles dicotiledonies. Això sí que són activitats compatibles. Però cadascú és com és, i quan s’arriba a una edat ja no hi marxa enrere.

El cas és que castells i fotografia són per a mi una d’aquestes combinacions que em superen, que em suliveyen l’ànima, que em fan gaudir com un porc i aconsegueixen que el món s’aturi mentre tinc l’ull darrera el visor, l’objectiu buscant l’enquadrament perfecte i els troncs en aquella alçada on van creixent mentre ballen al so de les gralles i el meu dit prem el disparador al ritme del tabal.

Això, és clar, només puc fer-ho en diades on la meva colla no hi participa. I, per això, sempre que puc, m’escapo de safari a la caça d’imatges d’altres colles (menys del que m’agradaria, tot s’ha de dir) ja que no puc fer-ho amb la meva.

Tot aquest rotllo transcendental és el preàmbul per parlar del Concurs de Fotografia castellera que acaba de convocar la Revista Castells. Durant dos mesos (març i abril) els participants hauran de penjar fotos d’actuacions al seu mur del Facebook. La imatge que aconsegueixi més “M’agrada” serà la guanyadora d’una subscripció o d’una samarreta d’Amunt Disseny i sortirà publicada al proper número de la revista.

Doncs apa, xaval, ja saps el que has de fer. A fotografiar, que s’acaba el món.

"Fer pinya", de Jordi López Daltell

2011-03-09T15:37:00.006+01:00

He acabat de llegir “Fer pinya”, de Jordi López Daltell, de la col·lecció “Empresa activa” d'Entramat. En la solapa de la portada hi posa “Narrativa empresarial”, tot i que també m’ha recordat molt les Bildungsroman (o novel·les de formació de Goethe o Thomas Mann) en tant que l’autor, mitjançant un relat de ficció, dibuixa ens mostra l’evolució que el seu protagonista va experimentant gràcies al descobriment de l’activitat castellera i la construcció dels castells.

El protagonista és Rodrigo, directiu d’una multinacional que travessa un període de crisi personal, familiar i laboral. Aprofitant una setmana de vacances, es retrobarà amb un antic amic que l’introduirà en el món dels castells. Aquest aprenentatge, el descobriment del funcionament d’una colla castellera, dels motius que porten a un grup de persones d’edats, condicions i procedències diverses a treballar plegats per assolir un objectiu comú trasbalsarà tots els esquemes apressos en les escoles de negocis, portant al Rodrigo a reflexionar si aquests mètodes emprats per “gent normal i corrent”, amb els quals són capaços d’aconseguir “resultats extraordinaris”, són vàlids per a les organitzacions i les empreses.

I, al mateix temps, la pregunta inevitable: com és possible que no s’estigui fent? Com és possible que l’organització i el funcionament d’una colla castellera no es prengui com una autèntica escola de gestió d’equips i persones?

Al llarg de tota la narració (que es llegeix com una novel·la on s’intercalen pinzellades de reflexions pròpies del món del management) el lector assisteix a l’evolució del pensament de Rodrigo, a com va descobrint on rau el secret, les claus de què aquestes “autèntiques organitzacions d’Alt Rendiment” siguin capaces d’obtenir els resultats que assoleixen.

Evidentment, la gran pregunta que des del punt de vista d’un executiu d’una multinacional es formula és: és possible que aquest sistema de funcionament que es demostra eficaç en persones que ho fan per voluntat pròpia i canvi de res (material, s’entén) sigui aplicable al mon de l’empresa amb els mateixos resultats? Els castells –és un dels missatges del llibre- actuen com a gran exemple de la possibilitat de liderar eficaçment persones, equips i organitzacions.

I, per això, al llarg de tot el llibre termes més propis del món empresarial com lideratge, motivació, compromís, treball en equip o assoliment d’objectius, organització i gestió de grups, entre molts altres, són definits i exemplificats en tant que són fàcilment detectables i inseparables de la construcció de castells i el funcionament d'una colla.

El llibre es complementa amb un bloc amb vídeos que serveixen per a visualitzar el tema central d’alguns dels capítols. Cal destacar, en aquest sentit, que el vídeo utilitzat per a il·lustrar el capítol 9, on es parla de l’”Esperit de la colla”, és l'anunci que va fer l’Edgar per al Concurs de Castells.

Em sembla que és una obra ben interessant en tant que, de forma amena, verbalitza i descriu molt encertadament gran part dels aspectes que s’amaguen sota aquesta estranya activitat que consisteix en fer castells.

El vídeo de presentació del llibre és aquest:

Revista Castells gener/febrer

2011-03-04T18:37:00.010+01:00

La importància i consistència de moltes activitats depenen, moltes vegades, de la pròpia activitat en sí i de tot allò que es generi al voltant d’ella. En el cas dels castells i el món casteller, disposar d’una amplíssima bibliografia, de nombrosos historiadors i articulistes, de gent que de formes diverses genera debats amb els castells com a fons, és un dels aspectes que cal tenir ben present. I, com no podia ser d’altra manera, disposar d’una publicació periòdica com la revista “Castells” centrada en l’activitat i el món casteller reforça tot aquest escenari.

Crec que la revista “Castells” reflecteix molt bé el que és el món dels castells. Si més no, hi trobo un intent sincer de ser equitatiu, de parlar d’aquelles qüestions que no sempre són les que estan sota els focus, de tractar temes propers a les persones que practiquen aquesta activitat. D’oferir, en definitiva, un mostrari cada dos mesos on tothom s’hi pugui veure reflectit o identificat.

Evidentment, sempre n’hi hauran queixes, sempre hi trobarem mancances, sempre considerarem que hi sortim poc mentre que d’altres ho fan molt. Però també s’ha d’entendre que en 52 pàgines cada dos mesos és absolutament impossible que tothom se senti sempre representat com li agradaria. Però, pel que sé, la voluntat de que tothom senti la revista com a seva hi és. I estic convençut de que és així.

En l’últim número, el 36, corresponent als mesos de gener/febrer d’enguany, els Nens del Vendrell tenim una destacada presència. En l’article “La millor temporada de la història” es fa una repassada als números que van deixar l’any passat, on es van superar tots els rècords de castells de 9 i gamma extra descarregats en un any, a més de mostrar el bon estat de forma de les colles de 8, com és el cas “d’uns pletòrics Nens del Vendrell, que han recuperat la històrica torre folrada que ells van idear als anys 70”.

Continuant en la línia de fer una repassada per la temporada 2010 hi ha un article on es dóna veu a alguns dels seus protagonistes. I un dels castellers que hi apareix, fotografiat amb el pòster de la torre de 8 amb folre a la mà i el 3de8 de la Plaçeta del carrer Major de fons, és el nostre Sebas, qui explica:

“Hem madurat, ens hem fet grans i hem tornat a conquerir el que era un referent per a la colla. Després d’anys essent colla de 8 amb problemes per tenir un 4de8 estable, ara hem pogut fer un pas endavant gràcies a que s’han donat les condicions idònies: intensificar els assaigs de dimecres i fer una campanya per augmentar la massa social; amb el repte posat a ser una de les catorze colles del Concurs, fets que ens van donar el 4de8 per Santa Anna i després la torre de 8 amb folre. El secret és que hem cregut en la manera de treballar, que hem anat tots a una. Després de 17 anys a la colla és un orgull ser part d’un pas endavant històric com és aquest, pels Nens i pel món casteller”. Paraula de Sebas.

Els Nens tornem a aparèixer en un altre interessant article sobre la durada de les diades. En aquest cas no sortim massa ben parats, igual que succeeix amb altres colles i diades. I no pas sense raó, perquè tal i com diu a l’article, l’actuació de la Fira de Santa Teresa, que havia de començar a les 13.00 hores, ho va fer amb 40 minuts de retard “... i va acabar a les 16.40 hores! Tres hores i mitja d’actuació de tres colles. S'hi van veure tres intents o intents desmuntats, a més de la torre de 8 amb folre dels del Vendrell i tres castells de 9...”.

Sóc de l’opinió que aquest és un dels aspectes que el món casteller s’hauria de començar a replantejar molt seriosament. I estic totalment d’acord amb el plantejament de la revista, on també es valora com a molt positiva el sistema que es va fer servir durant l’últim Concurs de Castells, que tot i la seva complexitat i dimensió va finalitzar a les 15.30 hores.

Trobem més presència dels Nens a l’últim número de la revista en l’article que fa referència a la declaració dels castells com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. En aquest cas, la nostra aparició és mitjançant una fotografia dels pilars que es van aixecar de manera simultània en la festa de celebració a l’antiga fàbrica de la Damm.

I, per últim, dues ressenyes relacionades amb la nostra colla: el premi que es va emportar l’Edgar en guanyar el concurs Castells.REC, convocat pels Minyons de Terrassa, amb el seu vídeo “Lluitem per la torre de vuit”, i el vídeo amb el qual vam participar en els actes de commemoració de l’any Espriu.

M’agrada la revista “Castells”. La seva existència és necessària pel món casteller. Tots hem de fer l’esforç de mantenir-la ben viva. (I que consti que jo no hi tinc res a veure ni cobro cap tipus de comissió). I més m’agradaria si tingués més pàgines i si la seva periodicitat fos mensual. És clar que això és el que m’agradaria a mi i també als seus editors.

En qualsevol cas, crec que s’ha de valorar molt positivament el paper que hi juga dins del món casteller, i també els hem d’agrair el fet d’haver estat ells els qui comencessin a fer bullir l’olla perquè els castells fossin reconeguts per la Unesco.

Vídeo promocional Festes Decennals de Valls

2011-01-16T23:30:00.001+01:00

Tornaràs a Tremolar - Festes Decennals de Valls 2011 from Decennals Valls on Vimeo.

El König es transforma en un Planeta Casteller

2011-01-16T00:45:00.005+01:00

(Via www.vallsdecennals2011.cat)

El dia 17 de gener s'hi inaugura una exposició amb un centenar d'imatges relacionades amb el món dels castells i es presenten el cava, el cafè i els “pintxos” castellers. El König la Vallvera es convertirà en un espai dedicat al món dels castells amb una nova decoració amb gairebé un centenar d'imatges relacionades amb aquesta tradició. Amb el nom de “Planeta Casteller”, el reconegut local vallenc, presentarà el proper dilluns, 17 de gener, una exposició que pretén homenatjar el fet casteller i adherir-se a les celebracions de la declaració de la Unesco que converteix els castells en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En el marc de la inauguració es presentaran també el cava, el cafè i els pintxos castellers. Aquest serà el primer dels actes previs a l'inici de les Festes Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela.

Partint de la iniciativa Impulsada pel restaurador Joan Mira i l'artista i fotoperiodista vallenc Pere Toda, la decoració del König la Vallvera, convertirà la imatge del local en un planeta casteller. Ho farà gràcies a una decoració que conté gairebé un centenar de documents gràfics relacionats amb el fet casteller i que inclou fotografies de principis del segle XX, portades de diaris o vinyetes. Amb aquesta iniciativa, el König la Vallvera vol adherir-se a les celebracions per la recent declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

En el marc de l'acte inaugural, que tindrà lloc el dilluns 17 de gener a les vuit del vespre i en què també hi prendran part les dues colles castelleres de Valls, que aixecaran dos pilars, els assistents podran participar en el primer tast de restauració castellera, en què es repartiran més de mil “pintxos”. L'acte comptarà amb la participació del cuiner Àngel Solé, que presentarà els “pintxos” castellers: unes petites delícies culinàries que portaran el nom de “Colla Vella” i “Colla Joves”.

Aquest tast servirà també per presentar el cava casteller, elaborat per la Cooperativa de Nulles i també el cafè “Pom de Dalt”, també dedicat al món dels castells i elaborat per Cafés Líder. Aquest cafè es podrà prendre també amb sucre de regust casteller, gràcies als 25.000 sobrets de sucre, tants com habitants de Valls, que també homenatgen els castells que s'han elaborat per commemorar la declaració del Fet Casteller com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

La presentació de la nova decoració del König la Vallvera i el primer tast de restauració castellera seran els primers dels actes previs a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, en què enguany el fet casteller hi té una rellevància especial, sobretot perquè la trobada de colles castelleres permetrà al món dels castells celebrar conjuntament el recent nomenament de la Unesco.

Ver mapa más grande

Resum del Qde9 de la temporada 2010

2011-01-05T07:33:00.005+01:00

El resum en imatges de l'any 2010 segons el Quarts de Nou. Una gran temporada per al món casteller. D'aquí ben poc la propera, amb més i millor.

Salvador Espriu i els Nens del Vendrell

2010-12-30T11:10:00.003+01:00

L’any 2010 s’han complert 25 anys de la mort de Salvador Espriu, i amb l’objectiu de commemorar aquesta efemèride al Vendrell s’han anat programant, al llarg de l’any, tot un seguit d’actes, exposicions, conferències i lectures sobre l’obra del poeta.

Organitzats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell i el grup Polièdric, durant l’últim trimestre han tingut lloc una tercera tongada d’activitats amb participació d’entitats com l’Associació Musical Pau Casals, l’Escola Municipal de Música, el Cor Orfeó Parroquial i els Nens del Vendrell, entre altres.

Ahir a la nit, just abans del concert en homenatge a l’aniversari del naixement de Pau Casals, va arribar el torn de la nostra aportació a aquest Any Espriu, en forma d’un audiovisual on s’explica la relació que el poeta va tenir amb la nostra colla.

Salvador Espriu i els Nens del Vendrell

L’any 1976 es va complir el 50é aniversari de la colla de castellers Nens del Vendrell. En el llibret commemoratiu que es va publicar aleshores hi va col·laborar Salvador Espriu, mitjançant la intervenció de l’advocat vendrellenc Salvador Palau i Rovira, gran amic seu.

Va ser aquest qui va transmetre al poeta la seva gran passió pel món dels castells i, en especial, per la seva colla: els Nens del Vendrell. Quan Espriu va conèixer que la colla estava aquell any d’aniversari va remetre el text que apareix en el llibret abans esmentat. Uns dies més tard Espriu va rebre a casa seva la Comissió Organitzadora dels actes dels 50 anys dels Nens, la qual cosa consolidà el vincle que s’havia establert entre el poeta i la colla.

Espriu i els castells

Espriu, tal i com reconeix en el seu text, no era un entès en castells, i pràcticament tot el que va aprendre al respecte va ser a través del seu amic Palau Rovira. Tot i així, la seva relació amb el món dels castells va tenir un altre moment, gràcies al poema “Nosaltres tots, castellers”, escrit, en paraules de l’autor “per a l’estimat Lluís Mercadé, que m’ho ha demanat”. Es tracta d’un poema que ja apareixia al recull “D’una vella i encerclada terra” (1980) i que va ser també publicat l’any 1984 en el llibre “Per a la bona gent”.

Els pocs anys que passen entre tots dos moments (el 50é aniversari dels Nens i l’escriptura del poema) fa pensar que, potser, la nostra colla hi va tenir alguna cosa a veure. En qualsevol cas, per a la nostra entitat, és tot un motiu d’orgull estar vinculats a personalitats de la importància de Salvador Espriu, Pau Casals o Apel·les Fenosa.

La participació dels Nens en els actes de l’Any Espriu

Sense voler fer interpretacions del que Espriu va voler expressar amb aquest poema, ens hem permès intuir el camí que Espriu va seguir per transformar la seva visió dels castells en paraula. El poeta va donar forma escrita al que ell coneixia d’aquest món, d’aquesta activitat. I nosaltres hem volgut recórrer el camí a la inversa, agafant la matèria primera del poeta per transformar-la en imatge.

Entenem que Espriu va construir un poema amb paraules com a forma de descriure els castells, el seu simbolisme, la seva activitat. Nosaltres, castellers, hem intentat transformar les paraules del poeta en formes, construir, a partir del que ens suggereix el que el poeta va escriure, el nostre particular castell.

Amb el nostre vídeo hem intentat desvetllar els paral·lelismes existents entre dues experiències vitals: la de l’escriptura d’un poema i la de l’aixecament d’un castell. En tots dos casos, el que perdura és l’empremta, desprès de la lectura d’una composició poètica i de la construcció d’un castell. Es dóna la circumstància que els castellers, normalment, no són testimonis directes del que estan contribuint a fer. Qui fa el castell no el veu. El que queda, en canvi, és una forta experiència vital. Els castells no es veuen, es viuen. I el mateix podríem dir dels poemes.

NOSALTRES TOTS, CASTELLERS

S’aixequen torres

en esborrats vestigis

de mortes danses.

Truquen a portes

d’oblit. Desempresonen

llum, ales, aire.

Nua bellesa,

nom sol enllà del nombre,

esclat de festa.

Volem la força

dins l’ordre perfectíssim

de la mesura.

En equilibri,

molt lentament ens alcen

castells de somnis.

Seny, no podríem

acollir-nos per sempre

al teu refugi?

Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.

Homes, la mida

del món, rompem silencis,

triomfs, abismes.

Agermanem-nos

sota l’esplendorosa

pau d’un llarg dia.

Per servir l’únic

senyor que tots triàvem:

el nostre poble.

Publicat en el recull de poemes "Per a la bona gent"

Els Nens s'enlairen i tenen el cel més a prop que mai

2010-12-28T14:43:00.005+01:00

La colla dels Nens del Vendrell va signar ahir a la nit, després de mesos d’intenses i discretes negociacions, un important acord amb una companyia aèria de nova creació, Sky Touch. El pacte, segons van declarar representants de totes dues entitats a la sortida de la reunió, suposarà el que un dels més emblemàtics avions d’aquest nou consorci aeronàutic estigui decorat amb la imatge dels Nens del Vendrell.

Fine Michel, portaveu de la companyia, va explicar que la companyia va prendre la decisió d’homenatjar alguna colla castellera tant bon punt es van assabentar del nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. “No hi ha res més semblant a pujar cada vegada més alt que l’activitat castellera”, va declarar.

Així mateix, va explicar que tres havien estat els motius principals per a portar endavant la proposta, especialment pel que fa a la colla escollida, la dels Nens del Vendrell: 1) "Perquè després de la temporada realitzada es tracta d’una colla en clara línia ascendent"; 2) "Perquè hem detectat que tenen la moral pels núvols", i 3) "Perquè quina colla més adequada que aquesta, que porten més de 85 anys tocant el cel?”. D'altra banda, el mateix portaveu va afegir que aquest tipus de patrocini contribuiria a millorar la imatge del sector aeronàutic, molt malmès després dels últims episodis de vaga dels controladors.

L’avió que portarà pels cels del món els colors i l’escut dels Nens és un Airbus 380 (“380 és un senyal del que la colla vol fer aquest any: un 3de8”, van afegir els representants de la companyia). Té capacitat per a més de 250 persones, la qual cosa permetria a la colla fer desplaçaments i enlairar castells amb les màximes garanties. Des dels Nens, en aquest sentit, es va manifestar que la intenció de cara a la temporada 2011 és començar actuant en aquelles poblacions amb aeroport, i ja s’han tancat acords amb colles properes a aquests equipaments.

Com a promoció inicial la companyia oferirà a les seves hostesses un vestuari especial on s’hi incorporaran mocadors castellers. Així mateix, durant els viatges es projectaran pel·lícules i filmacions de diades castelleres, a més de incorporar al fil musical el “Toc de castells”. Des de la junta dels Nens, després d’haver aconseguit que el nom de l’entitat viatgi per carretera, gràcies al seu bus, i que sobrevoli els principals espais aeris internacionals, s’està treballant en obrir noves línies de difusió: “Els Nens ja viatgen per carretera i aire. Ara hem d’aconseguir que també ho facin en tren i en transport marítim”.

Logo Castells Patrimoni de la Humanitat

2010-12-27T22:15:00.002+01:00

Després de la inclusió dels Castells dins el catàleg del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco calia actualitzar el logo que durant el període de candidatura es va fer servir. I el resultat final ha estat aquest:

L'Edgar ha guanyat la primera edició del Concurs Castells.REC

2010-12-18T23:15:00.004+01:00

Tots hi confiàvem. Tots estàvem convençuts de les seves possibilitats, perquè som testimonis del nivell dels vídeos que ens ha anat fent durant tota aquesta temporada. I tots, en veure el que havia presentat per al concurs dels Minyons ho vam tenir més que clar: si no guanya serà per ben poc, perquè ha fet un vídeo de concurs.

Finalment, el que tots sabíem, sospitàvem i desitjàvem s’ha complert. L’Edgar ha guanyat la primera edició del Concurs de Clipmetratges Castells.Rec.

Moltes felicitats, perquè t’ho mereixes. I moltes gràcies, perquè els Nens del Vendrell ens sentim molt afortunats de que estiguis en la nostra colla.

Enhorabona!