dimarts, 30 de juny del 2009

Calafell, 28 de juny de 2009


Id3de7, 3de7, 4de7, Pde5(i), Pde4, Pde4
Actuació amb els Castellers de Terrassa (3de7, 4de7, 3de6s(i), 3de6s, Pde5)

Diumenge tarda. Passeig marítim de Calafell. Una calor espantosa. Tot i que estem a la vora del mar, sembla que la brisa marina ha marxat de cap de setmana. Camises blauturqueses (Terrassa) i vermelles (Vendrell) mirant amb enveja al públic que espera l’inici de l’actuació assegut a l’ombra d’alguna de les terrassetes. Bé, més que mirar amb enveja al públic el que es mira són les cerveses gelades que hi ha sobre les taules.

Comencem a muntar pinyes, i com que totes dues colles anem escasses d’efectius, ens ajudem els uns als altres. Ja ho diu el refrany: “les penes calorífiques, si són compartides, són més refrescants”. De fet, aquest acte de patiment comunitari acaba donant, com a producte dels litres i litres de suor que acaben liquant totes les camises, que, en acabar l’actuació, la barreja de colors faci que algun casteller deixi de ser vermell o blauturquesa, convertint-se en una mescla indefinida entre tots dos colors.

L’actuació. L’absència de castellers, amb algunes baixes importants a nivell de tronc, van condicionar les nostres construccions. Obrim amb un 3de7, que puja força bé fins a dalt. Però, quan havia de coronar-se, un problema en el pom de dalt va fer que aquest s’enfonsés. Afortunadament, no hi va haver caiguda, ja que els castellers del pis inferior van aguantar i resoldre l’incident sense més conseqüències. Després tornem a repetir el 3, i el castell va ser muntat i desmuntat sense més problemes.


En segona ronda optem pel 4de7, altra de les construccions més que consolidades per a nosaltres. Carregat i descarregat sense complicacions, amb el fet destacat del debut de la Lamiae com a cassola, que va fer el seu primer castell de set.


Després va arribar el torn del Biel, que va fer de cassola en una Tde6 (repetint la seva emocionant actuació de Girona). Quan li van dir que pujava ell va córrer a buscar el casc, i va adoptar un posat seriós. Tinc la sensació de que cada vegada és més conscient del que fa, de que per fer castells i pujar-hi amb les seves limitacions d’edat i força s’ha de concentrar al màxim. I crec que cada vegada va pujant millor, que, com diu el Marlès, va buscant i trobant els seus recursos per anar superant els obstacles que es troba. Tot i així, cal encara que els castellers del tronc el facin un cop de mà en determinats moments, perquè no sempre arriba bé a la faixa o no troba la forma d’ajudar-se dels mocadors. Però, sigui com sigui, ell, de moment, sempre tira cap amunt. I, en aquest sentit, no cal oblidar dues coses.

1. La primera és que només té 4 anys, que la del diumenge va ser la seva segona Tde6 i que a l’Arboç va fer un 3de7. És evident que com a pare (i també la seva mare) ens sentim molt orgullosos de que hagi estat capaç de fer aquests castells.

2. I la segona és que, també com a pares, som ben conscients de què si fins ara ha fet això ha estat gràcies a l’ajut del conjunt de la colla, dels membres de la pinya, dels castellers del tronc i, molt especialment, del suport que rep de la canalla del pom de dalt (dosos i anxeneta), als quals se’ls hi ha de reconèixer, valorar, aplaudir i agrair tot el seu treball i ajut. S’ho mereixen de debò.


Tornant als castells, la torre es va carregar bé. El Biel va pujar fins situar-se com a cassola, gràcies a l’últim cop de ma que el va fer l’Alba, qui, per cert, a l’hora de descarregar va fer la figuereta. A la ronda de pilars van començar pel pilar de 5, construcció amb la qual no havíem tingut cap tipus de problema i que, coses dels castells, el diumenge ens va caure. Des de la pinya va haver-hi un moment que es detectava com s’inclinava massa cap a l’esquerra, i just quan la Lamiae estava ja a dalt de tot el pilar va caure. Afortunadament, ningú va prendre mal.

I, per tancar l’actuació, un parell de pilars de 4, ball de la canalla i escampada general dels adults cap a les taules i les cervesetes que ens cridaven com sirenes amb la seva provocadora veu. Per cert. Abans deia que em sembla que el Biel està cada vegada més concentrat en el que ha de fer. Tot i que, de vegades, no sé, no sé... Perquè quan va baixar de la torre i tothom el felicitava, jo m’esperava que em digués alguna cosa semblant a “... has vist com he pujat?”, o “... he pujat bé?...”, o “... he anat posant els peus al cap per anar pujant...”, etc. En canvi, el primer que va dir quan el vaig agafar en braços va ser: “Vull un Calippo”. I és que, realment, feia molta molta molta calor.




dissabte, 27 de juny del 2009

Valls: primers castells de 9 de la temporada


Dimecres passat, amb motiu de la Diada de Sant Joan a Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls van descarregar els primers castells de nou de la temporada. El programa Quarts de Nou va oferir un programa especial a la nit amb un resum de l’actuació, on es van poder veure, a més dels 3de9 amb folre de totes dues colles, un 5de8, un 4de8 amb l’agulla i un pilar de 7 (per part de la Vella) i un altre 5de8 i un 2de8 amb folre (per part de la Joves).


Mentre mirava (i gaudia) amb el resum de les actuacions, em vaig imaginar que un dia la nostra colla es presentava a plaça amb un castell de nou en cartera (la qual cosa estic convençut que un dia o altre arribarà). I pensava això perquè vaig disfrutar molt veient les imatges dels castells que es van fer a la Plaça del Blat, especialment amb l’ús de la càmera que oferia panoràmiques aèries enquadrant el castell tal i com ho deu veure la canalla del pom de dalt o, fins i tot, més amunt encara.


Des d’allà, a uns 9 o 10 metres d’alçada, la visió és d’una plasticitat i estètica brutal, un quadre d’una potencia visual que poques vegades es pot contemplar, amb la fusió de tronc, pinya, moviment, colors i tants i tants altres motius per observar amb calma.


El dia que tirem el 9, tindràs un problema”, em vaig dir. La gent normal s'acostuma a dir aquestes coses mentalment, però com que jo estic una mica sord m'ho vaig dir en veu alta (prèviament, és clar, m'havia assegurat que no hi hagués ningú a casa que pogués escoltar-me parlant sol en veu alta i fent-me preguntes estranyes).


"Doncs sí", em vaig respondre, "de ben segur que tindré una sensació ambivalent i un dilema difícil de resoldre." Perquè voldré estar treballant en la pinya, participant de les sensacions i experiències que es deuen viure durant tot el procés de càrrega i descàrrega del castell, col·laborant en l’aixecament d’un castell d’aquestes característiques. Però també voldré estar fora, per viure el moment a través del visor de la meva càmera fotogràfica, vivint el castell i construint-lo a la meva manera mitjançant la meva particular seqüència d’imatges, intentant experimentar el castell a partir d’una successió de moviments congelats.


Això, l’anulació del temps i el moviment és, en el fons, una fotografia. I els qui tenim el vici dels castells i de la fotografia sovint ens enfrontem a la incompatibilitat d’aquestes dues activitats. O et poses a la pinya i vius el castell des de dins o te’n surts per fer-ne fotos. Però les dues coses a l’hora no són possibles.


Així que, de moment, esperaré a que la meva colla faci castells de nou. I quan arribi el moment ja decidiré què faig.



dimecres, 24 de juny del 2009

Entrevista al cap de colla


El convidat del programa "La Factoria" de la Televisió de El Vendrell, va ser el cap de colla. Es pot accedir a l'entrevista clicant a la imatge.

dimarts, 23 de juny del 2009

... i després dels castells, sessió de platja




Acabada l’actuació de Coma-ruga vam anar a dinar a l’alberg de Santa Maria, ben a prop de la platja, on vam passar una tranquil•la i relaxada estona mentre la canalla s’ho passava bomba banyant-se i transformant-se en croquetes de sorra.









Més fotos clicant aquí

diumenge, 21 de juny del 2009

Coma-ruga, 21 de juny de 2009


3de7, 3de7a, 4de7, Pde5 i 2 Pde4
Actuació amb els Xicots de Vilafranca i els Moixiganguers d'Igualada

Actuació a Coma-Ruga amb molt bons resultats i sensacions. Després del pas endavant que vam donar el diumenge passat a l’Arboç, la diada d’avui ens ha permès consolidar el que allà havíem fet i donar-nos moral per continuar progressant i plantejant-nos noves fites. A més, hem tornat a descarregar el 3de7 amb l’agulla, després de dos intents desmuntats (per circumstàncies més anecdòtiques que importants) del 4de7, a més de descarregar amb absoluta solvència un 3de7, un 4de7, un pilar de 5 i dos pilars de quatre per tancar l’actuació.


En els pilars del final, per cert, s’ha produït un fet que, sens dubte, passarà d’aquí no res a ocupar una de les pàgines més destacades de la història dels castells. Fa uns dies, Leire Pajín, portaveu del Psoe, deia que faltava poc per que succeís un fet d’abast històric i d’importància interplanetària. I aquest fet, segons ella, consistia en la coincidència de la parella formada per Obama (president dels EE.UU.) i Zapatero (com a president de la Unió Europea).


Doncs no, senyora. S’equivoca de fet i de parella. Perquè més important encara (i més rellevant sense dubte per a la història de la humanitat) ha estat el fet que una de les més famoses i conegudes parelles de còmic pugessin, simultàniament, a dos pilars de quatre. Sí senyors. Perquè avui, 22 de juny de 2009, cap a les 15 hores, la Plaça Germans Trias de Coma-Ruga ha estat testimoni de la pujada als pilars de dos personatges de TBO. I quan han coronat els seus pilars, el crit del públic assistent ha estat unànim: ¡Però si són Zipi i Zape! Doncs sí, Zipi i Zape. O el Quim i el Biel, que ve a ser el mateix. Això sí és història intergalàctica, i no el que comenta de l’Obama i el Zapatero.


I ara, per no perdre els bons costums, algunes imatges.



I unes quantes fotos més clicant aquí

dissabte, 20 de juny del 2009

La pinya



El passat dimarts l'Adrià Grandia escrivia una entrada en el seu magnífic bloc sota el títol "Ser la pinya", on expressava les seves sensacions en formar part d'aquesta amalgama de cosos, braços i, per sobre de tot, objectius comuns, que significa viure l'experiència de "fer pinya".

Estic absolutament d'acord amb les seves paraules, especialment quan diu "una colla castellera és un cúmul de gent que treballa al mateix moment i pel mateix objectiu. No hi ha ningú sobrer. Quan et poses la camisa i t'estrenys entre la gent la teva força i la teva feina té molta més direcció. Per un o altre motiu la identitat i el col·lectiu passen a donar valor als actes. És en aquest moment que és important ser la pinya". I afegeix, "Ser la pinya més enllà de fer-la", una distinció que em sembla molt encertada.

Al seu article parla de l'actuació del diumenge passat a l'Arboç, de la qual en vam sortir força satisfets i amb la moral ben alta. L’assoliment del 3de7 amb l'agulla va ser un moment culminant de la diada, ja que el vam haver de treballar de valent, amb esforç i convenciment, fins que el vam descarregar gràcies al treball de tots: tronc i pinya. La imatge de l’alegria de l’Enric crec que expressava molt fidelment el que va representar aquell moment, i precisament l’Enric, en un gest que l’honora, va remetre al diari una carta titulada “Visca la pinya!” que transcric a continuació.

"Hola, sóc un casteller dels Nens del Vendrell, un casteller de tronc, és a dir, dels que surten a la foto; encara que avui no toca parlar de nosaltres, avui vull parlar dels castellers de la pinya. Aquests castellers anònims, gràcies a ells podem fer castells, sí, sí, tots els castells, ja que sense ells no en podríem fer. Avui m'agradaria donar les gràcies a tots ja que diumenge passat vàrem aconseguir una fita important, descarregar tres, quatre i tres de set amb l'agulla. Ells varen demostrar que donant el cent per cent podiem aconseguir aquests castells. El seu esforç es va recompensar en descarregar els castells tot i ser pocs. M'agradaria anomenar tots els castellers de pinya que van participar diumenge i a les sortides de la temporada, encara que no seria just deixar-me algú. Us torno a felicitar, i només a vosaltres, els de la pinya, els del tronc també s'ho mereixen, però avui, simplement, no toca". Enric Llorens. Nens del Vendrell

Per la part que em toca, Enric, gràcies a tu pel teu gest. Un gest emocionant de debó. Moltes gràcies de nou.

diumenge, 14 de juny del 2009

L'Arboç, 14 de juny de 2009

L'Arboç, amb els Castellers de Barcelona i els Minyons de l'Arboç
3de7, 4de7, 3de7a, idPde5 i dos Pde4

Diuen que val més una imatge que mil paraules. I de vegades és veritat. Així que començarem amb una foto ben descriptiva de com ens ha anat l'actuació d'avui.


Doncs sí. Ha estat una jornada força positiva per moltes raons. Ens hem tret l'espineta que portàvem després de la diada del 83é aniversari, pujant un graó en els castells que veníem fent fins ara. Amb el 3 de 7 amb l’agulla hem passat de la gamma del set a la del set i mig, demostrant les capacitats i potencialitats de la colla. També ha estat una jornada important perquè anant escassos de canalla hem pogut resoldre la situació molt satisfactòriament, amb molts debuts de canalla: el Biel (pujant per primera vegada a un castell de 7), la Valentina (estrenant-se com a cassola en un 4de7), i el Jordi i la Damiae (pujant a pilars de 4).


En primera ronda hem aixecat un 3de7. El Biel, fins ara, havia fet pilars de 4 (al Vendrell i Vilanova), una torre de 6 (a Girona), i un 5de6 (al Vendrell). Degut a la seva encara limitada estatura i força, les seves pujades són lentes, i obliguen a prolongar la carregada del castell. Amb tot, ell va pujant al seu ritme, amb l’ajuda dels castellers del tronc. I, al menys, la decisió d’anar cap amunt la té.


Quan m’he assabentat que havia de pujar al 3de7 he patit una mica donat que hauria de superar un pis més dels que fins ara havia pujat. Però quan l’he vist enfilant-se al pis de quarts he tingut el convenciment de que ja no hi havia marxa enrere, i que arribaria fins al final, perquè tenim uns castellers de tronc i pom de dalt que són uns cracks, i que sempre estan a punt per donar el cop de mà necessari perquè no es quedi atascat. Després, en segona ronda, hem fet un 4de7, on ha debutat de cassola la Valentina, qui ha pujat amb determinació i convenciment, convertint-se en una altra de les notes positives del dia.


Però el millor d’avui ha vingut al final. La intenció era fer un 4de7 amb l’agulla, però en l’últim moment s’ha hagut de canviar de plans i anar a per un 3de7 amb l’agulla. La carregada ha estat sòlida (o, al menys, això m’ha semblat des de la pinya). Quan el Nil ha fet l’aleta i ha ocupat la seva posició en el pilar del mig ha arribat l’hora de la veritat. El castell s’ha començat a descarregar per deixar visible el pilar, i la tensió i el desig de què tot sortís bé, i que el pilar es pogués descarregar, era ben palpable en l’ambient. Durant uns instants s’ha hagut de defensar amb ràbia el pilar i la seva descarregada, però quan s’ha aconseguit, l’esclat d’alegria ha estat fantàstic. Un esclat d’alegria ben representat en la imatge de l’Enric que obre aquest text.


Per tancar l'actuació hem muntat un pilar de 5 que no s'ha arribat a coronar (només ha mancat fer l'aleta), i dos pilars de 4 on s'han estrenat el Jordi i la Damiae, una altra de les bones notícies del dia.


I per arrodonir la jornada hem marxat plegats a dinar al local. Després del resultat d’avui, es respirava un molt bon ambient. L’esforç col·lectiu ha tingut la seva recompensa. Ha estat un bon dia.


I, ara, algunes imatges de la jornada.








dilluns, 8 de juny del 2009

Quarts de nou

Ahir, al Quarts de Nou, es va fer referència a la diada d'ahir. El vídeo és aquest.

diumenge, 7 de juny del 2009

El Vendrell, 7 de juny de 2009


Plaça Vella del Vendrell, amb Jove dels Xiquets de Tarragona i Joves de Valls

Intent 4de7p, id 4de7p, 3de7, 4de7, 5de6, pilar de 5


Gran jornada de castells a la Plaça Vella. Celebràvem la diada de l’aniversari de la colla (el 83é en aquest cas, que es diu ràpid), sent una de les dates destacades del nostre calendari. Com en altres ocasions, les colles convidades són de les que estan capacitades per oferir un magnífic repertori de castells, i això van fer la Jove dels Xiquets de Tarragona i la Joves de Valls.


La Jove dels Xiquets de Tarragona va descarregar un 3de8, un 2de7, un 4de8, 2 pilars de 5 i 3 pilars de 4. Per la seva banda, la Joves de Valls va completar també el 3 i el 4de8, un 5de7, un pilar de 5 i dos pilars de 4.


Quant a nosaltres, estàvem molt il·lusionats en donar un pas endavant en les nostres construccions tenint en conte el nivell de les altres colles i que es tractava de la nostra diada d’aniversari. Tot i que el resultat, des del punt de vista de l’anàlisi freda dels números no va ser l’esperat, la sensació global que em queda és d’optimisme. Si bé no vam aconseguir completar els castells que presentàvem, es va demostrar que estem capacitats per fer-los.


El primer que van intentar va ser el 4de7 amb el pilar, un castell que havíem assajat últimament i que va pujar sense dificultat. A l’hora de descarregar-lo, i amb el pilar ja visible, una indecisió de la canalla no va fer possible completar-lo, tot i que només faltava un sospir per fer-ho. Després el vam tornar a intentar, degut a les bones sensacions anteriors, però tampoc en aquest cas el vam poder completar.


Després dels intents, vam optar pel 3 i el 4de7, castells plenament consolidats que vam descarregar sense problema. Ja només ens quedava una ronda per tancar la nostra actuació, abans del pilar de 5 final.


¿I el Biel? Doncs el Biel ara puja. Es va decidir que faríem un 5de6, i que hi pujaria el Biel de cassola del tres. Quan el van col·locar a sobre de la pinya el vaig veure més o menys bé, ja que el tenia molt a prop. Fins al pis de segons, amb l’ajut de les mans dels qui estem a baix puja sense dificultat. Els problemes se’ls troba a partir del pis de terços, ja que encara és petit i no hi arriba del tot bé als punts de suport que el poden permetre anar ascendent de manera fluida i constant. Però ahir, tenint en conte que es tracta d’un nen de 4 anys, i que a aquesta edat hi ha limitacions de força i estatura, em sembla que va pujar de meravella. Fins i tot diria que ha estat el dia que millor ho ha fet, molt millor que a qualsevol dels assajos. Ho va fer ràpid, decidit, just darrera dels dosos, i va ocupar la seva posició de cassola en un temps més que raonable.


Com deia al principi, i tot i que no vam assolir els objectius que buscàvem, crec que va ser una gran jornada de castells. Pels que vam poder veure per part de les altres colles, i per la demostració de que, per part nostra, estem en disposició de donar un pas endavant.


I ara, les fotos.








dissabte, 6 de juny del 2009

Festa del 83 aniversari dels Nens del Vendrell


El divendres, i dins dels actes de commemoració del 83é aniversari de la colla, es va programar un assaig públic a la Plaça Vella i, al seu acabament, un concert de rock amb els grups “Dr. Lecter”, “Shout of Hell” i “Kill me later”.


Prèviament, a les 20.30, la canalla havia fet el seu assaig al local. Després, cap a les 22 hores, vam anar cap a la plaça, i just quan començàvem a muntar el primer castell de l’assaig va començar a ploure. Com que la cosa no pintava gaire bé (ni per a nosaltres ni per als músics que havíem de tocar després) es va plantejar l’opció d’anar cap al local i fer l’assaig allà. Però, finalment, es va trobar una altra solució: fer-lo dins de l’església, al bell mig de la nau central.


Sempre m’ha semblat que la plàstica dels castells té molt d’estètica barroca. Els cossos en moviment, els recargolaments de les cames i els braços, la continua vibració i oscil·lació de la construcció, el contrast entre llums i ombres i la lluentor dels colors a les pinyes. I, ves per on, tot i que només es tractava d’un assaig, estava a punt de produir-se aquesta fusió entre barroc i castells. Una combinació sempre present quan actuem en la Plaça Vella, ja que es on s’hi troba l’església de Sant Salvador, amb la seva portada barroca, però que en aquesta ocasió estava a punt d’intensificar-se mitjançant la confrontació de dos barroquismes: el de l’arquitectura humana dels castells i el de l’arquitectura de l’església.