dissabte, 26 de juny del 2010

dilluns, 21 de juny del 2010

Cap de setmana a Can Foix

Com ja vam fer l’any passat per aquestes dates, el cap de setmana vam anar a la casa de colònies de Can Foix, a tocar del pantà del mateix nom, a passar unes hores de convivència i bon rotllo. Evidentment, un dels principals objectius de la sortida era intentar oblidar-nos de la nostra condició de castellers en plena temporada. Fins i tot es va plantejar el fer un concurs: qui aguantés més temps sense parlar de castells guanyaria un premi. I es va aconseguir? Doncs més o menys. És a dir, sí o no, segons com es miri. En definitiva, que ni sí ni no, sinó tot el contrari.

Dissabte a la tarda vam arribar a la casa. Gairebé de forma immediata van començar les carreres i les baralles per apropiar-se de la llitera més adient segons la personalitat de cadascú. Uns la volien al costat de la porta, altres ben lluny del llum, la canalla les superiors, i baixos, contraforts i crosses les inferiors. Els amants del feng-shui volien allunyar-se dels angles, i els fanàtics d’internet es negaven a dormir en llits sense wi-fi. Total, que fins que no es va acabar de resoldre la distribució final ens vam estar una bona estona mirant de quadrar la pinya... vull dir, de quadrar la distribució final. Val a dir que tot es va acabar resolent per la via ràpida tant aviat ens van informar que ja havien arribat les cerveses i altres delicatessen.

Abans de l’hora de sopar es va celebrar el primer dels molts concerts improvisats del cap de setmana. És el que passa quan a la colla hi ha un paio (el Joan Inglés) que va arribar a la final del programa de la Trinca i que es presenta en una casa de colònies amb una guitarra. A més, per si fos poc, a algú se li va acudir que en tot espectacle musical ha d’haver-hi el corresponent complement de percussió, micro, altaveus, amplificador i el que fos necessari perquè l’actuació sigui completa. En resum, que d’equip anàvem sobrats. Res a envejar als U2.


Després de les primeres cançons va arribar l’hora del sopar, un moment de parèntesi nutritiu protagonitzat pel moment “happy birthday” que es va dedicar a la Lourdes, la dona del cap de colla, que feia anys. Després nova sessió de grans èxits musicals amb guitarra, percussió, veus i cors i festa fins que “lo cos aguante”.

Afortunadament pels vampirs que se’n van anar a dormir a altes hores de la matinada, es tracta d’una casa de colònies sense animals, raó per la qual no han de patir pel fet que un gall una mica cabró els desperti amb el seu cant ben d’hora. Desafortunadament pels vampirs, a la casa de colònies no hi havia gall però sí canalla de la que puja, canalla de pom de dalt, amb ganes de gresca i certes ganes de venjança. Venjança perquè acostumats com estan a que durant les diades els grans no parin d’ordenar-los “vinga va va va va, amunt, amunt, amunt, amunt”, diumenge van repetir aquesta mateixa expressió a tot aquell que plàcidament roncava tant com podia. Així que, a les 8, tothom cap a fora.

Esmorzar de cafè i galetes, cares de somni i cansament, i també ganes de festa, perquè es va iniciar una guerra d’aigua de la que poca gent es va salvar.

Mentrestant, nova sessió musical, aquesta vegada consistent en l’adaptació de cançons més que conegudes a les que es va anar canviant la lletra per adaptar-les a les circumstàncies castelleres de la colla. De gran èxit, en especial, la dedicada al cap de colla, que ben aviat es convertirà en un CD a la venda en grans superfícies, centres comercials i les principals benzineres del país.

Abans de dinar nova sessió de música i cançons, en aquesta ocasió centrada en la rumba catalana, fins que va arribar l’hora de dinar: una fideuà preparada pel Quim Miró que estava realment de luxe. I, en acabar, una estona més de transformar lletres conegudes en lletres castelleres i cap a casa, que el diumenge s’acaba i dilluns s’apropa. L’any vinent, més. I qui sap? Potser acabem organitzant el Festival de Can Foixvision.


dimarts, 15 de juny del 2010

Gran diada a l'Arboç i primera Torre de 7 de l'any



L'Arboç, 13 de juny de 2010
Diada dels Minyons de l'Arboç

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de8, 2de8 amb folre, 4de8, 3 Pde5
Castellers de Terrassa: 5de7, 4de8, i2de8 amb folre, 4de7a, Pde5
Minyons de l'Arboç: 3de7, id 5de7, 4de7, i5de7, Pde4
Nens del Vendrell: 5de7, 4de7a, id 2de7, 2de7, vano al 5

Diumenge els Nens del Vendrell vam donar un pas de gegant en l'evolució d’aquesta temporada. Desprès d’unes primeres diades amb castells bàsics de 7 es va donar un primer salt en la diada d’aniversari, diumenge dia 6, estrenant els castells amb agulla. Però ahir, a la diada dels Minyons de l’Arboç, es va donar un important cop d’efecte descarregant el 5de7 i el 2de7.


Els bons resultats de la diada del 84é aniversari, on tot i no descarregar el 5de7 es va demostrar que era un castell a l’abast de la colla, ja va significar una primera injecció de moral pel grup. A més, es van descarregar amb seguretat dos castells amb agulla, la qual cosa indicava que els Nens començàvem a accelerar. Ahir, però, l’accelerador es va trepitjar amb energia i seguretat, tancant la diada amb uns resultats magnífics i donant la sensació, a més, que la colla té molt potencial de creixement.


Convidats pels Minyons de l’Arboç en motiu de la 7a diada d’aquesta colla, i acompanyats a plaça també per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Terrassa, vam obrir amb el 5de7, castell que encara no havíem aconseguit descarregar però que teníem molt a tocar. Després d’una carregada plàcida el castell es va haver de treballar a la descarregada, acabant-se resolent de manera satisfactòria.


En segona ronda, es va decidir aixecar un 4de7 amb l’agulla, que també es va resoldre sense incidències. I, en tercera ronda, va arribar el plat fort, la Torre de 7, de molt bones sensacions durant els assaigs i que, l’any passat, no es va portar a plaça fins a la Festa Major del Vendrell, a finals de juliol.


Des del començament es va veure que la torre pujava amb solidesa i garanties. I just quan estava a punt de fer-se d’aleta, amb l’acotxador col·locat (el Biel, que va fer la seva primera Tde7 i que, en la seva estrena, la va fer per dues vegades) i l’enxaneta a sobre del dos per fer la traspassada va començar a baixar. Tot i això, la colla, pletòrica de confiança, es va decidir a tornar-la a fer de nou sense pausa, i aquesta vegada sí, es va descarregar amb una gran facilitat amb el natural esclat de joia de la colla. Va ser una torre impecable que injectarà una important dosis de confiança en els Nens per plantejar-se nous reptes.

Per tancar l’actuació es va aixecar un vano al 5, completant una actuació, a mitjans de juny, que iguala la millor de l’any passat, aconseguida gairebé un mes i mig més tard, cap al juliol.


Pel que fa a les altres colles, la Vella de Valls va completar una tripleta de 8 descarregant amb molta solvència un 3, un 4 i una torre de 8. Els Castellers de Terrassa, per la seva banda, van completar una molt bona actuació que van iniciar descarregant un 5de7 i, a continuació, un 4de8. En tercera ronda van optar per una Torre de 8 amb folre que va quedar en intent, tancant l’actuació amb un 4de7 amb l’agulla.

La colla local, els Minyons de l’Arboç va intentar per dues vegades descarregar el 5de7 sense aconseguir-ho (un va quedar en intent desmuntat i l’altre en intent), i sí que van completar el 3 i el 4 de 7. A l’acabament de la diada, els Minyons van obsequiar a totes les colles participants amb un record commemoratiu.

La propera actuació que tenim serà el cap de setmana del divendres 25 (amb l’actuació a Coma-ruga en motiu de la inauguració de la Fira Turismar) i del diumenge 27, on actuem a Calafell Platja acompanyats, de nou, pels Castellers de Terrassa.


Va ser, sens dubte, una diada que ha de marcar un abans i uns després en el devenir de la colla durant aquesta temporada. Una actuació que va estar marcada per la confiança en les nostres possibilitats. Primer, amb el 5de7, que no es va poder descarregar set dies abans per un incident anecdòtic. I, després, pel convenciment que la colla va demostrar amb la Torre de 7, que una vegada es va haver de desmuntar (amb l'enxaneta amb el peu a la faixa del dos i a punt per fer la traspassada) es va voler tornar a aixecar d'immediat, sense pausa.


Una diada, en definitiva, de somriures, alegria i abraçades.

















Bé, d'alegries, somriures, abraçades i moltes altres coses més, és clar. Perquè quan es fan castells, a plaça t'hi pots trobar de tot.

Totes les fotos de la diada clicant aquí.

I, a continuació, els vídeos.












dilluns, 7 de juny del 2010

Castells de 7 i mig per celebrar 84 anys de Nens del Vendrell

Els Nens del Vendrell vam celebrar ahir diumenge la diada del 84é aniversari, i ho vam fer donant un important salt qualitatiu i mostrant el nostre potencial, estrenant els primers castells de set i mig de la temporada. Amb força camises a plaça i unes grans expectatives per part de la colla, ahir es van detectar moltes ganes de començar a traduir en fets i resultats tota la feina que s'està duent durant els assajos.


Acompanyats pels Castellers de Lleida i pels Xiquets de Tarragona, l’aparició de la pluja va provocar un canvi en el programa. Com que hi havia ganes de fer castells, ningú va deixar que la meteorologia espatllés la diada, i les tres colles ens vam traslladar al nostre local per tirar endavant la diada. Finalment, l’imprevist no va impedir que es visqués una gran jornada castellera per part de les colles.


Els Nens vam obrir actuació plantant un segur i ràpid 3de7 amb l’agulla, el primer d’aquest tipus de l’any. En segona ronda vam voler continuar amb la gamma alta de castells de 7, escollint-ne un 4de7a, que també es va descarregar amb molta suficiència, demostrant que es tracta d’un tipus de construcció que tenim més que dominada. En tercera ronda, i pletòrics de confiança, es va aixecar un 5de7 en el qual es van haver d’efectuar alguns canvis per adequar alçades. El castell, tot i presentar un cert moviment constant, va anar pujant sense patiments fins que, amb els dos acotxadors col•locats, es va haver de desmuntar en no procedir-se a la traspassada.


Tot i quedar en intent desmuntat, es va demostrar que es tracta d’un castell que tenim al nostre abast. Un 4de7 va ser l’escollit per a la ronda de repetició, resolt amb facilitat i sense cap tipus d’incidents. Per tancar l’actuació, es va descarregar un Pde5 amb debut a nivell ade segons per culminar una diada més que satisfactòria pels de la camisa vermella per l’important pas donat en l’actuació del nostre aniversari. Una autèntica injecció de moral de cara a les properes sortides.


Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Lleida van descarregar un 4de8 que van haver de defensar de manera èpica, emocionant i magnífica per part del seu pom de dalt just després de fer l’aleta. Els de Lleida, que es van presentar al Vendrell amb l’objectiu de demostrar quin és el seu nivell, van intentar en segona ronda un 3de8 que van haver de desmuntar amb dosos col•locats per dues vegades. Així mateix, van descarregar una més que sòlida torre de 7 que no trigarem a veure sobre un folre. Un 5de7 i un vano de 5 van tancar l’actuació dels lleidatans.


Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, van descarregar amb molta solvència castells de la gamma alta de 7: 5de7, un espectacular 7de7, i un 4de7 amb l’agulla, a més d’un Pde5 final, castells que pel nivell demostrat no han de trigar en pujar algun pis més.


Diumenge vinent, a les 12, tenim la propera actuació, a l’Arboç, a participar en la diada d’aniversari dels Minyons de l'Arboç, en la que promet ser una interessant sortida vist els resultats d'ahir, i en la que ens proposem donar un nou pas endavant en la nostra progressió.

Es pot accedir a les fotos de la diada clicant aquí.



I els vídeos són aquests.