dimecres, 27 d’abril del 2011

Revista Castells març/abril




Ja és al carrer el número 37 (corresponent als mesos de març i abril) de la revista Castells, amb un interessant sortit d’articles i temes relacionats amb el món casteller. Hi trobem reportatges sobre el debat sobre la publicitat a les camises i les formes de finançament de les colles, diferents estratègies d’acollida de nous castellers, l’aplicació dels models de gestió de les colles al món empresarial, a partir del llibre Fer pinya de Jordi López Daltell, un recorregut pels municipis on els pilars caminant són element destacat, una referència a l’obra de teatre Lo tres de nou, o un cara a cara entre dos periodistes castellers, entre molts altres temes d’interès.

Així mateix, haig d’agrair als responsables de la revista que hagin considerat que un text meu pogués ser publicat. Es tracta d’un article on expresso la meva opinió en relació amb l’acord pres durant l’última assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya relatiu als canvis de colla de canalla. L’article és aquest.


LA CANALLA: SENSIBLES I ESPECIALITZATS

“Els castells els fa la canalla”. Aquesta coneguda dita del món casteller ve a expressar la importància que la canalla té per a una colla castellera i pels castells en general. Si alguna cosa distingeix aquesta activitat és que és desenvolupada per un col·lectiu integrat per tot tipus de persones, de totes les condicions físiques i de totes les edats. Per aixecar un castell, tothom és necessari. Però, possiblement, aquest tipus de personal especialitzat que anomenem canalla i que es mostra capaç i disposat a coronar un castell és el més difícil de trobar.


Poder comptar amb un grup de nens i nenes per conformar un pom de dalt estable i permanent implica fer molta feina. Per començar, en tant que menors d’edat, és necessari que els pares o tutors es mostrin oberts a portar els seus fills a una colla castellera. Circumstància que només succeeix quan ja tenen alguna vinculació amb el món dels castells o, en cas contrari, perquè hi estan interessats, se senten atrets i, sobre tot, no ho consideren una activitat perillosa (cal remarcar, en aquest punt, la sensibilitat que s’ha mostrat sempre des de la Coordinadora pel que fa a la protecció de la canalla, implantant mesures de seguretat, fent recomanacions a la colles i posant en marxa iniciatives orientades a millorar la seguretat dels castells). Vençut aquest obstacle, comença el període d’aprenentatge, de formació tècnica, d’integració en el grup, i de demostrar que tenen la capacitat i l’aptitud necessàries per pujar allà dalt amb bon ànim. De demostrar, en definitiva, que els hi agrada fer castells, que s’ho passen bé, i que en el moment d’arribar a plaça tiraran amunt. I trobar canalla amb aquest perfil, personalitat i habilitats no és fàcil. De fet, és una de les tasques més complicades per a qualsevol colla.


Darrera de la formació tècnica i del període de preparació de la canalla hi ha moltes hores d’assaig, molt de treball tècnic i també pedagògic. Perquè estem parlant de menors, en algun cas de ben petits, en plena fase formativa i educativa. A més de la tasca tècnica, s’han de treballar mols aspectes propis de l’activitat castellera, com la motivació, la confiança, el treball en equip, el companyerisme, la importància del col·lectiu, l’autosuperació. I fer-ho, també, oferint-los un entorn on es trobin còmodes, integrats en el grup, i on, en definitiva, s’ho passin el millor possible, perquè no cal oblidar que estem parlant de nens i nenes.


Per això, quan s’aconsegueix formar un equip de garanties, la pèrdua d’alguna de les peces pot significar un sotrac considerable per la colla. Quedar-se sense qualsevol dels integrants del pom de dalt pot acabar obligant a rebaixar el nivell de castells que la colla pot assolir. A més de l’afegit, en molts casos, del component emocional, per la relació tant estreta, personal i afectiva que s’hi estableix.


La possibilitat que aquests canvis es produeixin, amb el corresponent perjudici per alguna de les colles, pot estar originat per diferents raons, com un canvi de domicili, o perquè uns pares consideren que el projecte educatiu i pedagògic d’una colla és molt millor per als seus fills que el d’una altra, per exemple. Però també podria ser la conseqüència d’altre tipus de motivacions ben allunyada dels valors implícits en els castells, com podria ser el cas de pares o tutors que volguessin aprofitar una possible mobilitat entre colles amb finalitats lucratives.


Amb l’objectiu de blindar el món casteller d’aquesta possibilitat, l’assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, celebrada el passat 26 de març, va aprovar un acord segons el qual els canvis entre colles s’hauran de produir amb el consens de les dues implicades, excepte si el menor ja fa dos anys que no està en actiu en la primera. Així mateix, l’acord recull que en cas de discrepància entre totes dues colles la coordinadora actuarà com a mediadora amb l’objectiu d’ajudar-les a trobar una solució al conflicte.


L’aprovació de l’acord significa l’enviament d’un missatge clar i contundent per part del món casteller a la resta de la societat: deixar ben clar que el que ens mou a tots plegats és fer castells, i que el mercantilisme o les intencions lucratives no hi tenen cabuda. Molt menys en el cas de la canalla, ja no només pels problemes que pot acabar generant en les colles que pateixin alguna baixa, sinó, i aquest aspecte és molt important, per la responsabilitat i el compromís existent de vetllar per la seva formació integral, la qual cosa obliga a adoptar totes les mesures necessàries per evitar que els menors siguin utilitzats amb la intenció d’obtenir un benefici econòmic.


Com a model a aplicar s’ha pres el de les dues colles vallenques, que s’ha revelat eficaç des que es va prendre ara fa quinze anys. D’altra banda, la llibertat de moviments continua intacta, en tant que tothom és lliure d’anar a fer castells allà on vulgui, sense que l’existència d’un acord d’aquestes característiques impedeixi el canvi entre colles. Però sempre, i aquesta és una de les claus que cal entendre, que el moviment no vagi en contra d’alguns dels punts que el món casteller ha volgut reforçar i deixar clars: els castells són una activitat amateur on no tenen cabuda les actituds mercantilistes; i és prioritari donar un impuls a la bona entesa entre les colles.

L’acord, tot i l’existència de postures oposades, era necessari, en tant que el món casteller, arran de la inclusió en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, s’ha situat sota els focus de l’atenció pública. Ha vist multiplicada la seva visibilitat, l’interès mediàtic, i la seva projecció social. Aquesta millora en la percepció social obliga també a mostrar la màxima cura per preservar els valors que l’han dut fins aquí, els elements intrínsecs que l’han fet guanyar en prestigi. I l’acord sobre la canalla ha estat una forma d’aprofitar el moment per delimitar de manera clara quin és el terreny de joc en el qual es mou el món casteller.

Les colles haurien de viure el moment actual com una oportunitat per engegar noves accions de captació de canalla, dissenyant una oferta i un producte atractius, aprofitant la imatge que actualment s’està projectant del món casteller. Aquesta millora en la percepció social que es té del món dels castells –un dels elements claus de la qual és la seva component amateur, així com els seus valors implícits- ha de servir perquè les colles aprofitin per aprofundir en reforçar totes els aspectes –tècnics, formatius, pedagògics, de lleure- que puguin ajudar a construir un producte adequat per despertar l’interès de famílies que s’estiguin fixant en les colles castelleres. El món casteller ha de ser capaç de treure profit del bon moment dels castells per reforçar les seves estructures, resoldre la problemàtica que es genera amb la manca de canalla, i poder dir, algun dia, que “els castells els fa la canalla, i en tenim molta per a fer-ne".


Alfons Morillas

Casteller dels Nens del Vendrell

dilluns, 25 d’abril del 2011

La mona més castellera


La mona de la Pastisseria Jacqueline del Vendrell. La mona més castellera.

dijous, 21 d’abril del 2011

Sant Jordi i els castells





Demà se celebra una de les festes que més m’agraden, la de Sant Jordi, tot i que en aquesta ocasió estaré fora de Catalunya –curiosament, en un lloc on hi ha una important “Ruta dels castells”- i no la podré viure de la forma habitual: navegant entre paradetes, remenant llibres amb l’expectativa de descobrir la troballa amagada, comprant la rosa a algun grup d’estudiants que es volen finançar el viatge de fi de curs, i sentint que aquesta, tot i la deriva cap a la mercantilització, continua sent una festa del poble que es viu al carrer.

També la diada de Sant Jordi és present en el món casteller. I no només perquè a la llegenda hi surti un castell –que també- sinó perquè es tracta d’una de les dates on podem trobar actuacions castelleres. És el que, segons l’agenda de la Coordinadora de Colles Castelleres, passarà a poblacions com Alfarràs, Le Bouleau, Esplugues de Llobregat, Olot, Salt, Salou, Manresa, Mataró, Reus o Tarragona.

Però la vinculació de Sant Jordi i el món casteller es pot viure també d’una altra manera. Si el 23 d’abril és el dia del llibre, aprofitem-lo per a regalar-ne un. La bibliografia castellera és àmplia i variada, i podem trobar-hi des d’assajos històrics, obres de recerca, llibres de fotografies o publicacions commemoratives de colles fins a contes infantils i altres materials que cal tenir en consideració.

Hi ha molt per llegir sobre castells. I no només en els llibres, sinó en revistes, blocs, fòrums i altres espais on gent amb coses molt interessant a dir mereix ser llegida. De la mateixa manera que el llibre no s’engega, sinó que es llegeix, que Sant Jordi (i no només Sant Jordi, és clar) serveixi per a llegir –sigui a través del mitjà que sigui- sobre castells.

A continuació deixo una petita recopilació de materials més o menys relacionats amb els Nens del Vendrell per si algú s’anima.

SOBRE HISTÒRIA DELS CASTELLS

Tres assajos de referència per endinsar-se en l’apassionant període històric que va anar convertint el Vendrell en un indret clau en el desenvolupament i la renaixença del món casteller.

- “Presència castellera al Vendrell fins l'any 1926”, Pere Ferrando i Romeu. El Vendrell: Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell, 1991. 272 p. : il. ; 22 cm.

- “La Renaixença castellera al Vendrell”, Pere Ferrando Romeu, Salvador Arroyo i Julivert. Tarragona: El Mèdol; El Vendrell: Ajuntament del Vendrell, Àrea de Cultura, 1995. 341 p.: il.; 22 cm.

- “El Penedès casteller: pàgines d'història”, Pere Ferrando i Romeu. Valls: Cossetània, 1998. 168 p.: il.; 24 cm. Col·lecció L'Aixecador; 3

SOBRE ELS NENS DEL VENDRELL

Obres centrades específicament en la història dels Nens del Vendrell, de consulta obligatòria per a tots aquells que vulguin conèixer qui som, d’on venim i.. cap a on anem?

- “Història dels castellers els "Nens del Vendrell": 1926-1957”, Emili Miró i Fons. Barcelona: Rafael Dalmau, 1961. 94 p.: il.

- “50è aniversari dels castellers Nens del Vendrell: 1926-1976”. El Vendrell: Comissió Organitzadora del Cinquantenari dels Nens del Vendrell, DL 1976. 32 p.: il.; 24 cm.


- “Nens del Vendrell: 75 anys d'històries castelleres”. Tarragona: El Mèdol, 2002. 103 p.: il. col.; 27 cm. Col·lecció L'Agulla. Sèrie gran; 13

- “Pau Casals i els castells: dos sentiments catalans”, Ferrando i Romeu, Pere; Salvador Arroyo i Julivert. Valls: Cossetània, 1998. 87 p.: il.; 24 cm. Col·lecció L'Aixecador; 4

DE FOTOGRAFIES

- “Nens'07: una crònica en imatges”, composició: Xavier Guardiola; fotografies: Montserrat Lasso i Olga Olivé. [S.l.]: Nens del Vendrell, 2007. 153 p.: il. col.; 21x25 cm.

PER A LA CANALLA

Alguns contes il·lustrats adreçats als més petits. Una bona forma d’anar-los introduint en el món de la lectura i en l’afició pels castells.

- “Petita història de Jan Julivert”, text de Maria Ramon Caballé i Salvador Arroyo Julivert; il·lustracions: Pilarín Bayés. Barcelona: Mediterrània, 1996. Descripció: [16] p.: il. col.; 27 cm. Col·lecció: Petites històries; 74

- “Castells, castellers i altres contes”, Joaquim Carbó... [et.al.]; il·lustracions: de Maria Espluga. Reus: Folch-Genivs, 1997. 109 p.: il.; 20 cm. Col·lecció: Allò que és nostre; 2

- “La Colla castellera”, conte de Trinitat Gilbert; il·lustracions de Montse Fransoy. Barcelona: La Galera, cop. 2005. [24] p.: il. col.; 22 cm. Col·lecció: La Galera popular; 67

- “En Maginet, tap de bassa”, Moya i Domenech, Bienve. Edicions El Cep i la Nansa.



ALTRES MATERIALS

- “El Toc de Castells: història i històries d'una música”, Joan Cuscó i Clarasó. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2008. 128 p.: il.; 24 cm + 1 disc sonor (CD)

- “Fem pinya: butlletí dels Castellers Nens del Vendrell”. El Vendrell: l'entitat, 2003- 30 cm. (versió digital fent clic aquí)


- També es pot fer un petit glopet sobre la història dels Nens a l’apartat “Història” de la pàgina web.

- Molt interessant és la consulta al dipòsit digitalitzat ARCA, que permet accedir als continguts de diaris i publicacions catalanes ja desaparegudes, i a través del qual es poden fer interessants descobertes en forma de notícies, curiositats i articles antics.

MITJANS DIGITALS

I, tot i que ja no es tracti de lletres on es parli dels Nens, recomano que ningú es perdi les línies que dia a dia van deixant a la xarxa els nombrosos “bloguerus” castellers. Són “paraules interessants” (copio al Negre de Terrassa) que van dibuixant el rastre de la temporada castellera que val la pena anar resseguint. En la barra lateral d’aquest bloc en teniu un llistat.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Vilanova, 17 d'abril de 2011




Si la memòria no em falla, l’actuació de diumenge a Vilanova va ser la primera que el trio integrat pel Biel, la seva mare i un servidor ens hem perdut en els últims dos anys. Tot i l’absència, durant tot el matí vam estar al corrent del que la colla anava fent, gràcies a invents tant perversos –però a la vegada tant útils i, cada vegada més, imprescindibles- com una connexió a internet a través d’un telèfon mòbil i un servei de missatgeria instantània com és el twitter.

I és que és inevitable. Encara que facis l’esforç de plantejar-te el dia com una possibilitat de desconnectar, de descansar, de pensar en altres coses, de descobrir que hi ha món i vida més enllà dels castells, no és gens fàcil aïllar-se per complet i perdre de vista que la teva colla està actuant i que per molt que t’hi esforcis aquell dia no escoltaràs el so de les gralles.

Diumenge vaig recordar les paraules que invariablement deia un bon amic quan traspassàvem la franja horària de les cinc de la matinada i les nostres etíliques converses es convertien en filosofia pura. “Mai oblidis que el que Newton va descobrir no va ser que una poma cau d’un arbre, sinó que la llei gravitacional és directament proporcional a l’atracció generada per la barra d’un bar en estat de repòs”, venia més o menys a dir. I rematava afegint: “i és que, en el fons, no hi ha millor descripció de la força de la gravetat que la dita popular: la cabra tira al monte i el noctàmbul tira a la barra”. Estic convençut que si aquell paio hagués estat casteller hauria afegit: “i també tira la camisa els diumenges amb diada”.


Total, que sigui com sigui, els Nens es van desplaçar a Vilanova per participar en la diada 39è aniversari dels Bordegassos de Vilanova, on també hi participava la Joves dels Xiquets de Valls. Una diada plena d’absències per raons diverses, i que es va plantejar com una bona oportunitat per continuar rodant i provant castellers en tots els pisos.

La jornada va començar amb un cercavila de totes les colles participants que va finalitzar a la Plaça de la Vila, un magnífic espai típic de l’urbanisme del XIX que, a més, és una de les places porxades més grans de Catalunya. Una vegada allà, els Nens van descarregar, com a primer castell, un 3de7 sense complicacions, tot i que el pom de dalt es va haver de barallar amb una branca de palmera amb ganes de veure de ben a prop què és cou en un pom de dalt. I no se m’acut millor descripció del que va passar que les paraules del nostre Saso: “Com no podia ser d'una altra manera en un Diumenge de Rams, l'enxaneta dels Nens beneeix la palma (o palmera) al coronar el castell.

A segona i tercera ronda els Nens van descarregar un 4de6a i una Tde6, tot preparant el salt als castells de set i mig. Per tancar actuació es van completar dos Pde4 simultanis.


Pel que fa als amfitrions, els Bordegassos de Vilanova, van tancar diada completant un 5de7, un 4de7 -desprès d’un primer intent desmuntat-, un 3de7, un vano de cinc i un pilar de cinc aixecat per sota. Una bona actuació dels vilanovins amb un pla de treball que de ben segur els portarà a fer una gran temporada. Mentre que la Joves de Valls van aixecar dos castells de vuit –un 4de8 i un lleugeríssim 3de8-, a més d’un 4de7a i dos Pde5 simultanis.

Ara és el torn d’aprofitar les festes de setmana santa per descansar, agafar forces i carregar bateries. El primer tram de la temporada s’ha completat, i hem de començar a treballar dur, a omplir el local, i a avançar per assolir els importants objectius que tenim per endavant. Tornarem a assajar el proper divendres 29, per preparar la pròxima actuació, que se celebrarà el 8 de maig i on farem doblet: al matí a la Plaça de les Monges de Torredembarra, en el marc d’una diada benèfica en la que participarem amb un bon grapat de colles. I a la tarda a Port Aventura, una diada que ha de servir per iniciar el camí que condueixi la nau d’aquest any a bon port. Serà tota una aventura.











dimecres, 6 d’abril del 2011

El debat sobre la publicitat arriba a TV3

Ahir, la polèmica sobre la possibilitat d’incorporar publicitat a les camises de les colles va arribar al programa “Els matins” de TV3. Xavier Escribà, Vicepresident dels Castellers de Vilafranca, i Raquel Sans, periodista i castellera de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, van protagonitzar un cara a cara defensant, cadascun d’ells, la seva postura: publi sí, publi no.

Si hagués de fer un resum de les moltes coses que es van comentar no me’n sortiria, ja que la meva capacitat de síntesi es nul·la. Com a molt, puc fer alguns apunts desordenats que una vegada publicats no penso rellegir per no córrer el risc d’haver-los d’esborrar. Som-hi.

- Si bé tot el que sigui parlar de castells és bo, crec que no ho és tant quan es fa en relació a qüestions més vinculades a l’economia que a la pròpia activitat castellera.

- Aparentment, sembla que els qui no són partidaris d’incloure publicitat a les camises estiguin defensant continuar amb les mateixes fonts d’ingressos actuals. I jo crec que no és tant així. N’hi haurà que sí, evidentment. Però també –i aquí és on em situo- n’hi ha qui pensa que cal buscar noves fórmules de finançament i noves vies d’ingressos. Que les colles, en definitiva, han de trobar noves fonts de recursos i intentar allunyar-se, cada vegada més, de subvencions i altres canals similars. Però això és una cosa, i una altra cosa és que es consideri que aquestes s’hagin d’aconseguir amb la camisa com a principal espai publicitari.

- Durant el debat es van donar algunes dades -pressupostos de 500.000€, viatges al Brasil i l’Índia, calefacció i climatització als locals d’assaig, etc.- que, em sembla, ben poc tenen a veure amb la realitat de la majoria de colles. I, això (és una possibilitat) va transmetre a l’espectador aliè al món casteller una imatge distorsionada d’aquesta activitat i ben allunyada de l’amateurisme.

- No entraré a valorar si el paper de la Coordinadora és positiu o negatiu, ni tampoc en si la decisió d’ajornar el debat sobre publicitat és una bona mesura o no. El que sí crec és que, últimament, sembla que aquella sigui un òrgan que es mou al marge del conjunt de les colles, quan són aquestes les que tenen la última paraula en tot el que es decideixi. Les mesures adoptades durant l’última assemblea (insisteixo: sense entrar en si són bones o dolentes) van ser preses i acordades per la majoria de les agrupacions, no per la Coordinadora.

- Durant la conversa van quedar molt ben definides dues mentalitats respecte a les motivacions que porten a la gent a fer castells. Una és aquella que parla de la necessitat d’incentivar contínuament al personal perquè vagi al local. La conseqüència directa d’aquesta línia de pensament és la d’organitzar contínuament, tal i com es va dir, activitats socials, viatges, etc., etc. I, per mantenir aquest ritme, es necessiten molts diners. L’altra línia és la que considera que per fer castells el que cal són ganes de fer-los. I tot i que les colles organitzen esdeveniments per als seus membres, aquests incentius són a posteriori, no la causa que ha d’arrossegar la gent al local.

I, de moment, això és tot. M’ha quedat sintètic, no?

dilluns, 4 d’abril del 2011

Primera diada de l'any: la roda del temps sempre en moviment



Plaça Vella del Vendrell, 3 d'abril de 2011

Castellers de Terrassa: Pde4 (homenatge Emili Miró), 3de7, 4de6a, Tde6, 2 Pde4

Nens del Vendrell: Pde4 (homenatge Emili Miró), 3de7, 4de7, 5de6, 3 Pde4

El desembre passat els Nens del Vendrell van aportar el seu particular granet de sorra als actes de commemoració del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Un poeta que havia estat relacionat amb la colla escrivint el pròleg per al llibret que es va publicar en motiu del 50è aniversari dels Nens del Vendrell. Espriu, en aquell text, no parlava del temps. Però si ho feia en una altra de les seves obres, “Les cançons de la roda del temps”, un conjunt de 12 poemes que van ser musicats per Raimon i on reflexionava, en clau simbòlica, d’un viatge que és metàfora de la pròpia vida.

I jo em prenc la llibertat d’estirar d’aquest pseudo-fil d’Ariadna per anar a aterrar en una reflexió sobre el temps, però especialment del seu caràcter cíclic, que em servirà com a excusa per parlar de l’inici d’una nova temporada castellera, d’un nou començament on tot està per veure i per viure, per escriure i per descriure, d’una nitzscheana sensació d’etern retorn, i, sobretot, d’un deja vu d’haver estat en una vida passada en Bill Murray al “Dia de la Marmota”.

Fet el pròleg és hora d’explicar que ahir, a la Plaça Vella, vam estrenar la llibreta d’un nou any. Una diada que va servir per donar el tret de sortida oficial a l’any 2011, on les expectatives i la responsabilitat són altes, on estem obligats a continuar amb el discurs de l’any passat, consolidant el que es va aconseguir fer i obrint noves portes de creixement futures.

El matí va començar amb un escalfament previ. Conjuntament amb els Castellers de Terrassa ens vam desplaçar fins a la casa nadiua de l’Emili Miró, un il·lustre casteller vendrellenc que va ser també fundador de la colla egarenca. Allà hi vam aixecar dos pilars de 4 simultanis, dos espadats emmarcant la placa que recorda la figura de l’”Avi”. En acabar, totes dues colles vam fer via cap a la Plaça Vella, un espai on es respiren castells i que ja teníem ganes de tornar a trepitjar.

El conjunt de la diada va ser plàcid i satisfactori per a totes dues colles. El principal objectiu era el d’anar agafant el pols al nou any, la qual cosa es va aconseguir no només per la solidesa i seguretat amb que es van descarregar tots els castells, sinó també, aspecte molt important, pels debuts de canalla (Albert, Danae i Duae) i en el pis de quarts (les dues Cristines) que s’hi van produir.

Per començar, vam obrir amb un 3de7, seguit del primer 4de7 de l’any, tots dos tranquils, sense cap tipus de patiment. Descarregats els de 7, vam plantar un 5de6 que també es resoldre sense incidències. I per tancar l’actuació es van plantar 3 Pde4 simultanis, que vam posar el punt i final a la primera actuació de l’any.


En acabar ens vam desplaçar fins al Fondo del Mata per celebrar el tradicional dinar de germanor de començament de temporada. Bon ambient, ganes de passar-ho bé i caòtic partidet de futbol on l’únic fet ressenyable i destacable –tot i que no passarà a la història, la veritat- és la constatació de que messie, és a dir, çe moi o el sotasignant, ja no està per a desmarcades, corredisses per la banda, rematades en planxa, rabones ni xilenes.

Què trist és fer-se vell.

Per a veure totes les fotos cal fer clic aquí

divendres, 1 d’abril del 2011

Botiví: botifarres artesanes + vins de la comarca


Avui, a les 20.00 hores, el local dels Nens del Vendrell acull l'inici del Botiví, un cicle de tasts de les millors botifarres combinades amb els millors vins que es produeixen al Baix Penedès. Es tracta d'una proposta en la qual col·laboren la Fundació Santa Teresa, el Centre Especial de Treball L'Olivera, carns Arroyo-Calafell i els Nens, que tindrà lloc tots els divendres d'abril i maig a la mateixa hora.

Per començar, botifarra d'ou amb patata i ceba, de calçots i de parmesà, alfàbrega i pinyons, acompanyada dels productes dels Vins i Caves Jané Ventura.


En acabar, a les 22.00 hores, últim assaig abans de la primera diada de l'any (després del parèntesi de les Decennals de Valls) a La Lira Vendrellenca, amb sopar i música en directe.