L'Arboç, 14 de juny de 2009

L'Arboç, amb els Castellers de Barcelona i els Minyons de l'Arboç
3de7, 4de7, 3de7a, idPde5 i dos Pde4

Diuen que val més una imatge que mil paraules. I de vegades és veritat. Així que començarem amb una foto ben descriptiva de com ens ha anat l'actuació d'avui.

Doncs sí. Ha estat una jornada força positiva per moltes raons. Ens hem tret l'espineta que portàvem després de la diada del 83é aniversari, pujant un graó en els castells que veníem fent fins ara. Amb el 3 de 7 amb l’agulla hem passat de la gamma del set a la del set i mig, demostrant les capacitats i potencialitats de la colla. També ha estat una jornada important perquè anant escassos de canalla hem pogut resoldre la situació molt satisfactòriament, amb molts debuts de canalla: el Biel (pujant per primera vegada a un castell de 7), la Valentina (estrenant-se com a cassola en un 4de7), i el Jordi i la Damiae (pujant a pilars de 4).

En primera ronda hem aixecat un 3de7. El Biel, fins ara, havia fet pilars de 4 (al Vendrell i Vilanova), una torre de 6 (a Girona), i un 5de6 (al Vendrell). Degut a la seva encara limitada estatura i força, les seves pujades són lentes, i obliguen a prolongar la carregada del castell. Amb tot, ell va pujant al seu ritme, amb l’ajuda dels castellers del tronc. I, al menys, la decisió d’anar cap amunt la té.

Quan m’he assabentat que havia de pujar al 3de7 he patit una mica donat que hauria de superar un pis més dels que fins ara havia pujat. Però quan l’he vist enfilant-se al pis de quarts he tingut el convenciment de que ja no hi havia marxa enrere, i que arribaria fins al final, perquè tenim uns castellers de tronc i pom de dalt que són uns cracks, i que sempre estan a punt per donar el cop de mà necessari perquè no es quedi atascat. Després, en segona ronda, hem fet un 4de7, on ha debutat de cassola la Valentina, qui ha pujat amb determinació i convenciment, convertint-se en una altra de les notes positives del dia.

Però el millor d’avui ha vingut al final. La intenció era fer un 4de7 amb l’agulla, però en l’últim moment s’ha hagut de canviar de plans i anar a per un 3de7 amb l’agulla. La carregada ha estat sòlida (o, al menys, això m’ha semblat des de la pinya). Quan el Nil ha fet l’aleta i ha ocupat la seva posició en el pilar del mig ha arribat l’hora de la veritat. El castell s’ha començat a descarregar per deixar visible el pilar, i la tensió i el desig de què tot sortís bé, i que el pilar es pogués descarregar, era ben palpable en l’ambient. Durant uns instants s’ha hagut de defensar amb ràbia el pilar i la seva descarregada, però quan s’ha aconseguit, l’esclat d’alegria ha estat fantàstic. Un esclat d’alegria ben representat en la imatge de l’Enric que obre aquest text.

Per tancar l'actuació hem muntat un pilar de 5 que no s'ha arribat a coronar (només ha mancat fer l'aleta), i dos pilars de 4 on s'han estrenat el Jordi i la Damiae, una altra de les bones notícies del dia.

I per arrodonir la jornada hem marxat plegats a dinar al local. Després del resultat d’avui, es respirava un molt bon ambient. L’esforç col·lectiu ha tingut la seva recompensa. Ha estat un bon dia.

I, ara, algunes imatges de la jornada.