dimarts, 14 de juliol de 2009

Banyeres del Penedès, 12 de juliol de 2009


id3de7a, 3de7a, id5de7, 5de7, 4de7a, Pde5, Pde4, Pde4
Actuació amb Bordegassos de Vilanova (5de7, 4de7ac, 4de7, Pde5)
i Minyons de l'Arboç (3de7, id5de7, id4de7)

Una diada rodona


(Avís: tot i que sóc de lletres, encara conservo certs coneixements de matemàtiques i, de moment, encara sé fer sumes simples. I una suma simple és: moltes coses a dir + certa tendència a enrotllar-me més del conte = possible missatge quilomètric. Com a mesura preventiva per als al·lèrgics a l'acumulació de letres proposo:


a) relaxar-se, fer exercicis respiratoris cada quatre línies i dedicar-se a mirar només les fotos;


b) i, en cas de dubte, llegiu les instruccions del medicament o consulteu amb el vostre farmacèutic.)


¿Som-hi? Som-hi


Diada rodona la del diumenge a Banyeres, una d’aquelles actuacions que (al menys jo) recordaré sempre per moltes raons. Com que de tant en tant tinc atacs de personalitat múltiple, els diferents personatge que cohabiten amb mi van començar a expressar perquè estaven tant contents en acabar l’actuació.



1. Personalitat núm. 1: el casteller de pinya: “Una diada fantàstica. Tots els castells s’han muntat a la perfecció, sense patiments ni tensions. Des que vam tancar la pinya i van començar a pujar els terços no m’he mogut ni un mil·límetre del meu lloc. Hem treballat amb una coordinació magnífica, la qual cosa s’ha notat des del principi fins al final. I, per arrodonir-ho, fem un salt qualitatiu tancant amb un altre 3 amb l’agulla, i el primer 5de7 i 4de7 amb l’agulla de la temporada. ¿No és per estar-hi content?”.



2. Personalitat núm. 2: casteller de colla: “Sí, una actuació collonuda. És un orgull formar part d’aquest equip, col·laborar en l’assoliment d’objectius a canvi de res, simplement pel bé de la colla. I ara que la temporada està avançada, i que mediàticament només es parla de castells de nou, a mi, el que de veritat m’importa i m’omple d’alegria, és viure experiències com la del diumenge, on tothom s’esforça, se sacrifica, pateix, sua, passa calor, deixa el banyador a l’armari i se’n va a donar un cop de mà simplement perquè una colla faci castells. Si després són de 7, 8 o 9 pisos, això és secundari. El que veritablement importa és la unió individual d’esforços pel bé del col·lectiu. Visca els Nens!”.



3. Personalitat núm. 3: el pare del Biel: “Jo... és clar, què haig de dir. M’he emportat una gran sorpresa i una gran alegria. No m’ho esperava, i em trobo que el Biel acaba fent el 4de7 amb l’agulla i el pilar de 5. En fi, que estic tant ple d’emoció i felicitat que la faixa em rebentarà d’un moment a un altre. Això sí, no em cansaré de repetir-ho, estic molt content, orgullós i agraït a tota la nostra colla, però molt especialment a la nostra canalla, sempre disposada a ajudar, a animar, a donar els cops de mà que siguin necessaris sempre que els més menuts han de pujar. I m’agradaria subratllar que si bé el Biel, per ser el més petit, s’ha emportat moltes floretes quan ha pujat a algun castell, la resta de la canalla s’hauria d’emportar no floretes, sinó rams de flors.






4. Personalitat núm. 4: l’amant de la gastronomia: “¿Diada rodona? I tant, perquè ara mateix marxarem tots plegats a dinar paella i parrillada de carn.


Doncs sí. Va ser una diada rodona. Pel salt qualitatiu en les nostres construccions, sense dubte, una important injecció de moral de cara a afrontar les pròximes actuacions. Per com es van aixecar els castells, fins i tot els que vam haver de desmuntar, que estaven perfectes i paradíssims i són una demostració del nostre potencial.



I, com no, pel que va fer el Biel, que es va estrenar en un 4de7 amb l’agulla i també va fer el pilar de 5. Jo, que no m’esperava que pugés, em vaig portar una sorpresa majúscula (bé, dues sorpreses en realitat) quan va venir amb el casc posat a dir-me que faria el 4. Però la segona sorpresa va ser veure que entrava al pilar (i torno a insistir en el reconeixement de l’ajuda dels castellers de tronc durant la pujada, i en la de la canalla del pom de dalt tant a l’hora de col·locar-se de cassola com a l’hora d’entrar al pilar.



Però, potser, totes aquestes reflexions no tindrien raó de ser, o no haurien existit mai sinó hagués estat pel dinar (paella i parrillada de carn) que ens van fotre en acabar l’actuació al Restaurant la Botifarra. Amb una bona representació de la colla vam gaudir d’una més que agradable estona, culminada amb un pilar de 4 amb l’Alba de baix, la Marina de segon, la Maria de terç i el Biel (amb una samarreta del Barça) coronant-lo.


Ja dic. Jo, per escriure, si no alimento el cervell (a la brasa, preferentment) doncs com que no estic capacitat. El problema és quan em passo amb els xoriços, les gambes, els musclos, les botifarres, les cansalades i altres delicatessen marinocarnívores: que de tant aliment em surten textos quilomètrics.


¿S’ha fet molt llarg?


1 comentari:

  1. Doncs per molts anys hi hagi el maridatge de la carn i els castells. I pels que no vam poder venir a Banyeres, les teves cròniques són fantàstiques!

    ResponElimina