dijous, 6 d’agost de 2009

Sant Vicenç de Calders, 31 de juliol de 2009


Sant Vicenç de Calders, amb Castellers d'Altafulla
3de7 seminet, 4de7 seminet, 3de7a, Pde5 i 2 Pde4


¿Fan castells els vampirs?




Nocturna”, escrita per Guillermo del Toro i Chuck Hogan, és la primera part d’una trilogia de novel·les sobre vampirs. Es tracta d’una història on el director del “Laberinto del Fauno” fa una revisió on actualitza i modernitza les històries dels “xuclasangs”, situant-la en el present i (com no podia ser d’altra manera) en la ciutat de Nova York.


Amb l’estructura típica dels best-sellers, i certes ressonàncies a guió cinematogràfic (suposo que en dos o tres anys s’estrenarà la pel·lícula) és una lectura ideal per a l’estiu, entretinguda, amb la suficient dosi de suspens, que ofereix el que s’espera d’una obra d’aquestes característiques. I, és clar, també fa por.



Tot i que estiguem més que habituats a les històries i pel·lícules de vampirs no deixa d’acollonir una mica. Per això, recomano llegir-la de dia, preferiblement a la platja. També es pot llegir a la nit, estiradets en el llit. Però (tot i que encara no he acabat el primer volum, l’únic publicat) hi ha moments que acabareu tapadets tapadets sota el llençol tot i la calor.


¿I què té a veure això amb els castells? Doncs que “Nocturna” és el llibre que m’estic llegint. Després de l’obra mestra que va ser “Dràcula” de Coppola, vaig pensar que m’ho passaria bé llegint la trilogia de Del Toro. I justament quan començo a llegir “Nocturna” ens toca fer una sessió “nocturna” de castells, la del divendres passat a Sant Vicenç de Calders. ¿Que passa, lector número 3, que no t’agrada la relació? Doncs ho tens ben fàcil: et crees un bloc i t’escrius el que et vingui de gust. Solucionat.


Però mentre jo sigui l’autor d’aquesta bitàcola (en català es diu així, “bitàcola”, tot i que sembli que t’estàs demanant un refresc), parlaré de les relacions, coincidències i vinculacions que consideri, per estrambòtiques i estranyes que semblin. I, precisament, la diada de divendres es van produir algunes de ben estranyes.



La primera es va produir a l’inici. Com que es tractava de fer castells de nit, vaig preparar la càmera de fotos i vaig muntar el flash, passant-li tot l’equip, a continuació, a la Toñi. Vam estar buscant un bon punt per prendre imatges, i vam acabar decidint que un lloc ideal seria fer-les des d’un carrer que pujava des de la plaça.


Just abans de que ella marxés cap a la seva posició i que jo me n’anés a fer la primera pinya li vaig dir:


- No sé si canviar-li les piles al flash. Fa molt de temps que no ho faig. Crec que en la motxilla en porto de recanvi – vaig acabar comentant.


Però com que ja començaven l’actuació, ella em va dir “home, no crec que tinguem tant mala sort, ¿no?”, i va marxar cap al lloc on se situaria per fer les fotos.


Jo em vaig anar cap a la pinya, i uns segons abans de que pugessin els terços vaig tornar a pensar en les piles del flash. I vaig recordar que als vampirs no els agrada que els facin fotos, i que si hi havia algú per la plaça potser faria el possible per evitar que les càmeres funcionessin. “Si jo fos un vampir”, vaig concloure en la meva reflexió, “el que faria és descarregar les piles les flashos perquè totes les fotos sortissin fosques”.


Doncs bé. Després van pujar els quarts, i estàvem carregant un 3de7 seminet que era una prova del vuit que d’aquí a no res podrem portar a plaça. Carregada, descarregada, i satisfacció general perquè la prova havia estat molt bona. “El tenim a tocar de mans. Estem a punt a punt d’omplir el vuit”, vaig pensar.



Després vam anar per un 4de7 també seminet. Novament pujava la Lamiae de cassola, i la prova va tornar a refermar que el vuit està maduret maduret. Quan el vam descarregar i vam tornar a manifestar de nou la nostra satisfacció vaig mirar cap a on estava la Toñi i la càmera. Un gest (el de mirar) absolutament inútil, ja que sense ulleres només hi veig bultos. Però sense ulleres i de nit ja ni tan sols veig bultos. De fet, no sabria descriure que és el que veig, si és que veig alguna cosa. Total, que no vaig poder-la localitzar per preguntar-li com anava la sessió.


A continuació va arribar el torn del 3de7 amb l’agulla, castell al qual hi pujaria el Biel (¡ep! vaig millorant. Gairebé dues pàgines de crònica i encara no havia parlat d’ell), fent de cassola i entrant al pilar. Va fer una bona pujada que només es va atascar a l’alçada de terços (lògic: havia d’enfilar-se per un paio de més de metre vuitanta).



Tret d’aquest moment, fàcilment resolt amb un ràpid cop de mà, va continuar enfilant-se cap amunt, amb relativa rapidesa i seguretat. Cassola, traspassada del Nil i cap al pilar. Descarregada pelin treballada (el tres estava una mica tancadet, i en algun moment massa a prop del pilar) però objectiu assolit quan aquest va quedar lliure. Un altre castell amb l’agulla en el sac. Per cert, castell que el Biel va fer per primera vegada, ja que, fins el moment, només havia fet amb agulla el 4de7, però cap 3de7.


Per tancar l’actuació, un pilar de 5 amb la Eli i dos pilars de quatre (amb el Jordi i, de nou, el Biel).


Precisament quan vam descarregar aquests, el Biel va venir cap a mi i em va dir que volia veure les fotos. De seguida vaig interpretar aquesta petició com un mal presagi, ja que mai m’havia demanat una cosa així. Acte seguit, la Toñi va aparèixer tota sufocada i va dir:


- Quin desastre!. Totes han sortit negres, fosques, obscures. El flash tardava molt a carregar-se i només han sortit algunes fotos. I, a més, en les poques que se salven, hi surt una ombra molt sospitosa, com una presència malèfica. Massa nocturnitat!



Aleshores em vaig acollonir. De seguida em vaig posar les ulleres i vaig començar a mirar atentament a tothom qui havia a la plaça. Als vampirs els hi agrada la sang. La sang és de color vermell. La nostra camisa és vermella. ¿Flash descarregat? ¿Fotos fosques? ¿Fotos nocturnes? ¿Nocturna? ¿Que potser hi havia algun vampir fent castells? ¿O potser en contes dels Castellers d’Altafulla vam actuar amb els Xiquets de Transilvania?



Quin iuiu.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada