divendres, 20 de maig de 2011

Política i castellers

En l’edició del diari El Baix Penedès d’avui surt publicat aquest article que els vaig enviar en relació amb les eleccions municipals de diumenge.

Política i castellers

Diumenge tenim una cita amb les urnes. Arriben unes noves eleccions municipals, en un context de crisi econòmica, de desprestigi de la política i de pessimisme ciutadà. Tot i que es tracta d’un escenari amb més ombra que llum, he tingut la sort de viure de prop, durant els últims mesos, com alguns companys castellers invertien el seu treball, la seva il·lusió i les seves ganes de construir en diferents projectes polítics. Una actitud que cal valorar i reconèixer, més encara quan l’escenari general no passa pel seu millor moment.

Ser casteller porta implícit un tarannà especial i particular, i forma part inseparable de qui ho és en tots els àmbits de la seva vida quotidiana. La importància del treball en equip, la voluntat de sumar, una alta capacitat pel compromís i la implicació, són característiques pròpies de l’activitat castellera sense les quals seria impossible aixecar un castell. Formar part d’una colla castellera és incompatible amb la cerca del protagonisme i el benefici propis. Ben al contrari: el potencial individual, les habilitats i aptituds personals, la predisposició a destinar el particular granet de sorra de cadascun i posar-lo al servei del benefici del col·lectiu és condició sine qua non per formar part de l’apassionant i simbòlic món dels castells.

De la mateixa manera que apliquen aquesta visió del món a l’hora de donar suport a la seva colla, els meus companys castellers han decidit que també ho volen fer pensant en el seu poble. I no tinc cap tipus de dubte que aquest posicionament seu és el producte d’una actitud vital, d’una forma d’entendre que la vida en societat implica que tots plegats tenim l’obligació de comprometre’ns en la mesura de les nostres possibilitats, participant-hi, col·laborant-hi, ja sigui en el creixement de la colla o en el devenir municipal.

Particularment em reconforta molt la seva postura. Perquè tinc el convenciment que les seves motivacions són les mateixes que demostren en el dia a dia de la temporada castellera. I crec de justícia aplaudir que hagin decidit participar d’aquesta aventura electoral i projectar la seva visió castellera del món a l’àmbit de la gestió de la vila amb la intenció última d’intentar millorar-la, i fer-lo a partir del convenciment que els avenços socials només poden arribar a partir de la suma i els projectes integradors on tothom és necessari, davant d’altres visions basades en plantejaments excloents ben allunyats dels valors propis del món casteller. Persones amb una visió no reduccionista que destaca la importància de tots, que la societat es construeix mitjançant la suma de peces, i no pas a partir de la seva substracció. Característiques aquestes pròpies del món casteller. Perquè, hi ha millor descripció d’un castell que la imatge d’unió d’un conjunt d’individualitats, on tothom suma i és benvingut i no es prescindeix de ningú?

Gent que entén que la política local és, possiblement, la que realment importa i en la qual tots hi tenim una responsabilitat. Les polítiques de proximitat, les del dia a dia, les que ens han de permetre evolucionar i créixer com a societat, requereixen de persones amb un alt grau d’implicació i compromís. Condicions aquestes inherents al món dels castells i també al de la política municipal, moltes vegades injustament tractada. Persones que, de la mateixa manera que s’integren en una pinya per contribuir a l’aixecament d’un castell, han decidit invertir part de les seves energies i el seu temps en un projecte en el qual creuen.

Malgrat el desgast personal que aquest viatge pot suposar, han optat per aplicar una de les màximes del món casteller: un castell es viu sent protagonista, formant part de la pinya, participant en primera persona de la suma d’esforços individuals per assolir un objectiu de tots. Per això, diumenge tenim l’obligació d’anar a votar, cadascú a l’opció que consideri més convenient, perquè seria la millor forma de correspondre a l’esforç invertit, de posar el nostre vot a disposició de la pinya del Vendrell del futur i de certificar que en el món dels castells existeixen valors que poden servir de model per a la nostra societat. Jo, al menys, així ho crec.

Alfons Morillas

Casteller dels Nens del Vendrell


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada