dilluns, 11 de juny de 2012

Passejada per la literatura castellera al Vendrell













El proper dimecres, i dins dels actes del 10è aniversari del Club de Lectura de la Biblioteca Pública Terra Baixa, faré un itinerari pel centre del Vendrell durant el qual es llegiran diferents poemes i altres textes de temàtica castellera d'autors vinculats amb la cultura del municipi.

Com a complement de la passejada, he creat el següent bloc en el que es poden trobar tots els textos sencers.

Aquest és l'article de presentació.



Cuadro descriptiu

Per lo Camp de Tarragona
tan vilas com llogarets

festa ó fira may és bona

si acàs falten los XIQUETS


Joan Ramon i Soler a La Gralla. La Havana, 6 d'octubre de 1889


Parlar del Vendrell és parlar de cultura. La nòmina de personatges il·lustres vinculats amb la vil·la és àmplia i notòria, símptoma del dinamisme creatiu present al llarg de la història en la capital del Baix Penedès. Escultura, literatura, música o altres manifestacions artístiques han estat excel·lentment representades mitjançant l’obra d’autors autòctons o d’altres que han mantingut una estreta relació amb el municipi.

Al mateix temps, aquesta empenta cultural s’ha vist complementada pel pes de la tradició, de la cultura popular, de les manifestacions tradicionals que el poble ha mantingut ben vives al llarg del temps. Parlar del Vendrell és parlar de cultura popular, és recordar noms de la importància de Pau Casals, Àngel Guimerà, els germans Ramon Vidales o Apel·les Fenosa, entre molts altres. Però també és recordar la importància dels seus balls populars, de les seves festes majors, i de la importància que el municipi ha tingut en la història del món casteller.

Els castells van néixer fa més de 200 anys a Valls com una derivació de les moixigangues i les torres que aixecaven en acabar els seus balls. Durant el segle XIX l’evolució castellera va portar a les poques colles que aleshores existien –els anomenats Xiquets de Valls- a aconseguir fites encara avui pendents d’igualar. Però els canvis socials que van aparèixer a finals del XIX –especialment pel que fa a les migracions del camp cap a les ciutats- va acabar repercutint en l’activitat castellera, fins portar-la a un imparable procés de davallada que va culminar a finals del primer quart del segle XX.

Va ser aleshores quan el Vendrell va protagonitzar un moviment de recuperació de l’activitat castellera que continua sense interrupció fins els nostres dies. L’estimació que aquells aficionats castellers vendrellencs sentien per aquesta tradició els va impulsar a crear una colla castellera, els Nens del Vendrell, amb l’objectiu de lluitar per la pervivència dels castells, les torres i els pilars. I va ser gràcies a aquell gest que es va tornar a produir una revifalla castellera, situada en l’any 1926 –any de la fundació de la colla- que els historiadors del fet casteller qualifiquen unànimement de “Renaixença castellera”.

Des d’aleshores fins ençà, els Nens del Vendrell han protagonitzat algunes de les pàgines més brillants de la història dels castells, especialment durant la dècada dels 60 i els 70 del segle XX. Els castellers vendrellencs han estat els primers en descarregar castells que no s’havien vist en tot el segle, com el pilar de sis, el pilar de set amb folre, el tres de vuit o la torre de vuit amb folre, construccions mítiques perdudes amb la decadència de finals del XIX que molts pensaven no es tornarien a veure.


Així mateix, els del Vendrell van reinventar els folres, la tècnica dels quals també havia desaparegut feia molts anys, i la recuperació de la qual va permetre tornar a plantejar-se i assolir amb èxit els castells folrats, començant per la torre de vuit i el pilar de set i continuant pels avui dia més que consolidats en el món casteller tres i quatre de nou, entre altres.

Els Nens del Vendrell van ser una de les colles punteres del segle XX. L’activitat castellera era contemplada amb orgull i estimació per tot el poble, i no va ser aliè a aquest protagonisme la vinculació de personatges il·lustres com els que al començament esmentaven: Pau Casals, Apel·les Fenosa, Salvador Espriu o Àngel Guimerà, entre altres, van dedicar part de les seves obres al món casteller.

Durant les properes línies farem una breu passejada per la literatura castellera al Vendrell, un modest recorregut per alguns dels indrets que han estat significatius en la història dels castells ja sigui per tractar-se d’espais on encara avui es poden veure recordatoris de fites històriques –com és el cas de la Plaça Vella- o simplement perquè encara, tot i el pas del temps, es pot respirar l’emoció dels castells. I cadascun d’aquests punts servirà per a recordar algun dels molts textos que l’activitat castellera ha generat en el món de la literatura de la vila. Grans poetes, grans figures de la cultura han prestat atenció i s’han interessat per aquesta activitat consistent en aixecar torres humanes per intentar tocar el cel amb la mà.


Sense ànim d’exhaustivitat, si aquests textos serveixen per rememorar l’emoció i la vivència de la construcció d’un castell l’objectiu estarà acomplert. En qualsevol cas, qui vulgui aprofundir en aquesta matèria té a la seva disposició les magnífiques obres dels historiadors Pere Ferrando i Salvador Arroyo, especialment pel que fa a “Presència Castellera al Vendrell fins l’any 1926” i “La Renaixença Castellera al Vendrell 1926-1936”, així com altres obres com “Pau Casals i els castells”. Es tracta de tres obres bàsiques i indispensables per conèixer la història dels castells, especialment pel que fa a la vila del Vendrell. 




Així mateix, són de consulta obligada altres obres com ara "Món casteller", l'hemeroteca de diaris com El Baix Penedès o El Vendrellench, i altres llibres que sobre castells s'han anat publicant, ja que en molts d'ells es poden trobar referències a la literatura castellera.

S’ha intentat organitzar l’itinerari de manera que tot el recorregut es pugui completar partint d’un punt d’inici (el "Monument alscastellers" de Josep Cañas) i un altre final (la Plaça Vella, l’espai més emblemàtic castellerament parlant de la vila). Es tracta d’una passejada que, a més, és una bona oportunitat per conèixer gran part dels atractius del municipi, especialment del casc antic, i que passa al costat de molts dels seus principals equipaments. La durada és variable, en funció del que cada persona vulgui invertir-hi, aturar-se, aprofitar per visitar més o menys estona determinats espais, i tot i que és recomanable seguir l’ordre establert, res impedeix la visita als diferents punts indicats de manera aleatòria.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada