Reportatge sobre els nens a El Vendrell Televisió

Dimecres passat el programa "Tal com raja" de la Televisió del Vendrell va dedicar un reportatge als Nens.

El programa, amb breu aparició del Biel, es pot veure clicant aquí.

Vilanova i la Geltrú, 19 d'abril

3 de 7, 4 de 7, 4 de 6a, Pd5 i dos Pd4

El diumenge passat vam tenir diada a Vilanova i la Geltrú, amb els Bordegassos (la colla local) i els Castellers de Terrassa. La cosa va anar força bé, tot i que anavem una mica curts d'efectius.

El Biel, que s'ho va passar molt bé, va tornar a coronar un pilar de 4, després de passar-se mig matí preguntant: "¿Ja hi pujo?". Abans de fer castells, però, s'ha d'escalfar. I això és el que la canalla va fer, sota les ordres del Marlès, tal i com es veu en les següents imatges d'Antònia Rodríguez.


La resta d'imatges de la diada (fetes per Montserrat Lasso), incloses les del Biel en el pilar de 4, es troben aquí.

Els divendres, assaig

Pocs dies són tan esperats pel Biel com els divendres. És el moment d'anar als assatjos.

Els inicis

Tot i que ja haviem anat més d'una vegada a veure actuacions castelleres, els autèntics inicis es van situar a l'octubre de 2008, durant el taller de castellers que els Nens del Vendrell tenien a la Fira d'Entitats.

Va ser allà on el Biel es va posar una faixa per primera vegada, on va conèixer què és aixó d'estar a sobre d'un altre (tot i que ja ho havia provat moltes vegades abans: a sobre del pare, de la mare, del moble de la tele, etc., etc.) i a fer de cassoleta.

Tot seguit, alguns exemples del que va fer aquell dia.




La veritat és que s'ho va passar bomba.

... i al final va pujar-hi

Diumenge, 5 d’abril de 2009. Plaça Vella del Vendrell. Inici de temporada amb els Xics de Granollers i els Xicots de Vilafranca. 3de7, 4de7, Tde6, Pde5 i dos Pde4.

Doncs això: que al final va pujar-hi. Es va estrenar amb un pilar de quatre quan ningú (o, al menys, ningú dels seus pares) s’ho esperava. Pel que ell mateix va explicar sembla ser que li van preguntar: ¿vols pujar-hi? I la seva resposta va ser que sí. “¿N’estàs segur?”, li van haver d’insistir. I va tornar a dir que sí. Total, que va sortir de l’interior de l’ajuntament, on es trobava jugant amb la resta de la canalla, el van portar fins al pilar que havia de coronar i va començar a pujar-hi. Com que jo em trobava fent la pinya d’un altre dels pilars ni me’n vaig enterar. Al final sí, quan m’ho van venir a explicar. “¿Has vist al Biel?”. I jo, “¿al Biel? No. ¿Que no és a dins de l’ajuntament, jugant amb els altres nens?”. Resposta que em van donar: doncs no. Acaba de pujar i baixar d’un pilar. I jo, amb cara d’idiota: “¿Me lo repite, porfa?”.

La mare estava per allà fent fotos. I de sobte veu que comença a pujar un nen petit, d’uns quatre anys, més o menys, bastant decidit, sense vacil·lacions. “Quina gràcia!”, va pensar la mare. “Però si és tan petit com el Biel...!”. “I s’assembla molt al Biel”. I va començar a fer fotos. Fins que es va adonar del que estava passant. “Però si és el Biel!”. I el Biel allà dalt de tot, amb la seva maneta saludant i (per variar) fent no sé què amb el casc.

Total, que quan m’ho van explicar pensava que estaven de broma. I si no és perquè hi ha fotos del episodi continuaria pensant que ho és. Així que va ser una molt bona estrena com a castellers: jo fent pinyes i ell fent castells.

I ara, unes quantes imatges del dia.

I unes quantes més clicant aquí