dimarts, 29 de setembre del 2009

Notable alt


Plaça Vella del Vendrell, 29 de setembre de 2009

Margeners de Guissona: 3de7, 4de6a, Tde6, 2p4
Castellers d'Esparreguera: 4de7, 3de7, 5de6, p4
Nens del Vendrell: 5de7, id4de8, Tde7, id4de8, 4de7a, Vano de 5

L’actuació de diumenge a la Plaça Vella és una d’aquelles que permeten extreure tota la gamma possible de sensacions i anàlisis. Una valoració de la diada basada en l’assoliment o no del principal objectiu que ens havíem plantejat pot derivar, per algú, en un cert mal regust de boca. La veritat és que el punt culminant, el moment que tots esperàvem, el de la descarregada del primer 4de8 de la temporada, no es va produir. I, des d’aquest punt de vista, es podria considerar que les coses no van sortir com s’esperava.

Però, ¿realment això va ser el que va succeir? ¿Es raonable sortir de plaça amb un cert punt de decepció? Si estiguessim a l’escola i la d’ahir fos una diada d’examen, ¿quina nota hi posaríeu?

Abans de donar-hi més voltes, ja us avanço jo quina seria la meva qualificació: notable alt, o, pels amants dels números, un 8,5. ¿I quins són els meus arguments per dir això? Doncs ara els explicaré.

Ahir, cap a les 13 hores, vaig percebre l’ambient de la Plaça Vella molta il•lusió i ganes de fer alguna cosa important. Van ser molts els castellers que s’hi van abocar amb els Nens per donar el cop de mà necessari per fer un salt qualitatiu en la present temporada. L’assaig de divendres passat també va arreplegar un nombrós número d’efectius al local, la qual cosa va permetre fer un molt valuós i interessant assaig, i encarar el cap de setmana amb les suficients garanties.


La Plaça Vella mostrava una pinya espectacularment poblada, a la qual s’hi van afegir amb la millor de les predisposicions les dues colles que ens van acompanyar: els Margeners de Guissona i els Castellers d’Esparreguera. Hi havia tensió, certa expectació, els habituals nervis, mentalització col•lectiva i, sobre tot, moltes ganes de fer-ho bé, de plantar cara i lluitar fins al final els castells.

Per trencar amb els nervis del moment es va decidir obrir amb un 5de7 que es va treballar a la perfecció, carregant-se i descarregant-se amb solvència. La solidesa mostrada, a més del fet que també hi haguessin en ell alguns debuts, va suposar el lògic esclat d’alegria de la colla. Les coses començaven bé, les vibracions eren molt bones. El dia pintava de la millor manera possible.


A continuació va arribar l’hora de la veritat. Tirem el 4de8. Tothom a la seva posició, concentració i a viure els següents cinc minuts amb la màxima intensitat. Pinya molt ben quadrada i tancada, compacta. Pugen segons i terços i no cal retocar res. Bona senyal. Quan me n’adono comencen a sonar les gralles, i també escolto com s’ordena als quints que tirin amunt. El tronc aguanta, a la pinya estem conservant mides i m’acabo de convèncer de que ho aconseguirem. Passen els segons (interminables segons quan s’està allà baix i no hi veus res) i l’agulla informa que els dosos estan col•locats. Ho tenim bé, a tocar de mans, només falta que arribi la cassola i l’enxaneta coroni el castell. Quan estava convençut de que ja ho teníem el castell es comença a desmuntar. Sembla ser que per dalt estaven una mica tancats, i que la canalla anava una mica endarrerida. Des de la meva banda l’únic que notava era certa tendència del pilar a bascular cap el sentit contrari. Descarreguem el castell, i tot i la momentània decepció ens animem en pensar que hem arribat fins allà dalt, que els dosos s’han arribat a col•locar i que hem desmuntat sense masses patiments. Uns 20 o 30 segons han estat la diferència entre fer el castell i no fer-lo.


Tot i no haver assolit l’objectiu, la gent no es desanima. Hem vingut a fer el vuit, i tothom està disposat a perseverar. L’aparquem momentàniament per a una ronda posterior i anem per la Torre de 7. La tercera de l’any, i la millor de les tres que fins ara hem fet. Una nova torre de 7 que també ens dóna una important dosis de moral per encarar el que farem després: un nou intent amb el 4de8.


Sant tornem-hi. Novament bones sensacions en tancar la pinya i compactar-la. El tronc comença a enlairar-se i els qui estem a terra continuem treballant sense excessius patiments. Torno a percebre un cert desviament del meu pilar, però no es detecten importants problemes en conjunt, tot i que, pel que em van dir després, el castell s’havia anat tancant molt per dalt. Amb els quints col•locats, els dosos a punt d’ocupar el seu lloc, i la cassola i l’enxaneta enfilant-se ja pels quarts es decideix desmuntar de nou. La descarregada és també molt correcta, sense complicacions. Tampoc ara ho hem aconseguit. Finalment, es decideix no tornar-ho a intentar, i aixequem un 4de7 amb l’agulla ben maco i solvent i un vano de 5 per tancar l’actuació.


De l’actuació d’ahir m’agradaria fer algunes lectures. Ja avanço que la meva valoració global, com al principi deia, és molt positiva. Perquè una cosa es extreure’n conclusions en funció de si les intencions específiques i concretes del dia (descarregar el 4de8) s’han assolit o no. Si l’anàlisi es limita a contemplar aquest aspecte, la valoració, aleshores, hauria de ser: no, no s’ha fet el 4de8, i, per tant, no pots marxar cap a casa donant bots pel carrer i imitant a l’Snorre i el seu “¡estoy entusias-ma-do!

Però el que s’ha de tenir en conte és que, en una activitat com els castells, amb tants i tants factors com hi juguen, les valoracions s’han d’establir tenint ben present totes les circumstàncies que hi han tingut a veure. I, una vegada ho fiques tot a la coctelera, és quan pots formular una opinió.

En el cas d’ahir, m’agradaria avançar ja el que hauria de ser el resum de la jornada. I el titular que la descriu és que es va igualar la millor actuació de la temporada (Tde7, 5de7, 4de7 amb l’agulla i Vano de 5) i que, a més, es van col•locar dosos en un 4de8 que es va descarregar sense problemes. ¿Hauríem signat aquesta actuació abans? Sense dubte. Perquè els dos “assajos” de castell de vuit que es van fer a plaça són la demostració més clara de que si no va ser ahir serà demà. I si no, demà passat. Però el 4de8 es descarregarà aquesta temporada.


Els intents d’ahir (especialment el primer) ens van confirmar que ja no hi ha marxa enrere. A partir d’ara, i fins que la temporada acabi, i sempre que el número de camises així ho permeti, aquests són els nostres castells: 4de8, Tde7, 5de7, 4 o 3de7 amb l’agulla... Tal i com ho veig, el salt qualitatiu és considerable. I, sobre tot, importantíssim, tenint en conte que durant aquesta temporada ha estat necessari fer canvis i posar en marxa renovacions pràcticament en tots els pisos dels castells, amb especial incidència del pom de dalt, on s’ha hagut de treballar a marxes forçades amb la nova canalla.

Deixeu-me, en tant que part implicada que sóc, que trenqui una llança pels tres “novatillus” (Eli, Lamiae i Biel), que com qui diu fa tan sols quatre dies que fan castells. Han treballat, s’han esforçat i han demostrat constància. Tot i el que encara els queda per aprendre, corregir, progressar i millorar, els responsables de canalla han fet una gran tasca amb ells, rebent, en tot moment, l’ajut necessari per part dels més veterans de la canalla. I ahir, com no podia ser de una altra manera, van estar amb la resta de la colla posant el seu granet de sorra.

Per això, si malgrat tots els obstacles que s’han hagut d’anar superant ahir vam estar a punt a punt de descarregar el vuit, només se’n pot fer una lectura positiva i esperançadora. Perquè es va demostrar quin és el nostre nivell, quin és el lloc que hem d’ocupar i quines són les nostres armes. I també es va demostrar que si la gent s’implica, que si l’afluència de castellers a l’assaig és com la del divendres passat o com la que va haver diumenge a la plaça, el potencial de creixement de la colla és molt important. Tant pel que resta de temporada (amb la diada de la Fira com a punt de mira en el calendari, que pot ser històrica), com per a la de l’any vinent. Tot i les dificultats, aquí estan els Nens, al peu del canó.


No va ser possible descarregar el vuit, però Nens, mireu cap endavant. ¿No el veieu?

Les fotos, com sempre, clicant aquí.








dissabte, 26 de setembre del 2009

Fent números



Ja falta menys d’1 dia. O, dit d’altra manera, poc més de 19 hores per veure si assolim l’objectiu de descarregar el primer 4 de 8 de la temporada. Tenim molts números per a fer-ho, i també n’hi ha, de números, en aquest missatge.


Els números, quan parlem de castells, són utilitzats per molts amb la finalitat d’establir rànkings, classificacions i altres comparacions que poc o res tenen a veure amb la realitat castellera. Els números, però, sí són útils en altres ocasions. Per exemple quan fas una passejada pel temps i descobreixes que la Torre de 7 descarregada a Llorenç va ser la número 201 de la història dels Nens.


Com que sóc de lletres, és possible que m’hagi marejat i confòs amb tanta xifra. Però, si he fet bé els càlculs, això significaria que la Torre de 7 descarregada per la Festa Major del Vendrell va ser la número 200. I que si demà en descarreguen una altra serà la 202. Bonics números.


L’altra dada que he trobat m’ha agradat molt més encara, i he vingut a interpretar-la com un bon presagi de cara a l’actuació de demà. I és que, torno a insistir, si la meva calculadora no s’ha quedat sense piles, el registre històric dels Nens diu que, a dia d’avui, portem descarregats 82 4de8. Ergo, si demà en descarreguem un altre, serà el número 83. I 83 són els anys d’existència de la colla.


Per tant, Nens, som-hi. Perquè demà tenim la bonica oportunitat de celebrar que els Nens descarreguen, l’any del seu 83é aniversari, el seu 83é 4de8.

divendres, 25 de setembre del 2009

Falten dos dies


Falten dos dies per la diada del diumenge al Vendrell. Si tot va bé, de la qual cosa estic convençut, haurem fet realitat el que ha estat un dels objectius de la temporada: omplir el vuit.

Tot i així, no hem de perdre de vista que el que fem són castells. I que els castells, per molta il•lusió, treball, esforç i sacrifici que hi posis, no sempre surten com es voldria.

Potser el diumenge les coses no acaben com tots esperem i desitgem. És possible. Però, encara que això passés, si el diumenge acabem l’actuació sense descarregar el vuit hauríem de sortir de plaça amb el cap ben amunt. Com diu el tòpic futbolístic, només pot fallar un penalti qui el xuta, només pot perdre una final de la champions qui juga la final, i només pot sortir de plaça sense un castell de vuit al sarró qui es troba en disposició d’aixecar-lo. I la nostra colla està preparada, capacitada i conscienciada per a fer-ho.

¿I si les coses no surten bé? Cap ben alt, a continuar treballant i a esperar el moment per tornar-ho a intentar. ¿I si les coses surten com esperem? Cap ben alt, a continuar treballar i a progressar. I, tant si va bé com si no, hauríem de celebrar l’haver arribat fins al punt en què ens trobem després de molts mesos de feina.

Per això, i per anar escalfant motors, m’ha agradat molt l’article que ens la seva secció d’Opinió publica avui el “Diari del Baix Penedès”. Entre altres aspectes, el Diari no només dóna el seu suport a la colla, sinó que expressa un reconeixement explícit als Nens del Vendrell pel “... mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca”.

A continuació transcric l’article sencer.

EL VERITABLE MÈRIT DELS NENS DEL VENDRELL

Si tot va bé, els Nens del Vendrell aconseguiran aquest cap de setmana un castell de vuit, un quatre de vuit. Si tot va com està previst, l’intent, esperem que positiu, el veurem diumenge a la plaça Vella a partir de la una del migdia. És una actuació prèvia a la de la Fira de Santa Teresa que ha de servir per obtenir un castell de vuit i anar a la Fira sense pressió.

Potser la pròxima edició del DIARI ha de servir per testimoniar que per alguna cosa el castell no s’ha pogut assolir. No passa res. Els Nens ho seguiran intentant amb el seu esforç generós, desinteressat i constant. Però la colla es mereix l’èxit aquest mateix cap de setmana. El DIARI dedica aquest espai editorial als Nens del Vendrell per reconèixer el mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca.

D’un temps ençà, massa sovint, i des d’àmbits que ultrapassen la informació comarcal, es tracta la informació castellera com si fos únicament cosa de resultats i de puntuacions. Aquesta dinàmica fa que de colles com la del Vendrell, a segons quins llocs, se’n parli poc o gens. I tots sabem que una colla castellera és moltes coses més que els punts que sumen els castells que fa, de la mateixa manera que per a un castell, com diu el Jordi Moreno, és igual d’important un casteller de pinya que un enxaneta.

dilluns, 21 de setembre del 2009

“... tan sols hi faltes tu”

L’any 1975 Jaume Sisa va escriure la magnífica “Qualsevol nit pot sortir el sol”, una cançó on tot un seguit de personatges sortits dels contes, els còmics i el món de la fantasia es van reunint en una casa de portes obertes a qualsevol qui es vulgui afegir a la festa, on s’hi pot anar sol o acompanyat, i a on tothom és benvingut. La casa s’ha anat omplint de gent, i, cap al final, hi ha una invitació més: “...tan sols hi faltes tu”.

La nit de divendres passat vam anar fins a Sitges per fer un assaig conjunt amb la colla local. Va ser una prova per certificar que estem a un pas d’omplir el vuit que durant tot l’any hem estat preparant. Han estat moltes les hores d’assaig, esforços, treball i sacrifici per arribar a l’objectiu que ens vam proposar assolir a l’inici de temporada. Després de la prova del divendres podem tenir la màxima confiança en que tota la feina feta tindrà la seva recompensa. I que aquest cap de setmana arribarà el temps de la collita per als Nens del Vendrell.

La prova del divendres va servir per posar a sobre de la pinya un 4 i dos 3 de 8 fins a dosos, i per aixecar dues torres de 7 (una amb la cassola col•locada). És el que podeu veure en els vídeos següents (tret de la última torre, que els problemes tecnològiques també hi juguen).










Tenim confiança, ho hem treballat, ens ho mereixem. Però perquè la festa sigui completa és necessari que tothom es presenti a donar un cop de mà. Els qui s’estimen els castells i el Vendrell no poden deixar passar de banda l’oportunitat que es presenta en les properes actuacions. Estic absolutament convençut i il•lusionat en que la colla ho donarà tot per aconseguir que aquesta festa que tenim entre mans sigui d’aquelles que sempre es recorden. I més lluïda i recordada serà la festa quan més assistents hi vulguin participar.

Per això, i a falta de molts pocs dies per la cita, “... tan sols hi faltes tu”.

¿T’ho vols perdre?

divendres, 18 de setembre del 2009

Terrassa, 13 de setembre de 2009


Raval de Montserrat, Diada en memória d'Emili Miró

Nens del Vendrell: Pde4cam, 4de7a, id3de7a, 3de7a, 4de7, Pde5
Castellers de Terrassa: Pde4cam5de7, id4de8, id4de8, 4de7a, 3de7, 2 Pde5
Xiquets de Reus: Pde4cam, 5de7, 4de8, 4de7a, Vano de 5



Els Castellers de Terrassa van celebrar el diumenge la seva diada en memòria d’Emili Miró, un dels fundadors de la colla i nascut al Vendrell. A més dels amfitrions, també hi actuaven els Xiquets de Reus, completant un cartell força atractiu i que va donar, com a resultat, una bona diada castellera. Una plaça ben maca, tres bones colles, públic agraït i un motiu (l’homenatge a Emili Miró) que va servir d’excusa per fer un més que satisfactori desplaçament.



Tant aviat va acabar l’actuació, més o menys al mateix temps que començava a caure una impressionant tempesta, i tenint en conte el molt bon sabor de boca que em vaig endur de Terrassa, vaig començar a preparar l’esborrany mental de la crònica que havia d’escriure. Això d’anar pensant en el que escriuré és un exercici que sempre poso en pràctica, tot i que és una absoluta inutilitat, ja que la meva memòria de peix fa que en dos minuts i mig (més o menys el que es triga en carregar i descarregar un pilar de 5) ja he oblidat el que volia recordar.


Total. Que el dilluns, en aixecar-me, les quatre idees que pensava escriure estaven més desaparegudes que el “Baúl de los recuerdos” de Karina. Però vet aquí que la operació retorno a l’escola ha vingut a donar-me un cop de mà i fer-me recordar, ipso facto, tot el que volia dir. I dic que ha estat la tornada al cole (del Biel, no la meva, és clar, què més voldria jo que tornar a P4) perquè quan l’he portat a l’escola amb la seva cartera nova, requetepentinat i amb mig litre de Nenuco a sobre m’ha dit la seva mestra:


- Ahir a la nit us vaig veure a la tele, de casualitat, al programa que donen sobre castells.


- ¿Ah, sí? El programa es diu Quarts de Nou. ¿Vas veure al Biel? – l’he preguntat.


- Sí, clar. Déu n’hi do. I també segueixo el teu bloc –va afegir.


Després, amb el posat seriós que només les mestres saben posar, m’ha dit:


- Per cert, encara no has penjat la crònica de l’actuació – i va clavar els seus ulls sobre el meu rostre avergonyit.


De seguida em va venir al cap fer-li una pregunta, que durant uns instants vaig dubtar a fer-li. Finalment, em vaig decidir:


- Escolta’m, Núria -així es diu la mestra del Biel-. Tu, per casualitat... d’això, ejem... ¿no seràs amiga d’un tal Basi, oi?


- ¿De qui? – va respondre.


- Bé, d’un paio que quan trigo una mica a escriure les cròniques em persegueix, m’amenaça i em truca de matinada posant veus rares... Com que tu ara també m’estàs fent pressing amb això de la crònica, havia pensat que... Bé, deixa-ho estar –vaig acabar de dir-li.


Haig d’afegir que tota aquesta conversa s’estava desenvolupant amb el Biel davant de nosaltres, i que, com era d’esperar, no va trigar a intervenir en la conversa:


- Papa, papa, jo sí conec al Basi. ¿I qui et truca a la nit? ¿Quan estem dormint? ¿Et truca per telèfon? ¿Què és una veu rara? ¿Què és una crònica? ¿Què és un bloc? ¿Què és fer pressing? ¿A que jo ara vaig a P4? ¿A que l’any vinent aniré a P5? ¿A que dins de la nostra classe hi cap un futbolín? – va concloure i se’m va quedar mirant esperant les meves respostes.


La mestre del Biel, aleshores, va dir:


- ¿Veus? Això és el que passa quan no es fan els deures a temps. Així que, ara que inaugurem un nou curs, espero que et posis les piles i donis exemple al teu fill. I, per començar, vull que em facis una redacció de dos pàgines a doble espai sobre les vacances d’estiu. O això o la crònica – va dir. I quan ja me’n anava em va cridar – ¡Tens com a molt fins divendres!



Doncs vale, aquí estic, complint amb els deures que m’ha posat la mestra del Biel. I aquests deures consisteixen en explicar que l’actuació de diumenge passat va ser molt agradable. Com deia algú durant el dinar, durant l’any hi ha actuacions que són molt de tràmit, que quan les acabes penses que si no s’hagués celebrat no hauria passat res. Mentre que en d’altres surts amb la satisfacció d’haver participat en una autèntica actuació castellera. Aquest és el cas de la de Terrassa.



Com que teníem alguna baixa es va decidir que no faríem la torre de 7, i que faríem castells de set i mig (el 4 i el 3 amb l’agulla) i alguna prova (en forma de 4de7) de cara al vuit que a finals de mes portarem a plaça. Tots tres castells es van carregar i descarregar amb solvència i seguretat, tret d’un intent del 3de7 que es desmuntar per seguretat amb dosos col·locats per una sotragada estranya i gens habitual.



Després d’un pilar caminant d’entrada a plaça (Marlès, Sebastià, Rebeca i Biel) vam obrir actuació amb el 4de7 amb l’agulla, amb el Biel de cassola i entrant al pilar i la Lamiae d’enxaneta. Després de l’intent desmuntat de 3de7 amb l’agulla el vam tornar a fer amb molta seguretat, aquesta vegada amb el Biel de cassoleta i entrant també al pilar i la Eli d’enxaneta. Per últim, vam descarregar un 4de7 alleugerit de pes a nivell de segons de cara a provar el tronc del 4de8. En aquest cas, el Biel i la Lamiae van tornar a repetir parella de ball a dalt de tot.



I, just quan començaven a carregar el Pilar de 5 final van començar a caure gotes. El cel estava ja molt fosc, uns núvols amb mala pinta es van situar just a sobre de la plaça per veure en detall els castells, i va caure una tempesta de trons, llampecs i aigua que ens va obligar a refugiar-nos dins l’ajuntament. Per sort, ens va donar temps d’acabar els pilars a totes tres colles.



És el que té plantejar una diada de castells amb agulla: es pot acabar convertint en una diada de castells amb pluja.


Més fotos clicant aquí


I els vídeos.













dissabte, 12 de setembre del 2009

Un viatge que farà història


Com bé sap la majoria de la colla (i qui encara no se n’hagi adonat que s’ho faci mirar) els propers 10, 11 i 12 d’octubre, els Nens del Vendrell marxarem a Mallorca. El viatge, de tres dies, servirà, entre altres objectius, per gaudir d’uns dies junts “allende los mares”. Participarem en una cercavila per la ciutat i l’acabarem fent castells amb els Castellers de Mallorca. També visitarem Palma, farem excursions i petits i grans s’ho passaran d’allò més bé amb les activitats que s’han programat.

Amb tot, el més important, destacable i xiripitiflàutic del viatge són dos fets que no apareixen en el programa.

1. El primer d’ells té a veure amb la frase “Omple el vuit a Mallorca”. Això és el que hi surt escrit, quan el que hauria de posar és “A Mallorca amb el vuit omplert”. Perquè estic convençut que això és el que haurà passat, que ja haurem convertit en realitat el que ha estat la nostra consigna d’enguany, “Aquest any, omple el vuit”. I, per això, el que hauria d’aparèixer al programa és: ANEM A MALLORCA AMB EL VUIT DESCARREGAT. ¡¡¡¡Yabadabadoooooo!!!!

2. El segon dels fets que esmentava abans té una transcendència que pocs s’imaginen. Després dels últims assajos, de practicar-ho una i altra vegada, i de tenir-ho tot perfectament planificat, puc afirmar en primícia mundial, que durant el viatge a Mallorca els Nens del Vendrell faran història, incorporant al seu repertori diversos castells i construccions que mai abans ningú ha vist.

Sí senyor. Perquè els Nens som una colla amb recursos, sempre oberts a les innovacions, amb un departament d’investigació i recerca atent a les possibles variants en les nostres construccions. Una colla, en definitiva, amb un marcat afany de superació que porta molt de temps treballant en les possibilitats del viatge a Mallorca. I ara, a un mes vista de l’expedició, puc avançar de manera absolutament confidencial i en el major dels secretísmes, algunes de les perles que tenim en cartera i que, sense dubte, marcaran un abans i un desprès en la història del món casteller.

Abans d'entrar en matèria, però, caldria reforçar el que a continuació s’explicarà amb un vídeo il•lustratiu que ens ajudarà a situar-nos, ja que les imatges que s’hi poden veure són un aspecte clau de la nostra proposta.






Sí senyor. “Vacaciones en el mar”. Els més joves no se’n recordaran, però segur que els més grans sí. Els inoblidables Capità Stubing, Gopher el cambrer, el doctor Adam i Julie, entre altres, i, per sobre de totes les coses, els traumàtics (per quilomètrics) mitjons blancs fins als genolls de la tripulació.

(Ara us confessaré un secret. Vaig descobrir de ben petit que el món està ple de dicotomies: el bé i el mal, el yin i el yan, la sal i el pebre... I, aquesta descoberta, va estar principalment causada per la importància que els mitjons van tenir en el meu trànsit evolutiu d’infant a adolescent. Perquè, d’una banda, sentia adoració pels mitjons de Pipi Calzaslargas (mite sexual de la meva infantesa). Però, per l’altre, vaig acabar en estat de shock en veure al Capità Stubing, el seu cabell blanc canós i els seus infinits mitjons de blanc impol·lut passejant per la coberta d’un vaixell. Un mateix objecte, dues reaccions contradictòries. I encara no m’he recuperat del tot.)

“Vacaciones en el mar” (“The looooove boaaattt”, en la seva versió original) va marcar a tota una generació d’infants de la mateixa manera que “Verano azul” i el Piranya van marcar a una altra. Per això, durant el viatge a Mallorca en el nostre particular “Loooove boaaaattt” hem volgut preparat un homenatge com es mereix a tan simbòlica i indeleble sèrie. Per fer-ho, hem transformat i modificat alguns dels castells que es fan a terra i els hem adaptat al medi maritím, una mica com faria el comandant Cousteau si aparqués el seu Calypso al bell mig del Sàhara.

Així doncs, tant aviat el nostre particular “Looooooove boaaaaaat” hagi sortit de port, i quan les llums de la ciutat de Barcelona semblin petites estrelles sobre l’horitzó nocturn (collons, què poètic m’ha quedat) començarem la nostra actuació/transformació, segons el següent programa d’equivalències entre castells fets a terra i castells fets a mar.

  • PILAR NAVEGAT per obrir viatge i actuació: l’equivalent al Pilar caminat. Sortirem a coberta i donarem unes quantes voltes al vaixell sota l'atenta mirada i gaudi de passatgers, tripulants i submarins soviètics i americans en missió d'espionatge per la zona.
  • TORRE DE 9 AMB FLOTADOR I SALVAVIDES: una clara adaptació de la Torre de 9 amb folre i manilles, fins i tot més adequada i segura en cas de caiguda a l’aigua.
  • 4de8 PER POPA: és el que farem en lloc del 4de8 per sota. Durant un temps vam estar treballant en una altra variant, el 4de8 per sota de coberta i el 4de8 per sotavento i barlovento. Finalment, vam haver de rebutjar aquestes dues opcions i vam optar pel 4de8 PER POPA. Si aquest ens surt bé, també farem el 4de8 per sopar, per esmorzar, per berenar, etc. (A hores d’ara, m’indiquen que encara han d’arribar els GPS que es lliuraran a tots els integrants de la colla per tal que puguin localitzar sense pèrdues on es la popa, evitant així que es facin la pitxa un lío amb babor, estribor, la popa i la proa).
  • 3de8 AMB EL MÀSTIL: espectacular transformació del 3de8 amb l’agulla.
Per tancar la que es preveu serà una històrica actuació, farem un PILAR A LA CABINA DEL COMANDANT, com si d’un pilar al balcó es tractés. I, en funció del trànsit que ens trobem durant el nostre trajecte cap a ses illes per la Mediterrània, no descartem aixecar un PILAR A L'ABORDATGE (en substitució del que seria un Pilar d’homenatge).

Val a dir també, com a fet innovador i destacable de la que es preveu serà una pàgina daurada en la història castellera, que l’anxaneta de tots aquests castells, fent honor al espectacular repertori de castells aquàtics que tenim preparats, no es limitaran a fer l’aleta, sinó que, més difícil encara, el que faran és l’aleta de tauró.


¿No és això fer història? Doncs apa. Avisats estan els del Quarts de nou.


Els Nens amb la Diada de l'11 de setembre


Ahir 11 de setembre, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, els Nens del Vendrell, representats per la Maria i el Biel, van participar de la tradicional ofrena floral a la tomba del mestre Pau Casals.