Falten dos dies per la diada del diumenge al Vendrell. Si tot va bé, de la qual cosa estic convençut, haurem fet realitat el que ha estat un dels objectius de la temporada: omplir el vuit.
Tot i així, no hem de perdre de vista que el que fem són castells. I que els castells, per molta il•lusió, treball, esforç i sacrifici que hi posis, no sempre surten com es voldria.
Potser el diumenge les coses no acaben com tots esperem i desitgem. És possible. Però, encara que això passés, si el diumenge acabem l’actuació sense descarregar el vuit hauríem de sortir de plaça amb el cap ben amunt. Com diu el tòpic futbolístic, només pot fallar un penalti qui el xuta, només pot perdre una final de la champions qui juga la final, i només pot sortir de plaça sense un castell de vuit al sarró qui es troba en disposició d’aixecar-lo. I la nostra colla està preparada, capacitada i conscienciada per a fer-ho.
¿I si les coses no surten bé? Cap ben alt, a continuar treballant i a esperar el moment per tornar-ho a intentar. ¿I si les coses surten com esperem? Cap ben alt, a continuar treballar i a progressar. I, tant si va bé com si no, hauríem de celebrar l’haver arribat fins al punt en què ens trobem després de molts mesos de feina.
Per això, i per anar escalfant motors, m’ha agradat molt l’article que ens la seva secció d’Opinió publica avui el “Diari del Baix Penedès”. Entre altres aspectes, el Diari no només dóna el seu suport a la colla, sinó que expressa un reconeixement explícit als Nens del Vendrell pel “... mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca”.
A continuació transcric l’article sencer.
Si tot va bé, els Nens del Vendrell aconseguiran aquest cap de setmana un castell de vuit, un quatre de vuit. Si tot va com està previst, l’intent, esperem que positiu, el veurem diumenge a la plaça Vella a partir de la una del migdia. És una actuació prèvia a la de la Fira de Santa Teresa que ha de servir per obtenir un castell de vuit i anar a la Fira sense pressió.
Potser la pròxima edició del DIARI ha de servir per testimoniar que per alguna cosa el castell no s’ha pogut assolir. No passa res. Els Nens ho seguiran intentant amb el seu esforç generós, desinteressat i constant. Però la colla es mereix l’èxit aquest mateix cap de setmana. El DIARI dedica aquest espai editorial als Nens del Vendrell per reconèixer el mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca.
D’un temps ençà, massa sovint, i des d’àmbits que ultrapassen la informació comarcal, es tracta la informació castellera com si fos únicament cosa de resultats i de puntuacions. Aquesta dinàmica fa que de colles com la del Vendrell, a segons quins llocs, se’n parli poc o gens. I tots sabem que una colla castellera és moltes coses més que els punts que sumen els castells que fa, de la mateixa manera que per a un castell, com diu el Jordi Moreno, és igual d’important un casteller de pinya que un enxaneta.
Tot i així, no hem de perdre de vista que el que fem són castells. I que els castells, per molta il•lusió, treball, esforç i sacrifici que hi posis, no sempre surten com es voldria.
Potser el diumenge les coses no acaben com tots esperem i desitgem. És possible. Però, encara que això passés, si el diumenge acabem l’actuació sense descarregar el vuit hauríem de sortir de plaça amb el cap ben amunt. Com diu el tòpic futbolístic, només pot fallar un penalti qui el xuta, només pot perdre una final de la champions qui juga la final, i només pot sortir de plaça sense un castell de vuit al sarró qui es troba en disposició d’aixecar-lo. I la nostra colla està preparada, capacitada i conscienciada per a fer-ho.
¿I si les coses no surten bé? Cap ben alt, a continuar treballant i a esperar el moment per tornar-ho a intentar. ¿I si les coses surten com esperem? Cap ben alt, a continuar treballar i a progressar. I, tant si va bé com si no, hauríem de celebrar l’haver arribat fins al punt en què ens trobem després de molts mesos de feina.
Per això, i per anar escalfant motors, m’ha agradat molt l’article que ens la seva secció d’Opinió publica avui el “Diari del Baix Penedès”. Entre altres aspectes, el Diari no només dóna el seu suport a la colla, sinó que expressa un reconeixement explícit als Nens del Vendrell pel “... mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca”.
A continuació transcric l’article sencer.
EL VERITABLE MÈRIT DELS NENS DEL VENDRELL
Si tot va bé, els Nens del Vendrell aconseguiran aquest cap de setmana un castell de vuit, un quatre de vuit. Si tot va com està previst, l’intent, esperem que positiu, el veurem diumenge a la plaça Vella a partir de la una del migdia. És una actuació prèvia a la de la Fira de Santa Teresa que ha de servir per obtenir un castell de vuit i anar a la Fira sense pressió.
Potser la pròxima edició del DIARI ha de servir per testimoniar que per alguna cosa el castell no s’ha pogut assolir. No passa res. Els Nens ho seguiran intentant amb el seu esforç generós, desinteressat i constant. Però la colla es mereix l’èxit aquest mateix cap de setmana. El DIARI dedica aquest espai editorial als Nens del Vendrell per reconèixer el mèrit de la feina que fan i el seu paper rellevant a la societat vendrellenca.
D’un temps ençà, massa sovint, i des d’àmbits que ultrapassen la informació comarcal, es tracta la informació castellera com si fos únicament cosa de resultats i de puntuacions. Aquesta dinàmica fa que de colles com la del Vendrell, a segons quins llocs, se’n parli poc o gens. I tots sabem que una colla castellera és moltes coses més que els punts que sumen els castells que fa, de la mateixa manera que per a un castell, com diu el Jordi Moreno, és igual d’important un casteller de pinya que un enxaneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada