Notable alt

Plaça Vella del Vendrell, 29 de setembre de 2009

Margeners de Guissona: 3de7, 4de6a, Tde6, 2p4
Castellers d'Esparreguera: 4de7, 3de7, 5de6, p4
Nens del Vendrell: 5de7, id4de8, Tde7, id4de8, 4de7a, Vano de 5

L’actuació de diumenge a la Plaça Vella és una d’aquelles que permeten extreure tota la gamma possible de sensacions i anàlisis. Una valoració de la diada basada en l’assoliment o no del principal objectiu que ens havíem plantejat pot derivar, per algú, en un cert mal regust de boca. La veritat és que el punt culminant, el moment que tots esperàvem, el de la descarregada del primer 4de8 de la temporada, no es va produir. I, des d’aquest punt de vista, es podria considerar que les coses no van sortir com s’esperava.

Però, ¿realment això va ser el que va succeir? ¿Es raonable sortir de plaça amb un cert punt de decepció? Si estiguessim a l’escola i la d’ahir fos una diada d’examen, ¿quina nota hi posaríeu?

Abans de donar-hi més voltes, ja us avanço jo quina seria la meva qualificació: notable alt, o, pels amants dels números, un 8,5. ¿I quins són els meus arguments per dir això? Doncs ara els explicaré.

Ahir, cap a les 13 hores, vaig percebre l’ambient de la Plaça Vella molta il•lusió i ganes de fer alguna cosa important. Van ser molts els castellers que s’hi van abocar amb els Nens per donar el cop de mà necessari per fer un salt qualitatiu en la present temporada. L’assaig de divendres passat també va arreplegar un nombrós número d’efectius al local, la qual cosa va permetre fer un molt valuós i interessant assaig, i encarar el cap de setmana amb les suficients garanties.


La Plaça Vella mostrava una pinya espectacularment poblada, a la qual s’hi van afegir amb la millor de les predisposicions les dues colles que ens van acompanyar: els Margeners de Guissona i els Castellers d’Esparreguera. Hi havia tensió, certa expectació, els habituals nervis, mentalització col•lectiva i, sobre tot, moltes ganes de fer-ho bé, de plantar cara i lluitar fins al final els castells.

Per trencar amb els nervis del moment es va decidir obrir amb un 5de7 que es va treballar a la perfecció, carregant-se i descarregant-se amb solvència. La solidesa mostrada, a més del fet que també hi haguessin en ell alguns debuts, va suposar el lògic esclat d’alegria de la colla. Les coses començaven bé, les vibracions eren molt bones. El dia pintava de la millor manera possible.


A continuació va arribar l’hora de la veritat. Tirem el 4de8. Tothom a la seva posició, concentració i a viure els següents cinc minuts amb la màxima intensitat. Pinya molt ben quadrada i tancada, compacta. Pugen segons i terços i no cal retocar res. Bona senyal. Quan me n’adono comencen a sonar les gralles, i també escolto com s’ordena als quints que tirin amunt. El tronc aguanta, a la pinya estem conservant mides i m’acabo de convèncer de que ho aconseguirem. Passen els segons (interminables segons quan s’està allà baix i no hi veus res) i l’agulla informa que els dosos estan col•locats. Ho tenim bé, a tocar de mans, només falta que arribi la cassola i l’enxaneta coroni el castell. Quan estava convençut de que ja ho teníem el castell es comença a desmuntar. Sembla ser que per dalt estaven una mica tancats, i que la canalla anava una mica endarrerida. Des de la meva banda l’únic que notava era certa tendència del pilar a bascular cap el sentit contrari. Descarreguem el castell, i tot i la momentània decepció ens animem en pensar que hem arribat fins allà dalt, que els dosos s’han arribat a col•locar i que hem desmuntat sense masses patiments. Uns 20 o 30 segons han estat la diferència entre fer el castell i no fer-lo.


Tot i no haver assolit l’objectiu, la gent no es desanima. Hem vingut a fer el vuit, i tothom està disposat a perseverar. L’aparquem momentàniament per a una ronda posterior i anem per la Torre de 7. La tercera de l’any, i la millor de les tres que fins ara hem fet. Una nova torre de 7 que també ens dóna una important dosis de moral per encarar el que farem després: un nou intent amb el 4de8.


Sant tornem-hi. Novament bones sensacions en tancar la pinya i compactar-la. El tronc comença a enlairar-se i els qui estem a terra continuem treballant sense excessius patiments. Torno a percebre un cert desviament del meu pilar, però no es detecten importants problemes en conjunt, tot i que, pel que em van dir després, el castell s’havia anat tancant molt per dalt. Amb els quints col•locats, els dosos a punt d’ocupar el seu lloc, i la cassola i l’enxaneta enfilant-se ja pels quarts es decideix desmuntar de nou. La descarregada és també molt correcta, sense complicacions. Tampoc ara ho hem aconseguit. Finalment, es decideix no tornar-ho a intentar, i aixequem un 4de7 amb l’agulla ben maco i solvent i un vano de 5 per tancar l’actuació.


De l’actuació d’ahir m’agradaria fer algunes lectures. Ja avanço que la meva valoració global, com al principi deia, és molt positiva. Perquè una cosa es extreure’n conclusions en funció de si les intencions específiques i concretes del dia (descarregar el 4de8) s’han assolit o no. Si l’anàlisi es limita a contemplar aquest aspecte, la valoració, aleshores, hauria de ser: no, no s’ha fet el 4de8, i, per tant, no pots marxar cap a casa donant bots pel carrer i imitant a l’Snorre i el seu “¡estoy entusias-ma-do!

Però el que s’ha de tenir en conte és que, en una activitat com els castells, amb tants i tants factors com hi juguen, les valoracions s’han d’establir tenint ben present totes les circumstàncies que hi han tingut a veure. I, una vegada ho fiques tot a la coctelera, és quan pots formular una opinió.

En el cas d’ahir, m’agradaria avançar ja el que hauria de ser el resum de la jornada. I el titular que la descriu és que es va igualar la millor actuació de la temporada (Tde7, 5de7, 4de7 amb l’agulla i Vano de 5) i que, a més, es van col•locar dosos en un 4de8 que es va descarregar sense problemes. ¿Hauríem signat aquesta actuació abans? Sense dubte. Perquè els dos “assajos” de castell de vuit que es van fer a plaça són la demostració més clara de que si no va ser ahir serà demà. I si no, demà passat. Però el 4de8 es descarregarà aquesta temporada.


Els intents d’ahir (especialment el primer) ens van confirmar que ja no hi ha marxa enrere. A partir d’ara, i fins que la temporada acabi, i sempre que el número de camises així ho permeti, aquests són els nostres castells: 4de8, Tde7, 5de7, 4 o 3de7 amb l’agulla... Tal i com ho veig, el salt qualitatiu és considerable. I, sobre tot, importantíssim, tenint en conte que durant aquesta temporada ha estat necessari fer canvis i posar en marxa renovacions pràcticament en tots els pisos dels castells, amb especial incidència del pom de dalt, on s’ha hagut de treballar a marxes forçades amb la nova canalla.

Deixeu-me, en tant que part implicada que sóc, que trenqui una llança pels tres “novatillus” (Eli, Lamiae i Biel), que com qui diu fa tan sols quatre dies que fan castells. Han treballat, s’han esforçat i han demostrat constància. Tot i el que encara els queda per aprendre, corregir, progressar i millorar, els responsables de canalla han fet una gran tasca amb ells, rebent, en tot moment, l’ajut necessari per part dels més veterans de la canalla. I ahir, com no podia ser de una altra manera, van estar amb la resta de la colla posant el seu granet de sorra.

Per això, si malgrat tots els obstacles que s’han hagut d’anar superant ahir vam estar a punt a punt de descarregar el vuit, només se’n pot fer una lectura positiva i esperançadora. Perquè es va demostrar quin és el nostre nivell, quin és el lloc que hem d’ocupar i quines són les nostres armes. I també es va demostrar que si la gent s’implica, que si l’afluència de castellers a l’assaig és com la del divendres passat o com la que va haver diumenge a la plaça, el potencial de creixement de la colla és molt important. Tant pel que resta de temporada (amb la diada de la Fira com a punt de mira en el calendari, que pot ser històrica), com per a la de l’any vinent. Tot i les dificultats, aquí estan els Nens, al peu del canó.


No va ser possible descarregar el vuit, però Nens, mireu cap endavant. ¿No el veieu?

Les fotos, com sempre, clicant aquí.