Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4de7p. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4de7p. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 de juny del 2010

Gran diada a l'Arboç i primera Torre de 7 de l'any



L'Arboç, 13 de juny de 2010
Diada dels Minyons de l'Arboç

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3de8, 2de8 amb folre, 4de8, 3 Pde5
Castellers de Terrassa: 5de7, 4de8, i2de8 amb folre, 4de7a, Pde5
Minyons de l'Arboç: 3de7, id 5de7, 4de7, i5de7, Pde4
Nens del Vendrell: 5de7, 4de7a, id 2de7, 2de7, vano al 5

Diumenge els Nens del Vendrell vam donar un pas de gegant en l'evolució d’aquesta temporada. Desprès d’unes primeres diades amb castells bàsics de 7 es va donar un primer salt en la diada d’aniversari, diumenge dia 6, estrenant els castells amb agulla. Però ahir, a la diada dels Minyons de l’Arboç, es va donar un important cop d’efecte descarregant el 5de7 i el 2de7.


Els bons resultats de la diada del 84é aniversari, on tot i no descarregar el 5de7 es va demostrar que era un castell a l’abast de la colla, ja va significar una primera injecció de moral pel grup. A més, es van descarregar amb seguretat dos castells amb agulla, la qual cosa indicava que els Nens començàvem a accelerar. Ahir, però, l’accelerador es va trepitjar amb energia i seguretat, tancant la diada amb uns resultats magnífics i donant la sensació, a més, que la colla té molt potencial de creixement.


Convidats pels Minyons de l’Arboç en motiu de la 7a diada d’aquesta colla, i acompanyats a plaça també per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Terrassa, vam obrir amb el 5de7, castell que encara no havíem aconseguit descarregar però que teníem molt a tocar. Després d’una carregada plàcida el castell es va haver de treballar a la descarregada, acabant-se resolent de manera satisfactòria.


En segona ronda, es va decidir aixecar un 4de7 amb l’agulla, que també es va resoldre sense incidències. I, en tercera ronda, va arribar el plat fort, la Torre de 7, de molt bones sensacions durant els assaigs i que, l’any passat, no es va portar a plaça fins a la Festa Major del Vendrell, a finals de juliol.


Des del començament es va veure que la torre pujava amb solidesa i garanties. I just quan estava a punt de fer-se d’aleta, amb l’acotxador col·locat (el Biel, que va fer la seva primera Tde7 i que, en la seva estrena, la va fer per dues vegades) i l’enxaneta a sobre del dos per fer la traspassada va començar a baixar. Tot i això, la colla, pletòrica de confiança, es va decidir a tornar-la a fer de nou sense pausa, i aquesta vegada sí, es va descarregar amb una gran facilitat amb el natural esclat de joia de la colla. Va ser una torre impecable que injectarà una important dosis de confiança en els Nens per plantejar-se nous reptes.

Per tancar l’actuació es va aixecar un vano al 5, completant una actuació, a mitjans de juny, que iguala la millor de l’any passat, aconseguida gairebé un mes i mig més tard, cap al juliol.


Pel que fa a les altres colles, la Vella de Valls va completar una tripleta de 8 descarregant amb molta solvència un 3, un 4 i una torre de 8. Els Castellers de Terrassa, per la seva banda, van completar una molt bona actuació que van iniciar descarregant un 5de7 i, a continuació, un 4de8. En tercera ronda van optar per una Torre de 8 amb folre que va quedar en intent, tancant l’actuació amb un 4de7 amb l’agulla.

La colla local, els Minyons de l’Arboç va intentar per dues vegades descarregar el 5de7 sense aconseguir-ho (un va quedar en intent desmuntat i l’altre en intent), i sí que van completar el 3 i el 4 de 7. A l’acabament de la diada, els Minyons van obsequiar a totes les colles participants amb un record commemoratiu.

La propera actuació que tenim serà el cap de setmana del divendres 25 (amb l’actuació a Coma-ruga en motiu de la inauguració de la Fira Turismar) i del diumenge 27, on actuem a Calafell Platja acompanyats, de nou, pels Castellers de Terrassa.


Va ser, sens dubte, una diada que ha de marcar un abans i uns després en el devenir de la colla durant aquesta temporada. Una actuació que va estar marcada per la confiança en les nostres possibilitats. Primer, amb el 5de7, que no es va poder descarregar set dies abans per un incident anecdòtic. I, després, pel convenciment que la colla va demostrar amb la Torre de 7, que una vegada es va haver de desmuntar (amb l'enxaneta amb el peu a la faixa del dos i a punt per fer la traspassada) es va voler tornar a aixecar d'immediat, sense pausa.


Una diada, en definitiva, de somriures, alegria i abraçades.

















Bé, d'alegries, somriures, abraçades i moltes altres coses més, és clar. Perquè quan es fan castells, a plaça t'hi pots trobar de tot.

Totes les fotos de la diada clicant aquí.

I, a continuació, els vídeos.












dimarts, 29 de setembre del 2009

Notable alt


Plaça Vella del Vendrell, 29 de setembre de 2009

Margeners de Guissona: 3de7, 4de6a, Tde6, 2p4
Castellers d'Esparreguera: 4de7, 3de7, 5de6, p4
Nens del Vendrell: 5de7, id4de8, Tde7, id4de8, 4de7a, Vano de 5

L’actuació de diumenge a la Plaça Vella és una d’aquelles que permeten extreure tota la gamma possible de sensacions i anàlisis. Una valoració de la diada basada en l’assoliment o no del principal objectiu que ens havíem plantejat pot derivar, per algú, en un cert mal regust de boca. La veritat és que el punt culminant, el moment que tots esperàvem, el de la descarregada del primer 4de8 de la temporada, no es va produir. I, des d’aquest punt de vista, es podria considerar que les coses no van sortir com s’esperava.

Però, ¿realment això va ser el que va succeir? ¿Es raonable sortir de plaça amb un cert punt de decepció? Si estiguessim a l’escola i la d’ahir fos una diada d’examen, ¿quina nota hi posaríeu?

Abans de donar-hi més voltes, ja us avanço jo quina seria la meva qualificació: notable alt, o, pels amants dels números, un 8,5. ¿I quins són els meus arguments per dir això? Doncs ara els explicaré.

Ahir, cap a les 13 hores, vaig percebre l’ambient de la Plaça Vella molta il•lusió i ganes de fer alguna cosa important. Van ser molts els castellers que s’hi van abocar amb els Nens per donar el cop de mà necessari per fer un salt qualitatiu en la present temporada. L’assaig de divendres passat també va arreplegar un nombrós número d’efectius al local, la qual cosa va permetre fer un molt valuós i interessant assaig, i encarar el cap de setmana amb les suficients garanties.


La Plaça Vella mostrava una pinya espectacularment poblada, a la qual s’hi van afegir amb la millor de les predisposicions les dues colles que ens van acompanyar: els Margeners de Guissona i els Castellers d’Esparreguera. Hi havia tensió, certa expectació, els habituals nervis, mentalització col•lectiva i, sobre tot, moltes ganes de fer-ho bé, de plantar cara i lluitar fins al final els castells.

Per trencar amb els nervis del moment es va decidir obrir amb un 5de7 que es va treballar a la perfecció, carregant-se i descarregant-se amb solvència. La solidesa mostrada, a més del fet que també hi haguessin en ell alguns debuts, va suposar el lògic esclat d’alegria de la colla. Les coses començaven bé, les vibracions eren molt bones. El dia pintava de la millor manera possible.


A continuació va arribar l’hora de la veritat. Tirem el 4de8. Tothom a la seva posició, concentració i a viure els següents cinc minuts amb la màxima intensitat. Pinya molt ben quadrada i tancada, compacta. Pugen segons i terços i no cal retocar res. Bona senyal. Quan me n’adono comencen a sonar les gralles, i també escolto com s’ordena als quints que tirin amunt. El tronc aguanta, a la pinya estem conservant mides i m’acabo de convèncer de que ho aconseguirem. Passen els segons (interminables segons quan s’està allà baix i no hi veus res) i l’agulla informa que els dosos estan col•locats. Ho tenim bé, a tocar de mans, només falta que arribi la cassola i l’enxaneta coroni el castell. Quan estava convençut de que ja ho teníem el castell es comença a desmuntar. Sembla ser que per dalt estaven una mica tancats, i que la canalla anava una mica endarrerida. Des de la meva banda l’únic que notava era certa tendència del pilar a bascular cap el sentit contrari. Descarreguem el castell, i tot i la momentània decepció ens animem en pensar que hem arribat fins allà dalt, que els dosos s’han arribat a col•locar i que hem desmuntat sense masses patiments. Uns 20 o 30 segons han estat la diferència entre fer el castell i no fer-lo.


Tot i no haver assolit l’objectiu, la gent no es desanima. Hem vingut a fer el vuit, i tothom està disposat a perseverar. L’aparquem momentàniament per a una ronda posterior i anem per la Torre de 7. La tercera de l’any, i la millor de les tres que fins ara hem fet. Una nova torre de 7 que també ens dóna una important dosis de moral per encarar el que farem després: un nou intent amb el 4de8.


Sant tornem-hi. Novament bones sensacions en tancar la pinya i compactar-la. El tronc comença a enlairar-se i els qui estem a terra continuem treballant sense excessius patiments. Torno a percebre un cert desviament del meu pilar, però no es detecten importants problemes en conjunt, tot i que, pel que em van dir després, el castell s’havia anat tancant molt per dalt. Amb els quints col•locats, els dosos a punt d’ocupar el seu lloc, i la cassola i l’enxaneta enfilant-se ja pels quarts es decideix desmuntar de nou. La descarregada és també molt correcta, sense complicacions. Tampoc ara ho hem aconseguit. Finalment, es decideix no tornar-ho a intentar, i aixequem un 4de7 amb l’agulla ben maco i solvent i un vano de 5 per tancar l’actuació.


De l’actuació d’ahir m’agradaria fer algunes lectures. Ja avanço que la meva valoració global, com al principi deia, és molt positiva. Perquè una cosa es extreure’n conclusions en funció de si les intencions específiques i concretes del dia (descarregar el 4de8) s’han assolit o no. Si l’anàlisi es limita a contemplar aquest aspecte, la valoració, aleshores, hauria de ser: no, no s’ha fet el 4de8, i, per tant, no pots marxar cap a casa donant bots pel carrer i imitant a l’Snorre i el seu “¡estoy entusias-ma-do!

Però el que s’ha de tenir en conte és que, en una activitat com els castells, amb tants i tants factors com hi juguen, les valoracions s’han d’establir tenint ben present totes les circumstàncies que hi han tingut a veure. I, una vegada ho fiques tot a la coctelera, és quan pots formular una opinió.

En el cas d’ahir, m’agradaria avançar ja el que hauria de ser el resum de la jornada. I el titular que la descriu és que es va igualar la millor actuació de la temporada (Tde7, 5de7, 4de7 amb l’agulla i Vano de 5) i que, a més, es van col•locar dosos en un 4de8 que es va descarregar sense problemes. ¿Hauríem signat aquesta actuació abans? Sense dubte. Perquè els dos “assajos” de castell de vuit que es van fer a plaça són la demostració més clara de que si no va ser ahir serà demà. I si no, demà passat. Però el 4de8 es descarregarà aquesta temporada.


Els intents d’ahir (especialment el primer) ens van confirmar que ja no hi ha marxa enrere. A partir d’ara, i fins que la temporada acabi, i sempre que el número de camises així ho permeti, aquests són els nostres castells: 4de8, Tde7, 5de7, 4 o 3de7 amb l’agulla... Tal i com ho veig, el salt qualitatiu és considerable. I, sobre tot, importantíssim, tenint en conte que durant aquesta temporada ha estat necessari fer canvis i posar en marxa renovacions pràcticament en tots els pisos dels castells, amb especial incidència del pom de dalt, on s’ha hagut de treballar a marxes forçades amb la nova canalla.

Deixeu-me, en tant que part implicada que sóc, que trenqui una llança pels tres “novatillus” (Eli, Lamiae i Biel), que com qui diu fa tan sols quatre dies que fan castells. Han treballat, s’han esforçat i han demostrat constància. Tot i el que encara els queda per aprendre, corregir, progressar i millorar, els responsables de canalla han fet una gran tasca amb ells, rebent, en tot moment, l’ajut necessari per part dels més veterans de la canalla. I ahir, com no podia ser de una altra manera, van estar amb la resta de la colla posant el seu granet de sorra.

Per això, si malgrat tots els obstacles que s’han hagut d’anar superant ahir vam estar a punt a punt de descarregar el vuit, només se’n pot fer una lectura positiva i esperançadora. Perquè es va demostrar quin és el nostre nivell, quin és el lloc que hem d’ocupar i quines són les nostres armes. I també es va demostrar que si la gent s’implica, que si l’afluència de castellers a l’assaig és com la del divendres passat o com la que va haver diumenge a la plaça, el potencial de creixement de la colla és molt important. Tant pel que resta de temporada (amb la diada de la Fira com a punt de mira en el calendari, que pot ser històrica), com per a la de l’any vinent. Tot i les dificultats, aquí estan els Nens, al peu del canó.


No va ser possible descarregar el vuit, però Nens, mireu cap endavant. ¿No el veieu?

Les fotos, com sempre, clicant aquí.








divendres, 18 de setembre del 2009

Terrassa, 13 de setembre de 2009


Raval de Montserrat, Diada en memória d'Emili Miró

Nens del Vendrell: Pde4cam, 4de7a, id3de7a, 3de7a, 4de7, Pde5
Castellers de Terrassa: Pde4cam5de7, id4de8, id4de8, 4de7a, 3de7, 2 Pde5
Xiquets de Reus: Pde4cam, 5de7, 4de8, 4de7a, Vano de 5



Els Castellers de Terrassa van celebrar el diumenge la seva diada en memòria d’Emili Miró, un dels fundadors de la colla i nascut al Vendrell. A més dels amfitrions, també hi actuaven els Xiquets de Reus, completant un cartell força atractiu i que va donar, com a resultat, una bona diada castellera. Una plaça ben maca, tres bones colles, públic agraït i un motiu (l’homenatge a Emili Miró) que va servir d’excusa per fer un més que satisfactori desplaçament.



Tant aviat va acabar l’actuació, més o menys al mateix temps que començava a caure una impressionant tempesta, i tenint en conte el molt bon sabor de boca que em vaig endur de Terrassa, vaig començar a preparar l’esborrany mental de la crònica que havia d’escriure. Això d’anar pensant en el que escriuré és un exercici que sempre poso en pràctica, tot i que és una absoluta inutilitat, ja que la meva memòria de peix fa que en dos minuts i mig (més o menys el que es triga en carregar i descarregar un pilar de 5) ja he oblidat el que volia recordar.


Total. Que el dilluns, en aixecar-me, les quatre idees que pensava escriure estaven més desaparegudes que el “Baúl de los recuerdos” de Karina. Però vet aquí que la operació retorno a l’escola ha vingut a donar-me un cop de mà i fer-me recordar, ipso facto, tot el que volia dir. I dic que ha estat la tornada al cole (del Biel, no la meva, és clar, què més voldria jo que tornar a P4) perquè quan l’he portat a l’escola amb la seva cartera nova, requetepentinat i amb mig litre de Nenuco a sobre m’ha dit la seva mestra:


- Ahir a la nit us vaig veure a la tele, de casualitat, al programa que donen sobre castells.


- ¿Ah, sí? El programa es diu Quarts de Nou. ¿Vas veure al Biel? – l’he preguntat.


- Sí, clar. Déu n’hi do. I també segueixo el teu bloc –va afegir.


Després, amb el posat seriós que només les mestres saben posar, m’ha dit:


- Per cert, encara no has penjat la crònica de l’actuació – i va clavar els seus ulls sobre el meu rostre avergonyit.


De seguida em va venir al cap fer-li una pregunta, que durant uns instants vaig dubtar a fer-li. Finalment, em vaig decidir:


- Escolta’m, Núria -així es diu la mestra del Biel-. Tu, per casualitat... d’això, ejem... ¿no seràs amiga d’un tal Basi, oi?


- ¿De qui? – va respondre.


- Bé, d’un paio que quan trigo una mica a escriure les cròniques em persegueix, m’amenaça i em truca de matinada posant veus rares... Com que tu ara també m’estàs fent pressing amb això de la crònica, havia pensat que... Bé, deixa-ho estar –vaig acabar de dir-li.


Haig d’afegir que tota aquesta conversa s’estava desenvolupant amb el Biel davant de nosaltres, i que, com era d’esperar, no va trigar a intervenir en la conversa:


- Papa, papa, jo sí conec al Basi. ¿I qui et truca a la nit? ¿Quan estem dormint? ¿Et truca per telèfon? ¿Què és una veu rara? ¿Què és una crònica? ¿Què és un bloc? ¿Què és fer pressing? ¿A que jo ara vaig a P4? ¿A que l’any vinent aniré a P5? ¿A que dins de la nostra classe hi cap un futbolín? – va concloure i se’m va quedar mirant esperant les meves respostes.


La mestre del Biel, aleshores, va dir:


- ¿Veus? Això és el que passa quan no es fan els deures a temps. Així que, ara que inaugurem un nou curs, espero que et posis les piles i donis exemple al teu fill. I, per començar, vull que em facis una redacció de dos pàgines a doble espai sobre les vacances d’estiu. O això o la crònica – va dir. I quan ja me’n anava em va cridar – ¡Tens com a molt fins divendres!



Doncs vale, aquí estic, complint amb els deures que m’ha posat la mestra del Biel. I aquests deures consisteixen en explicar que l’actuació de diumenge passat va ser molt agradable. Com deia algú durant el dinar, durant l’any hi ha actuacions que són molt de tràmit, que quan les acabes penses que si no s’hagués celebrat no hauria passat res. Mentre que en d’altres surts amb la satisfacció d’haver participat en una autèntica actuació castellera. Aquest és el cas de la de Terrassa.



Com que teníem alguna baixa es va decidir que no faríem la torre de 7, i que faríem castells de set i mig (el 4 i el 3 amb l’agulla) i alguna prova (en forma de 4de7) de cara al vuit que a finals de mes portarem a plaça. Tots tres castells es van carregar i descarregar amb solvència i seguretat, tret d’un intent del 3de7 que es desmuntar per seguretat amb dosos col·locats per una sotragada estranya i gens habitual.



Després d’un pilar caminant d’entrada a plaça (Marlès, Sebastià, Rebeca i Biel) vam obrir actuació amb el 4de7 amb l’agulla, amb el Biel de cassola i entrant al pilar i la Lamiae d’enxaneta. Després de l’intent desmuntat de 3de7 amb l’agulla el vam tornar a fer amb molta seguretat, aquesta vegada amb el Biel de cassoleta i entrant també al pilar i la Eli d’enxaneta. Per últim, vam descarregar un 4de7 alleugerit de pes a nivell de segons de cara a provar el tronc del 4de8. En aquest cas, el Biel i la Lamiae van tornar a repetir parella de ball a dalt de tot.



I, just quan començaven a carregar el Pilar de 5 final van començar a caure gotes. El cel estava ja molt fosc, uns núvols amb mala pinta es van situar just a sobre de la plaça per veure en detall els castells, i va caure una tempesta de trons, llampecs i aigua que ens va obligar a refugiar-nos dins l’ajuntament. Per sort, ens va donar temps d’acabar els pilars a totes tres colles.



És el que té plantejar una diada de castells amb agulla: es pot acabar convertint en una diada de castells amb pluja.


Més fotos clicant aquí


I els vídeos.













dijous, 20 d’agost del 2009

Natillas Danone a Llorenç del Penedès

Llorenç del Penedès, 9 d’agost de 2009


Nens del Vendrell: 5d7, 2d7, id4d7a, 4d7a, vano de 5

Joves de Valls: 5d8, 2d8f, 4d8, pd6(c)

Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 5d8, 4d8, vano de 5


(Sí, ja que sé que al títol posa "Natillas Danone", i que la foto s'assembla ben poc al que diu. Però:
1. No tinc "Natillas Danone" a casa per fotografiar, i no penso anar a un súper a fer-ho;
2. El que es veu té els colors de la colla, i una pinta que te ...;
i 3
. ¿A que sembla un pastís d'aniversari?
¿Aclarit? ¿No? Doncs continua llegint).


Fa un parell de diumenges vam viure una altra gran diada de castells. Dins del marc de les festes de Llorenç del Penedès, i acompanyats per la Jove de Valls i la Jove de Tarragona, es tractava d’una actuació en la que hi vam dipositar grans expectatives.



Al marge del fet que hi ha molts castellers a la colla d’aquest municipi, es tractava d’un dia que havíem fixat al calendari després de la bona dinàmica de creixement i evolució en la que estem immersos. De fet, la nostra aposta era portar ja a plaça el primer castell de vuit de la temporada. Després de l’assaig de divendres, que no va anar tal com esperàvem, aquest objectiu es va aparcar momentàniament. Però, tot i així, vam aconseguir repetir la millor actuació de la temporada, tornar a descarregar una més que sòlida torre de 7, i carregar-nos de confiança de cara a la imminent plantada del vuit.



D’altra banda, el cartell de l’actuació era d’allò més atractiu. La Jove dels Xiquets de Tarragona i la Jove de Valls van fer tota una exhibició del seu absolut domini en les construccions de 8, i també es va poder veure la torre de 8 amb folre que van descarregar els vallencs.


Bona afluència de públic, col·laboració entre colles, construccions ràpides i fluïdesa en l’actuació van arrodonir la jornada deixant un molt bon sabor de boca al públic assistent.


I, fins aquí, la crònica del dia. Apa, ja podeu anar corrent a mirar les fotos.



I una merda. Si us penseu (Basi inclòs) que ja heu acabat de llegir (bé, millor dit, de fer com que llegiu) ho teniu magre. Si pringo jo, pringa tothom (i el Basi també, per molt aniversari seu que sigui). I si us pensàveu que amb mig foli això estaria ja enllestit és que deveu ser tan ingenus com els qui pensen que l’home ha trepitjat la lluna.



Doncs no. Aquesta crònica s’ha d’estendre una mica més. Pot semblar que és una mica tard, ja que han passat gairebé dues setmanes. Però la repetició de la nostra millor actuació de la temporada (fins ara, que consti) mereix que doni una mica la pallissa. I, a més, vull dedicar aquestes línies molt especialment al nostre amic Basi, que a més d’amenaçar-me per escriure tard les cròniques de tant en tant fa anys, com a mínim una vegada l’any, com avui. Així que, apa xavalote: deixa de menjar pastís, beure cava, bufar espelmes i obrir regalets i fes alguna cosa seriosa (com llegir aquest bloc), que ja tens una edat.


Així doncs, ¿som-hi? Som-hi.


Diu una llegenda urbana que els esportistes que han anunciat les “Natillas Danone” acaben destrossant la seva carrera. Alguns exemples són Caminero, Sergi Bruguera, Alex Crivillé, Alfonso, Gerard, Morientes, Figo, Ferrero o Ronaldinho.Per això els culés ens vam acollonir quan vàrem veure al Messi menjant-se-les a la tele. Per sort, en el cas del Leo l’efecte del malefici ha quedat de sobres anul·lat, i també cal pensar que altre dels que les ha anunciades ha estat el Xavi, de qui no es pot dir que estigui travessant un mal moment, ¿oi?


“¿I què collons pinten les “Natillas Danone” en un bloc casteller?”, es deu estar preguntant el Basi, entre bufada d’espelma i bufada d’espelma. I jo, com que sóc bona gent, i tenint en conte que el Basi és un “muchachoooo excelenteeeee, es un muchachoooo excelenteeeee, es un muchachoooo excelenteeeeeeeeeeeee, i el pilar de 6 faraaaaaaà”, procedeixo a respondre que entre castells i natillas poca relació n’hi ha. Però que el primer que vaig pensar en acabar l’actuació de Llorenç va ser en l’anunci de les Natillas Danone i el “¿Repetimos?”. Doncs sí: repetimos. Repetimos Tde7, 5de7 i 4de7a, la millor actuació de la temporada.



En l’ambient, i tenint en conte la bona pinta del cartell de la diada, hi havia certa expectació per veure si aixecaríem el primer vuit de l’any, que ja el tenim a punt a punt i que, d’aquí ben poc, arribarà. En comptes d’això, vam començar amb la torre de 7, la segona de la temporada, una torre que va pujar molt bé en tot moment i que ens va donar menys problemes que la que vam descarregar per la festa major. Acomplert aquest objectiu, i amb el bon inici que això implicava, no podíem fer altra cosa que anar a per totes i arrodonir l’actuació amb el 5de7 i el 4de7a, castells que tenim més que dominats.



Amb tot, i curiosament, van ser aquests darrers els que més problemes ens van generar. Tots dos van pujar nerviosos, amb un continu moviment que no era habitual. Tot i així, el 5 es va descarregar sense més patiments, però no va passar el mateix amb el 4 amb l’agulla. De fet, aquest el vam haver de desmuntar quan el Biel, que anava de cassola, va arribar a l’alçada dels dosos.



¡Ep! Temps mort. Acaba d’aparèixer el Biel (i al Basi se li deuen haver acabat les cerveses i el confeti). Així que li dedicarem unes línies (al Biel i al Basi, és clar). Quan el Biel va baixar i vam desmuntar el 4 amb l’agulla vaig anar a parlar amb ell, a veure què havia passat, ja que m’havien dit que havia estat ell qui havia decidit baixar. Al principi, quan el vaig trobar, no estava per la labor de donar gaires explicacions, així que vaig pensar “doncs potser sí ha estat ell qui ha baixat per iniciativa pròpia. Potser s’ha espantat”.


De fet, l’única cosa que va dir quan el vaig preguntar va ser:


- ¿Hi ha futbolín?


¿O això era d’un altre missatge? Bé, ara no me’n recordo.



Més tard, quan el vaig tornar a preguntar (i després de garantir-lo davant notari que a la tarda el portaria al correfoc de Llorenç), em va dir que quan va llençar la cama per col·locar-se els dosos estaven molt separats i no arribava, i que després li van dir que baixés.



Sigui com sigui, el cas és que el castell oscil·lava i es movia des del principi, i tant si va ser ell el promotor com si van ser altres, potser va ser bona idea desmuntar-lo.



Després el vam tornar a repetir, i aquesta vegada sí va tenir la solidesa habitual. En aquest cas va pujar la Lamiae de cassola, donant-se l’anècdota que a l’hora d’entrar al pilar ho va fer per la banda contrària, havent-se de girar una vegada estava a sobre del pilar, fent tota una demostració de la capacitat que tenim per resoldre inconvenients sobre la marxa.



Per últim, vam tancar l’actuació amb el primer vano de 5 de la temporada, amb el Jordi i el Biel coronant els pilars de 4, la Lamiae el de 5 i el Basi pensant en la de chuches que es menjaria el dia del seu aniversari.



Una diada, en resum, més que satisfactòria, que ens manté amb la moral a tope de cara a les properes actuacions, i que, a més, va permetre al nombrós públic gaudir amb la nostra colla (pels vincles emocionals del municipi amb els Nens) i amb el gran nivell que les altres colles van exhibir, un nivell que van demostrar i consolidar tant a la Bisbal com a Sant Magí.


I ara sí, estimat Basi, pots continuar amb el teu concert de cançons típiques d’aniversari.


"Anys i anysssss, per molts anyssssss..."


Com sempre, més fotos clicant aquí.

I, com no, els vídeos.