Llorenç del Penedès, 9 d’agost de 2009
Nens del Vendrell: 5d7, 2d7, id4d7a, 4d7a, vano de 5
Joves de Valls: 5d8, 2d8f, 4d8, pd6(c)
1. No tinc "Natillas Danone" a casa per fotografiar, i no penso anar a un súper a fer-ho;
2. El que es veu té els colors de la colla, i una pinta que te ...;
i 3. ¿A que sembla un pastís d'aniversari?
¿Aclarit? ¿No? Doncs continua llegint).
Fa un parell de diumenges vam viure una altra gran diada de castells. Dins del marc de les festes de Llorenç del Penedès, i acompanyats per la Jove de Valls i la Jove de Tarragona, es tractava d’una actuació en la que hi vam dipositar grans expectatives.
Al marge del fet que hi ha molts castellers a la colla d’aquest municipi, es tractava d’un dia que havíem fixat al calendari després de la bona dinàmica de creixement i evolució en la que estem immersos. De fet, la nostra aposta era portar ja a plaça el primer castell de vuit de la temporada. Després de l’assaig de divendres, que no va anar tal com esperàvem, aquest objectiu es va aparcar momentàniament. Però, tot i així, vam aconseguir repetir la millor actuació de la temporada, tornar a descarregar una més que sòlida torre de 7, i carregar-nos de confiança de cara a la imminent plantada del vuit.
D’altra banda, el cartell de l’actuació era d’allò més atractiu. La Jove dels Xiquets de Tarragona i la Jove de Valls van fer tota una exhibició del seu absolut domini en les construccions de 8, i també es va poder veure la torre de 8 amb folre que van descarregar els vallencs.
Bona afluència de públic, col·laboració entre colles, construccions ràpides i fluïdesa en l’actuació van arrodonir la jornada deixant un molt bon sabor de boca al públic assistent.
I, fins aquí, la crònica del dia. Apa, ja podeu anar corrent a mirar les fotos.
I una merda. Si us penseu (Basi inclòs) que ja heu acabat de llegir (bé, millor dit, de fer com que llegiu) ho teniu magre. Si pringo jo, pringa tothom (i el Basi també, per molt aniversari seu que sigui). I si us pensàveu que amb mig foli això estaria ja enllestit és que deveu ser tan ingenus com els qui pensen que l’home ha trepitjat la lluna.
Doncs no. Aquesta crònica s’ha d’estendre una mica més. Pot semblar que és una mica tard, ja que han passat gairebé dues setmanes. Però la repetició de la nostra millor actuació de la temporada (fins ara, que consti) mereix que doni una mica la pallissa. I, a més, vull dedicar aquestes línies molt especialment al nostre amic Basi, que a més d’amenaçar-me per escriure tard les cròniques de tant en tant fa anys, com a mínim una vegada l’any, com avui. Així que, apa xavalote: deixa de menjar pastís, beure cava, bufar espelmes i obrir regalets i fes alguna cosa seriosa (com llegir aquest bloc), que ja tens una edat.
Així doncs, ¿som-hi? Som-hi.
Diu una llegenda urbana que els esportistes que han anunciat les “Natillas Danone” acaben destrossant la seva carrera. Alguns exemples són Caminero, Sergi Bruguera, Alex Crivillé, Alfonso, Gerard, Morientes, Figo, Ferrero o Ronaldinho.Per això els culés ens vam acollonir quan vàrem veure al Messi menjant-se-les a la tele. Per sort, en el cas del Leo l’efecte del malefici ha quedat de sobres anul·lat, i també cal pensar que altre dels que les ha anunciades ha estat el Xavi, de qui no es pot dir que estigui travessant un mal moment, ¿oi?
“¿I què collons pinten les “Natillas Danone” en un bloc casteller?”, es deu estar preguntant el Basi, entre bufada d’espelma i bufada d’espelma. I jo, com que sóc bona gent, i tenint en conte que el Basi és un “muchachoooo excelenteeeee, es un muchachoooo excelenteeeee, es un muchachoooo excelenteeeeeeeeeeeee, i el pilar de 6 faraaaaaaà”, procedeixo a respondre que entre castells i natillas poca relació n’hi ha. Però que el primer que vaig pensar en acabar l’actuació de Llorenç va ser en l’anunci de les Natillas Danone i el “¿Repetimos?”. Doncs sí: repetimos. Repetimos Tde7, 5de7 i 4de7a, la millor actuació de la temporada.
En l’ambient, i tenint en conte la bona pinta del cartell de la diada, hi havia certa expectació per veure si aixecaríem el primer vuit de l’any, que ja el tenim a punt a punt i que, d’aquí ben poc, arribarà. En comptes d’això, vam començar amb la torre de 7, la segona de la temporada, una torre que va pujar molt bé en tot moment i que ens va donar menys problemes que la que vam descarregar per la festa major. Acomplert aquest objectiu, i amb el bon inici que això implicava, no podíem fer altra cosa que anar a per totes i arrodonir l’actuació amb el 5de7 i el 4de7a, castells que tenim més que dominats.
Amb tot, i curiosament, van ser aquests darrers els que més problemes ens van generar. Tots dos van pujar nerviosos, amb un continu moviment que no era habitual. Tot i així, el 5 es va descarregar sense més patiments, però no va passar el mateix amb el 4 amb l’agulla. De fet, aquest el vam haver de desmuntar quan el Biel, que anava de cassola, va arribar a l’alçada dels dosos.
¡Ep! Temps mort. Acaba d’aparèixer el Biel (i al Basi se li deuen haver acabat les cerveses i el confeti). Així que li dedicarem unes línies (al Biel i al Basi, és clar). Quan el Biel va baixar i vam desmuntar el 4 amb l’agulla vaig anar a parlar amb ell, a veure què havia passat, ja que m’havien dit que havia estat ell qui havia decidit baixar. Al principi, quan el vaig trobar, no estava per la labor de donar gaires explicacions, així que vaig pensar “doncs potser sí ha estat ell qui ha baixat per iniciativa pròpia. Potser s’ha espantat”.
De fet, l’única cosa que va dir quan el vaig preguntar va ser:
- ¿Hi ha futbolín?
¿O això era d’un altre missatge? Bé, ara no me’n recordo.
Més tard, quan el vaig tornar a preguntar (i després de garantir-lo davant notari que a la tarda el portaria al correfoc de Llorenç), em va dir que quan va llençar la cama per col·locar-se els dosos estaven molt separats i no arribava, i que després li van dir que baixés.
Sigui com sigui, el cas és que el castell oscil·lava i es movia des del principi, i tant si va ser ell el promotor com si van ser altres, potser va ser bona idea desmuntar-lo.
Després el vam tornar a repetir, i aquesta vegada sí va tenir la solidesa habitual. En aquest cas va pujar la Lamiae de cassola, donant-se l’anècdota que a l’hora d’entrar al pilar ho va fer per la banda contrària, havent-se de girar una vegada estava a sobre del pilar, fent tota una demostració de la capacitat que tenim per resoldre inconvenients sobre la marxa.
Per últim, vam tancar l’actuació amb el primer vano de 5 de la temporada, amb el Jordi i el Biel coronant els pilars de 4, la Lamiae el de 5 i el Basi pensant en la de chuches que es menjaria el dia del seu aniversari.
Una diada, en resum, més que satisfactòria, que ens manté amb la moral a tope de cara a les properes actuacions, i que, a més, va permetre al nombrós públic gaudir amb la nostra colla (pels vincles emocionals del municipi amb els Nens) i amb el gran nivell que les altres colles van exhibir, un nivell que van demostrar i consolidar tant a la Bisbal com a Sant Magí.
I ara sí, estimat Basi, pots continuar amb el teu concert de cançons típiques d’aniversari.
"Anys i anysssss, per molts anyssssss..."
I, com no, els vídeos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada