Tercera actuació de la temporada, tot i que una mica estranya i accidentada. D'entrada, quan les dues colles estàvem ja en disposició de muntar pinyes i começar a fer castells, hem hagut de suspendre l'inici ja que no havia arribat l'ambulància. Una espera que s'ha allargar durant una hora, i que ha fet que s'acordés reduir l'actuació a dues rondes per colla.
Hem començat amb un 3d7 ben segur i sòlid, que s'ha carregat i descarregat en un sospir. O, al menys, aquesta ha estat la meva sensació des de baix. Després, en segona ronda, hem carregat un 4d7, construcció ben consolidada però que ha acabat caient quan l'estàvem descarregant.
El més curiós de tot ha estat la seqüència dels fets. Anxaneta i cassoleta ja baixaven, i en el nucli de la pinya se sentien les indicacions i comentaris normals i habituals ("...una mica més de l'esquerra...", "agafa'm d'aquí...", etc.). I, de sobte, s'ha fet el silenci, un silenci que ha durat només una mil·lèsima de segon, com si s'hagués produït un buit, i just a continuació la caiguda. Per sort, sense més importància ni incidències.
Per últim, dos pilars de quatre amb el Biel coronant un d'ells i la Dua debutant en l'altre.
I ara, algunes fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada