Fotografia de Carmen Montesinos |
No és fàcil fer història. Més que res perquè,
quan algú forma part d’un esdeveniment històric la vida continua igual. El món
continua donant voltes, les persones han de seguir amb les seves rutines, i, en
el fons, el dia a dia continua avançant de la mateixa manera que ho fa
qualsevol altre dia normal.
Fer història, en realitat, és un fenomen
estrany. Perquè es poden viure episodis que un sap que passaran a la història,
i dels quals es parlarà en el futur, però en el moment de participar d’aquesta
fita es continua sent el mateix, no hi ha cap canvi significatiu en l’entorn.
Tornaràs a casa, menjaràs, dormiràs i, tret de algun canvi especial, acabaràs
fent el mateix que sempre.
És el que van fer ahir els Nens del Vendrell.
Una espectacular diada que es va convertir en la millor de tota la seva
dilatada trajectòria. Una tripleta de vuit plena de fites històriques. No només
pel resultat global, i no només per la recuperació del mític, resistent i
desitjat 3de8, sinó per les dates en què tot plegat es va aconseguir: mes de
juliol, diada de Santa Anna, diada de Festa Major.
Fotografia de Carmen Montesinos |
El 26 de juliol de 2013 ja forma part de la
història dels Nens del Vendrell. Els llibres d’història parlaran d’aquesta
data, igual que s’esmenten altres com la primera vegada que es va descarregar
el 3de8 al segle XX, la primera torre de vuit amb folre del segle, la
consecució dels primers pilars de 6 o de 7 amb folre... Fites que, d’ara
endavant, estaran acompanyades per la Diada de Santa Anna de 2013.
La diada d’ahir va significar moltes coses
pels Nens del Vendrell. D’entrada, va fer saltar la banca i les estadístiques
habituals de la colla per Festa Major. Feia molts anys que el 3de8 s’havia
convertit en la bèstia negra dels Nens. I feia molts anys que es somiava en que
arribés una temporada en que es pogués descarregar. Però el que ningú podia
imaginar és que arribés al juliol, i molt menys que es pogués acompanyar d’una
torre de vuit amb folre i un quatre de vuit. Al juliol. A la Plaça Vella.
Actuant en solitari.
Per raons que no venen al cas no vaig ser-hi a
la Plaça Vella. Però vaig viure amb intensitat la diada a través de la Ràdio i
la Televisió del Vendrell, que amb la seva gran feina es va convertir en un
gran aliat pels absents de la diada. Els comentaristes –Pere Sallent, Ariadna
Caballero i Arnau Mañé- van fer una gran feina amb els seus apunts, i van
contribuir a arrodonir una retransmissió que també va ser històrica: no tots
els dies es té l’oportunitat de narrar una diada com la d’ahir.
Fotografia de Carmen Montesinos |
A partir d’ara s’obre una etapa apassionant
pels Nens del Vendrell. Estic convençut que aquesta temporada es descarregarà
el tres de vuit en més d’una ocasió –queden per endavant actuacions com la de
Llorenç, Santa Teresa, Sant Zacaries...- així com més torres i, per suposat,
uns quants 4de8. Un any, en resum, que pot trencar tots els registres dels
millors anys de la colla. I un any en el que si tot continua igual, si es
continua treballant de la mateixa manera, i si s’aconsegueix consolidar la
tripleta de vuit, obre unes expectatives brutals de cara al 2014, any de
concurs.
Ahir, els Nens del Vendrell, van fer història
de dues maneres. Una, com a entitat. L’altra és la de cadascun dels membres de
la colla, del primer a l’últim, que amb el seu esforç, il·lusió, sacrifici i
compromís van fer possible que ahir es produís un fet que no és fàcil
d’explicar: el d’haver contribuït a que es produís un fet històric.
En el futur, quan algú parli de la història
dels Nens del Vendrell i, en concret, de la Diada de Santa Anna del 2013, sempre
podran dir que es difícil parlar de la història, però del que sí poden parlar és
del que significa fer història.
Moltes felicitats Nens del Vendrell!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada