De colònies a Can Foix

El darrer cap de setmana vam fer una sortida de convivència a Can Foix, una casa de colònies molt a prop del pantà del mateix nom. Canalla, joves i adults vam tenir l'oportunitat de compartir converses, rises i bons moments en una experiència que caldria repetir.

Per al sopar del dissabte cadascú va portar un plat per a compartir (triomf absolut de les truites de patates en totes les seves varietats), i el diumenge va arribar el torn de la corresponent paella. Boníssima, per cert.

Com sempre passa, el pitjor de tot és la tornada. I, com sempre, algunes fotos de la trobada.






Moltes més fotos clicant aquí

Tde6 del 17 de maig de 2009 a Girona

Fa una estona escrivia que no hi crec massa en místiques, espiritualitats, tarotismes i simbologies. En canvi, en el que sí que hi crec és en les casualitats i l’atzar. I algú dirà, amb raó, que potser és el mateix. Potser.

Tot aquest preàmbul es deu a que acabo de descobrir a Sant Youtube (Sant Youtube, Sant Google i Santa Wikipèdia són la Trinitat de la posmodernitat) que els Marrecs de Salt tenen penjat els vídeos de tots els castells que es van fer en la diada de Girona del 17 de maig.

Aquell dia va ser especialment emocionant, ja que el Biel va fer de cassoleta en una torre de 6 (en algun missatge anterior hi parlo). D’aquell fet només en tenia fotos, però resulta que en l’esmentat vídeo dels Marrecs hi surt, a més dels altres castells que vam fer, la filmació sencera amb la pujada i la baixada del Biel.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí el vídeo que acabo d'esmentar.

Omple el vuit

És el lema de la colla per a aquest any, sent el vuit el número que simbolitza l’objectiu a assolir.

Tafanejant per internet descobreixo que el 8 “representa l’evolució”, “el finit davant l’infinit”, i que l’octava carta del tarot és “la força”. Potser és veritat, però jo no hi crec massa en aquestes coses tan místiques.

I com que sóc molt més terrenal, el “vuit”, tal i com ho veig, el que significa és això.

Primers equilibris

Sembla que això de fer castells era una cosa que feia gràcia al Biel ja de ben petit.

Girona, 17 de maig

Plaça del "Cul de la Lleona", amb Marrecs de Salt i Castellers de Barcelona
Pde4 cam, 3de7, 4de7, 2de6 i Pde5

Emocionant. Aquesta és la paraula que em ve al cap per descriure el que va passar ahir a Girona, quan el Biel es va estrenar en una torre de 6 fent de cassoleta. Emocionant per com va anar tot, per l'alegria que es va sentir a dins de la pinya quan van conèixer que havia coronat el castell, per la forma en què els castellers del tronc el van anar ajudant, amb mocadors lligats a les cames per facilitar-li la pujada, per com el van donar el darrer cop de mà els dossos, agafant-se només d'un braç, per la delicadesa com el va traspassar l'anxeneta, per l'aplaudiment del públic que hi havia a la plaça (com si s'haguès aconseguir un castell de gamma extra), per las veus d'ànim que se sentien des de les altres colles, i per com es va alegrar tota la nostra colla després de descarregar la torre.

Realment, tot va ser molt emocionant.

La seqüència va ser aquesta:




















Es pot llegir una breu referència aquí (al final del cinqué paràgraf). I veure més fotos de la diada aquí.

La Festa dels Nens

Ahir dissabte, 16 de maig, es va celebrar la Festa dels Nens a la Plaça Nova del Vendrell. Es va muntar un estand amb una petita exposició sobre la història de la colla, jocs castellers pels nens, un taller de castells i altres activitats per fer difusió de la colla.

Fotos del dia clicant aquí.

El Vendrell, 10 de maig de 2009

Actuació amb els Bordegassos de Vilanova
3d7, 4d7c i dos pd4

Tercera actuació de la temporada, tot i que una mica estranya i accidentada. D'entrada, quan les dues colles estàvem ja en disposició de muntar pinyes i começar a fer castells, hem hagut de suspendre l'inici ja que no havia arribat l'ambulància. Una espera que s'ha allargar durant una hora, i que ha fet que s'acordés reduir l'actuació a dues rondes per colla.

Hem començat amb un 3d7 ben segur i sòlid, que s'ha carregat i descarregat en un sospir. O, al menys, aquesta ha estat la meva sensació des de baix. Després, en segona ronda, hem carregat un 4d7, construcció ben consolidada però que ha acabat caient quan l'estàvem descarregant.

El més curiós de tot ha estat la seqüència dels fets. Anxaneta i cassoleta ja baixaven, i en el nucli de la pinya se sentien les indicacions i comentaris normals i habituals ("...una mica més de l'esquerra...", "agafa'm d'aquí...", etc.). I, de sobte, s'ha fet el silenci, un silenci que ha durat només una mil·lèsima de segon, com si s'hagués produït un buit, i just a continuació la caiguda. Per sort, sense més importància ni incidències.

Per últim, dos pilars de quatre amb el Biel coronant un d'ells i la Dua debutant en l'altre.

I ara, algunes fotos.

Força, valor, seny i equilibri

Es diu que per fer castells cal tenir una barreja de força, valor, seny i equilibri. Això, però, tot i ser qualitats necessàries, no són suficients. Molt especialment quan parlem de la canalla, que, com en el cas dels superherois dels còmics, ha de reunir unes quantes habilitats més per convertir-se en bons castellers.

Grosso modo, cal que sigui...

Amant de la gastronomia...

... i de la bona cuina.

Amb bona coordinació...

... i bona capacitat atlètica.

Amb experiència i estil per desfilar per passarel·les...

Atenta a la presència de fotògrafs...

I, per suposat, ben atractiva i fotogènica...