"Ara n'hi ha"

Albinyana, 21 d'agost de 2009

3de7
4de6a
3de6a
3 pilars de 4 (1 al balcó)

Divendres passat vam actuar a Albinyana en el marc de la seva festa major. Tot i que a priori, i tenint en conte que estem a mitjans d’agost i que hi ha molta gent de vacances, es tractava d’una diada de transició el principal objectiu de la qual no passava per aixecar grans construccions. Amb tot, finalment es va presentar a plaça un interessant número de camises, i vam poder fer una actuació molt agradable, força satisfactòria, que em va deixar un molt bon regust.


L’horari previst d’inici de l’actuació era les 9.30 de la nit, però no va ser fins les 23 quan vam muntar la primera pinya, just després que acabessin el correfoc i el pregó d’inici de festa major. Per començar, vam aixecar un 3de7 perquè, tot i les baixes, no volíem marxar d’Albinyana sense fer un castell de 7. I ho vam fer amb solvència, interès i seriositat. Un 3 que va pujar força bé i que es va descarregar sense cap mena de problema.


Després va arribar el torn de que pugessin castellers que no ho fan habitualment, produint-se diversos debuts que van superar la prova amb nota. El castell per a fer-ho va ser un 4de6 amb l’agulla, resolt amb molta solidesa tant per part dels debutats com pel pilar, que no va patir en cap moment. En el 4 la Eli va fer de cassola, i la Lamiae d’enxaneta, entrant a continuació al pilar i situant-se just a sobre del Nil, que va complir el seu paper a la perfecció.


Després va arribar el torn d’un 3de6 amb l’agulla, castell que també es va carregar i descarregar amb fluïdesa i seguretat, i que va comptar amb la presència del Biel de cassola i la Lamiae d’enxaneta. A la descarregada el Biel va entrar al pilar, també a sobre del Nil, completant la construcció i donant mostres en tot moment de la capacitat i el potencial de la colla per prendre’s amb seriositat una actuació amb absències.


Per acabar es van aixecar tres pilars de 4, amb la Eli, la Lamiae i el Biel als pisos superiors. El Biel, que va ocupar el pilar central, va debutar fent el seu primer pilar al balcó. Tot i ser a la pinya d’un dels altres pilars, vaig poder seguir la seqüència de l’apropament del pilar (integrat pel Cajal, l’Enric, la Rebeca i el Biel) al balcó. Durant un instant, i com que no sabia si algú li havia explicat el que havia de fer (esperar a que l’agafessin) vaig pensar: “¡Deu meu, que no salti, que aquest capaç!”. Per sort, el Quim Nin, l’alcalde d’Albinyana (no sé si pensant el mateix que jo) va estendre els seus braços amb rapidesa, agafant-lo i allunyant del meu cap tots els meus estranys pensaments.


En resum, insisteixo en la idea de que va ser una diada molt grata, en la que, al marge de les construccions que vam fer, vaig gaudir molt fent castells en una plaça amb força públic i, a més, molt agraït. I també vaig gaudir molt veient que això dels castells et permet descobrir moltes altres coses.

- ¿Descobrir moltes altres coses? – em pregunta una veu des de les més recòndites profunditats del meu pensament.

- Doncs sí, moltes altres coses – li responc.

- ¿Com ara? – torna a preguntar la veu.

- Per exemple, unes samarretes molt xules que portaven alguns amb un lema escrit: “Ara n’hi ha”.


- ¿I què és el que n’hi ha? – insisteix la veu, absolutament intrigada.

- Doncs, al marge del Nyctalus Albinyanensis, la nova bèstia de foc d'Albinyana, el que n’hi ha és això.

Castellers que treballen abans de començar


També n'hi ha de concentrats


N'hi ha que acaben amb torticolis


N'hi ha que arrufen el nas


N'hi ha que debuten i s'ho prenen molt seriosament

N'hi ha que no se sap en el que pensen


N'hi ha qui entra en èxtasi


N'hi ha que somriuen


N'hi ha que saluden


N'hi ha que s'estimen


N'hi ha que porten el ritme al cos


I fins i tot n'hi ha que fan el que sigui (com pujar al balcó) per tal de no sortir en la foto

Tot això és el que n'hi ha en una nit de castells. Però, el que de veritat de veritat de veritat n'hi ha és UNA GRAN COLLA.