dilluns, 6 de setembre del 2010

Ja coneixem la ubicació a Plaça





Dissabte a la tarda, al Teatre Metropol de Tarragona, es va celebrar el sorteig de la distribució a plaça de les colles que aniran al Concurs. El lloc a ocupar és un aspecte de certa importància sobre el paper, ja que tothom desitja situar-se al costat d’aquelles colles amb les quals hi hagi una bona relació, per allò de donar-se un cop de mà l’hora de fer els castells.

(Per cert, si aquests tipus d’aliances depenguéssin de l’estona que el Biel va estar amb la resta de la canalla i les relacions que allà va fer-hi, els nostres “amics”, segons em va dir en acabar l’acte, serien Xiquets de Tarragona, Castellers de la Vila de Gràcia, Xicots de Vilafranca i Capgrossos de Mataró).


En qualsevol cas, no deixa de ser un element secundari. Primer, perquè el que realment importa és poder estar ubicat en la plaça (això significa estaràs present al concurs). I, segon, perquè els castells que vulguis fer aquell dia, al marge de que desprès disposis de l’ajut d’algú, els hauries de poder fer amb la teva pròpia gent.


L’acte del sorteig va estar conduit per l’Elisabet Carnicé del Qd9, qui va estar acompanyada pel Quim Masferrer, de la companyia Teatre de Guerrilla. L’objectiu era que hi hagués un cert to humorístic durant el desenvolupament de l’acte, i crec que ho van aconseguir. La mecànica del sorteig consistia en què cadascuna de les agrupacions estaria representada per un nen vestit amb la indumentària de la seva colla i que seria qui trauria la bola que assenyalaria el lloc a situar-se a plaça. En el nostre cas, el nen que va anar-hi va ser el Biel.


(NOTA: sobre l'escenari hi havia un nen -millor dit, 2, perquè la resta eren nenes- per cadascuna de les 14 colles classificades. I, a més de a aquestes, aquell grup de canalla era una representació magnífica d'un col·lectiu clau en l'activitat castellera: el pom de dalt, que mai valorarem el suficient.)



En acabar el sorteig, i durant el refrigeri que l’organització va oferir, es van poder escoltar comentaris de tot tipus. Com és normal, alguns estaven més contents que altres. Però és que, com ja se sap, mai plou a gust de tothom. En el meu cas, el que m’importa és que, si plou, que m’enganxi dins la plaça, sigui en la ubicació que sigui.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada