dimecres, 15 de juny de 2011

El Vendrell, 12 de juny de 2011


Diada 85è aniversari dels Nens del Vendrell
Colla Joves dels Xiquets de Tarragona: 4de8, 3de8, 2de7, 2Pde5, 3Pde4
Nens del Vendrell: 5de7, id 4de8, id 4de7a, 4de7a, 3de7a, Pde5

Diumenge passat vam celebrar l'actuació del 85è aniversari de la colla. Vist el resultat final, podríem qualificar-la de doble cara. Les expectatives inicials oferien la possibilitat d’atacar la primera torre de set de l’any, la qual cosa hauria significat un important cop d’efecte per carregar la motxilla de confiança. D’haver-ho fet, ens trobaríem pràcticament en la mateixa situació que l’any passat, quan vam aconseguir descarregar a la diada de l’Arboç –més o menys per les mateixes dates que enguany- la primera torre de l’any.

El fet de no haver intentat la torre diumenge va quedar eclipsat pel que va ser una sorpresa: intentar el quatre de vuit. Si l'haguéssim descarregat, ara estaríem parlant d’un més que important pas endavant respecte de l’any passat, ja que el primer que ens vam anotar va ser al juliol, per Festa Major. Per això, tot i que vam tancar actuació sense torre i sense quatre, crec que s’ha de fer una lectura positiva, en tant que va ser una més que bona prova, un bon indicador que estem en disposició, amb treball durant els assajos, de descarregar el primer vuit abans de la nostra primera diada gran de l’any.

L’actuació va començar amb més de mitja hora de retard per absència de l’ambulància. La qüestió de la puntualitat hauria de ser un aspecte que ens ho hauríem de fer mirar: nosaltres i la resta del món casteller. Perquè els castells són una festa, i en una festa cal la participació del públic. Però el que no es pot demanar a la gent és que estigui mirant castells a les tres de la tarda tocades. Va ser una pena, perquè només érem dues colles, i d’haver anat tot relativament bé hauríem acabat a una hora més que raonable.

D’inici vam sortir de cinc de set, el tercer de l’any. Sense incidències destacables, tot i que massa treballat a la descarregada en haver-se prolongat excessivament. El cinc, com la torre, és un castell que tenim molt apamat, i que no genera cap tipus de dubtes en la colla, la qual cosa és de valorar. En segona ronda va saltar la notícia: anàvem pel quatre de vuit. I la pinya es va tancar i el castell va començar a pujar.

En tot moment va donar la sensació, des de baix, que estava força bé, i a mida que allò pujava la confiança de la gent augmentava. Però amb els quints col·locats es va donar l’ordre de desmuntar-lo, en detectar que una de les rengles estava una mica entrada. Així, es va optar per no córrer el més mínim risc i tirar-lo avall, que la temporada és molt llarga i encara tenim molt de recorregut per endavant. En qualsevol cas, la part positiva és que el castell es va ensenyar, i tothom va concloure que el tenim força bé, i que no trigarem a descarregar-lo.

Desmuntat el quatre de vuit vam encarar el quatre de set amb l’agulla, una construcció que ja hem fet dues vegades aquest any i que no ens suposa cap tipus de problemes. Però diumenge, després de la traspassada de l’enxaneta, la cosa es va complicar en encarar l’entrada al pilar, ja que l’aleta, potser perquè va voler anar massa ràpid, tant aviat es va aixecar va caure sobre un quint. Dosos i quints, però, van ser capaços de tornar-la a posar a lloc, però li va tornar a passar el mateix, i aquesta vegada ja va començar a baixar del castell fins que aquest es va acabar desmuntant del tot.

I aquí val la pena destacar el que allà dalt es va fer, tant els quints i els dosos, aixecant i col·locant sobre el pilar a l’aleta com aquesta, que valenta va tornar a intentar recuperar la posició. I és que allà dalt passen moltes coses per a les quals s’ha de tenir molt de valor, molta capacitat de reacció i molta sang freda.

Després d’aquest inesperat episodi vam tornar a repetir el quatre amb l’agulla, que es va resoldre sense cap incidència, igual que va passar amb el tres amb l’agulla que vam fer per no acabar la diada amb tres castells. Un pilar de cinc va tancar l’actuació.

Com a lectura global cal insistir en la idea del començament. Vam fer una bona actuació descarregant un altre cinc de set i dos castells de set i mig, a més de fer una bona prova de quatre de vuit. Poc a poc anem agafant empenta, i s'ha demostrat que tenim molta corda per endavant, un potencial de creixement que només dependrà del treball al local i que ens pots portar a fer grans coses abans que arribi la gran diada de Festa Major.

Pel que fa la Joves de Tarragona, van descarregar un tres i un quatre de vuit i una torre de set gairebé sense despentinar-se, amb una seguretat i domini admirables. Uns castells -especialment el tres- impecables, que no trigaran a pujar un pis més. Per la pinta que tenen estic convençut que aquest serà un grandíssim any per ells. Així ho espero i els desitjo tots els èxits del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada