Demà la sessió del Cineclub La Claqueta del Vendrell estarà dedicada als Nens del Vendrell. Serà a les 20.30 hores, a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música.
S'hi passaran gravacions inèdites dels millors castells de la història dels Nens, vídeos realitzats entre els anys 1968-1972 on podrem veure moments claus en la història del món casteller, tècniques i construccions que fins aleshores no s'havien vist en cap altra plaça. A més comptarem amb els protagonistes d'aquells anys perquè ens ho expliquin.
I la cirereta de la sessió, com no podia ser d'altra manera, serà la projecció dels castells realitzats durant aquesta magnífica temporada.
Tot i que aquest cap de setmana no hem tingut actuació, l’activitat de la colla ha estat intensa. D’entrada, durant tots aquests dies han continuat ressonant els ecos de la diada de Santa Teresa, amb un protagonisme especial, com no podia ser d’altra manera, de la històrica Tde8 amb folre que vam descarregar. Un castell sobre el que m’agradaria explicar tantes coses que prefereixo que el pas dels dies actuï deixant reposar emocions i sensacions. Per això, un d’aquests dies dedicaré un post només a la Torre.
Retorn de l’orgue del Vendrell
Dilluns passat retornava al Vendrell l’orgue de l’església parroquial de Sant Salvador, un impressionant i simbòlic instrument del municipi que ha estat durant un any a Landete (Conca), per sotmetre’l a una restauració. Es tracta d’una peça única, construïda en el XVIII, que va tocar el pare de Pau Casals i que també va ser restaurat en una ocasió gràcies a la mediació del mestre.
L’any passat, per aquestes dates, es va organitzar un acte d’acomiadament de l’orgue en el qual els Nens vam aixecar un pilar. I divendres, en el marc dels actes organitzats en motiu del retorn, també vam tornar a fer un Pde4 en l'interior de l’església.
Club Hockei Vendrell
Dissabte a la tarda el Club d’Hoquei Moritz Vendrell, participant en l’OK Lliga, va voler retre un petit homenatge a la colla, lliurant-nos una placa commemorativa per haver descarregat la Tde8 amb folre i deixant-nos fer la sacada d’honor del partit. El Biel va ser un dels que van sortir al mig de la pista, acompanyat pel Jorditu i el cap de colla per rebre l’aplaudiment del públic.
Després vam passar una bona estona veient el partit. Tot i que el Vendrell va perdre (3 a 6) el rival (el Liceo Coinasa) és un dels candidats a ocupar les primeres posicions de la classificació, la qual cosa significa que el nostre equip va fer un més que bon partit, plantant cara en molts moments del match.
Entimostra
Aquest cap de setmana també estem de particular aniversari, ja que ara fa dos anys, justament en la celebració de l’Entimostra (una mostra on totes les associacions i entitats del Vendrell exposen les seves activitats i es donen a conèixer) va passar el que es pot veure en aquestes fotos:
Això va ser l’any 2008. El Biel tenia 3 anys i 9 mesos. Dues o tres setmanes després vam trepitjar per primera vegada el local dels Nens, i l’abril de l’any següent, en la primera diada de la temporada, el Biel s’estrenava contra tot pronòstic fent un pilar de 4.
A partir d’aquell dia tot va començar a anar molt ràpidament. El 17 de maig de 2009 vam actuar a Girona. El Biel tenia 4 anys i 3 mesos, i va passar el que es pot veure a partir del minut 6.40 d’aquest vídeo, on destaca la reacció de la plaça quan es va col·locar, però també com el van ajudant els terços i els malabarismes que fan els dosos (la Maria i la Rebeca) i l’anxaneta (el Nil):
I després va començar a fer els primers castells de 7, gairebé tots els de 7 i mig, els 5de7 i algun intent de 8. Avui, amb 5 anys i 9 mesos, i dos anys després d’aquell Entimostra, jo sóc el “presi” de la colla, i el Biel ha fet ja una Tde8 amb folre, cinc 4de8, vuit Tde7 i catorze 5de7 (comptant només castells d’aquesta gamma descarregats), a més d’un fotimer de castells inferiors als esmentats i pilars de tota mena.
Qui ens ho havia de dir, a nosaltres, els seus pares, ara fa dos anys!
La històrica actuació dels Nens del Vendrell a la diada de Santa Teresa 2010 ha estat notícia a la xarxa. A continuació, un recull d'algunes de les coses trobades:
Diumenge passat, la mítica Plaça Vella del Vendrell va viure una altra jornada històrica protagonitzada pels Nens del Vendrell. Després de 40 anys d’haver descarregat la primera Tde8 amb folre del segle XX, i 36 després d’haver-ne descarregat la última, vam aconseguir tornar a recuperar aquest emblemàtic castell tot descarregant-lo per la Fira de Santa Teresa.
Amb una Plaça Vella plena de gom a gom, sota una expectació màxima i en l’inigualable ambient de les grans ocasions, ens vam presentar en la diada convençuts den les seves possibilitats. Tot i que la Torre de 8 folrada era una construcció que ja s’havia intentat en més ocasions durant aquesta temporada, i que era un dels objectius prioritaris del Concurs de Castells, en l’ànim de la colla existia el convenciment que diumenge, en plaça pròpia, havia arribat l’hora de la veritat.
La diada de Santa Teresa va reunir totes les condicions per assolir el que finalment ha estat una diada històrica per a la colla local. Acompanyats per dues de les millors colles del moment –la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls-, la Plaça Vella va viure uns moment únics d’eufòria col•lectiva quan, en segona ronda, els Nens van aconseguir carregar la Torre. Però l’esclat va ser màxim en veure que els Nens no només havien estat capaços de carregar-la, sinó que, tal com va passar, la van aconseguir descarregar.
Els de la camisa vermella van obrir actuació amb un nou 4de8 –el cinquè de l’any, una altra dada a destacar-, que va pujar amb seguretat i solidesa, com la resta que s’han fet aquest any. Un castell que els Nens han aconseguit dominar i consolidar fins al punt de convertir-se en el castell que ha obert més d’una diada d’aquest any.
En segona ronda, i sota un ambient dels que es recorden, els Nens van començar a tancar la soca de la Tde8 amb folre. Amb el folre sobre la pinya i els quarts en la seva posició, les gralles van començar a sonar donant inici a un moment històric. La Torre va pujar ferma, amb un folre que va treballar molt bé en tot moment, i un tronc que va controlar la carregada sense grans patiments. Quan la canalla, ràpida i valenta, estava a punt de coronar el castell, l’esclat a la plaça es va començar a sentir. I quan es va fer l’aleta la cridòria va ser espectacular.
Després de la carregada es va veure que el castell tenia molta corda, i que la torre tenia moltes possibilitats de poder-se descarregar, tal i com finalment va succeir, donant pas a uns llargs minuts de merescuda celebració a una colla que ha treballat dur, amb constància i il•lusió per recuperar un castell de gran simbolisme pels Nens.
En tercera ronda, després de la magnífica dinàmica que la diada estava tenint pels Nens del Vendrell, va implicar el que aquests intentessin el que havia de ser una altra recuperació història: el 3de8. Un castell que havia donat uns resultats magnífics durant els assajos però que, finalment, va quedar en intent just quan faltava ben poc per a poder-lo carregar. Els Nens, finalment, van tancar actuació amb un nou 5de7 –el 14è de l’any, un rècord històric-, resolt sense complicacions, i un Pde5.
Els Nens del Vendrell van recollir diumenge la recompensa a tot el treball que durant aquesta temporada s’ha vingut desenvolupant, tornant-se a situar en primera línia del panorama casteller. Amb la recuperació de la Tde8 amb folre, la consolidació del 4de8, i les més que realistes possibilitats amb el 3de8, als vendrellencs se’ls obre una nova etapa plena de reptes i episodis apassionants.
Pel que fa a les altres colles, tant la Jove de Tarragona com la Joves de Valls es van presentar al Vendrell amb un programa magnífic i amb la màxima motivació. Els de Tarragona, que van obrir la diada, ho van fer descarregant un altre 3de9 amb folre. En segona ronda van poder carregar un 4de9 amb folre per plantar, en tercera ronda, una sorpresa que els tarragonins han volgut presentar en la Plaça Vella: un 4de8 amb l’agulla que va quedar en carregat.
Quant a la Joves dels Xiquets de Valls, també es van presentar al Vendrell amb un gran programa, i van tancar la seva diada descarregant un 3de9 amb folre, un 4de9 amb folre que va quedar en intent i un 4de8.
El pintor Joan Pere Viladecans ha presentat avui (dijous 14 d'octubre) el cartell commeratiu que ha preparat per celebrar la inclusió dels castells dins la llista del patrimoni cultural immaterial de la Unesco. Segons Viladecans, el cartell reflecteix "una imatge contemporània, intercultural i arrelada a la terra" dels castells.
Amb els colors predominants de la festa castellera, l'artista ha dibuixat una corda amb un nus blanc sobre un fons negre per simbolitzar els castells. La corda es desfila a la base com unes arrels, i en el lloc que ocuparia l'anxaneta, hi trobem un vector que apunta cap al cel. Els detalls són en vermell, un altre dels colors habituals dels castellers. Blanc, vermell i negre.
A més de l'autor del cartell, la presentació, que s'ha fet aquest migdia a l'Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a Barcelona (patrocinadors de l'acte), ha tingut les intervencions de Miquel Botella, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i de Joan Manuel Tresserres, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació. Botella ha reivindicat els castells com a mostra d'art i com a grans transmissors de valors universals.
El Conseller ha elogiat el gran esforç fet fins ara per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, alhora que ha desitjat que aquesta obra de Joan Pere Viladecans pugui ser la primera peça de la col·lecció del futur Museu Casteller de Catalunya.
En l'acte, dut a terme amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, tots els assistents equipats amb unes ulleres especials per veure imatges en alta definició, han vist un reportatge elaborat el 3 d'octubre passat al Concurs de Castells de Tarragona fet amb la tecnologia 3D.
En nom d'Estrella Damm, el seu director general Enric Crous ha donat per fet que els Castells rebran la declaració que esperen de la UNESCO, i ha comparat els valors d'aquesta tradició als de l'empresa que dirigeix.
La resolució final de la UNESCO es coneixerà en la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat que se celebrarà el mes de novembre a Nairobi, Kenia. La Comissió que ha impulsat la candidatura està constituïda pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la CCCC, la revista "Castells" i Unescocat.
Durant l’últim Concurs no ens vam ensortir amb els dos intents de Tde8 amb folre que vam intentar. Tot i que les raons de no haver-ho aconseguit són diverses i variades, sempre s’ha d’aprendre d’allò que et passa, tant si t’ha anat bé com si no. En el cas dels castells -com en tot, evidentment- és recomanable fer l’exercici d’analitzar a posteriori i amb calma totes les circumstàncies que han envoltat les construccions que has portat a plaça, per tal de millorar-les i polir-les en la mesura del possible.
Dit en altres paraules: analitzar sintàcticament i morfològica allò que volies fer. O dit en altres paraules més: deconstruir el castell. O dit en altres paraules més i més i més i més: buscar l'esferificació castellera.
Aquesta màxima és la que he aplicat en el cas de la nostra segona torre. I perquè en aquesta i no en la primera? Doncs, senzillament, perquè aquesta és la que va caure, i volia, si és que això era factible, descobrir quines sensacions havia tingut el Biel, de quina manera havia viscut la seva segona caiguda, i, en última instància, mirar d’esbrinar què pensa un nen de 5 anys quan està pujant a un castell d’aquestes característiques.
A continuació exposaré les meves conclusions al treball de camp que durant la última setmana he hagut de fer amb ell. Un treball de camp consistent, bàsicament, en intentar extreure-li algun tipus d’informació d’interès. Val a dir que en les nostres converses informals no ha estat possible enllaçar més de dos parelles de pregunta/resposta.
Així, quan mirava de treure el tema dissimuladament, després de sotmetre’l al vil xantatge de comprar-li un Calipo a canvi de les seves respostes, ell es feia el boig dient que preferia un Skate d’aquests moderns amb dues rodes. Si el que li prometia a canvi de la seva valuosa informació era que sortiríem a fer una volta en bici ell contraatacava dient "i perquè no em portes a l'Aquarium a veure els taurons i a continuació em convides a sopar al McDonald's". I així una vegada i una altra.
Finalment, i a força d’anar recopilant observacions inconnexes, frases aïllades, i sotmetre’l a una improvisada sessió d’hipnosi vaig descobrir algunes de les coses que van passar en aquella torre.
I això és el que, més o menys, va viure el Biel durant la seva pujada i caiguda a la Torre.
