dimarts, 12 d’octubre de 2010

Allò que l'ull no veu

Durant l’últim Concurs no ens vam ensortir amb els dos intents de Tde8 amb folre que vam intentar. Tot i que les raons de no haver-ho aconseguit són diverses i variades, sempre s’ha d’aprendre d’allò que et passa, tant si t’ha anat bé com si no. En el cas dels castells -com en tot, evidentment- és recomanable fer l’exercici d’analitzar a posteriori i amb calma totes les circumstàncies que han envoltat les construccions que has portat a plaça, per tal de millorar-les i polir-les en la mesura del possible.

Dit en altres paraules: analitzar sintàcticament i morfològica allò que volies fer. O dit en altres paraules més: deconstruir el castell. O dit en altres paraules més i més i més i més: buscar l'esferificació castellera.

Aquesta màxima és la que he aplicat en el cas de la nostra segona torre. I perquè en aquesta i no en la primera? Doncs, senzillament, perquè aquesta és la que va caure, i volia, si és que això era factible, descobrir quines sensacions havia tingut el Biel, de quina manera havia viscut la seva segona caiguda, i, en última instància, mirar d’esbrinar què pensa un nen de 5 anys quan està pujant a un castell d’aquestes característiques.

A continuació exposaré les meves conclusions al treball de camp que durant la última setmana he hagut de fer amb ell. Un treball de camp consistent, bàsicament, en intentar extreure-li algun tipus d’informació d’interès. Val a dir que en les nostres converses informals no ha estat possible enllaçar més de dos parelles de pregunta/resposta.

Així, quan mirava de treure el tema dissimuladament, després de sotmetre’l al vil xantatge de comprar-li un Calipo a canvi de les seves respostes, ell es feia el boig dient que preferia un Skate d’aquests moderns amb dues rodes. Si el que li prometia a canvi de la seva valuosa informació era que sortiríem a fer una volta en bici ell contraatacava dient "i perquè no em portes a l'Aquarium a veure els taurons i a continuació em convides a sopar al McDonald's". I així una vegada i una altra.

Finalment, i a força d’anar recopilant observacions inconnexes, frases aïllades, i sotmetre’l a una improvisada sessió d’hipnosi vaig descobrir algunes de les coses que van passar en aquella torre.

I això és el que, més o menys, va viure el Biel durant la seva pujada i caiguda a la Torre.




1 comentari: