Mireu la fotografia
que encapçala aquest article. Està realitzada a Llorenç del Penedès, durant una
actuació dels Nens del Vendrell en la qual s’intentaria un 3de8. El castell va
quedar en intent, ja que una de les nenes del pom de dalt no ho va veure clar i
va començar a baixar. En arribar a baix de tot, el seu pare l’estava esperant i
li fa un petó per consolar-la i animar-la. Aquest és el moment que l’EdgarToldrà, autor de la fotografia, va capturar amb la seva càmera.
La imatge pren més
força quan coneixes el context que l’envolta. No és el resultat d’haver
aconseguit una gran fita. Justament és el contrari: és un moment més de decepció
que d’alegria. Bé, parlar de decepció o de fracàs en el món dels castells
tampoc és del tot correcte. No assolir un castell és fracassar? Jo crec que és
ben bé tot el contrari. No assolir un castell, especialment quan parlem d'un 3de8, pel qual has
treballat, t’has sacrificat, t’has esforçat i has lluitat fins al final és, com
a mínim, un èxit d’experiència.
Disquisicions sobre
l’èxit o el fracàs al marge, el fet és que es tracta d’un fotografia d’un gran
potencial simbòlic, que s’entén molt millor i guanya en força expressiva quan
la situes en el seu context, i que, no cal dir-ho, conté molts dels valors del
que implica l’activitat castellera.
L’autor de la
fotografia, ja ho he dit abans, és l’Edgar Toldrà, treballador de la Ràdio iTelevisió del Vendrell i integrant dels Nens del Vendrell. De fa un temps, l’Edgar
ha posat els seus coneixements professionals i el seu talent audiovisual al
servei de la colla, especialment a l’hora de fer motivadors vídeos davant
diades concretes: concurs de castells, la Fira de Santa Teresa, Festa Major,
etc. Una activitat que el va portar, l’any 2010, a guanyar la primera edició
del “Castells.REC”, el primer concurs de vídeos castellers convocat pels
Minyons de Terrassa (en aquest enllaç trobareu la notícia: http://www.pinyesicastells.blogspot.com.es/2010/12/ledgar-ha-guanyat-la-primera-edicio-del.html)
De fet, cada vegada
que la colla s’enfronta a un repte de certa importància, tothom espera el vídeo
de l’Edgar, en el convenciment que serà una bona injecció d’optimisme i una
magnífica forma de motivar el col·lectiu. La seva principal eina de treball és
la càmera, i els seus principals productes han estat en format vídeo, tot i què
també fa servir un altre tipus de càmera: la fotogràfica. Com en el cas que ens
ocupa.
Precisament ha
estat amb la fotografia que al principi esmentava amb la que ha provocat un
moviment solidari molt interessant. Des de la Revista Castells es va convocar
un concurs per escollir la “Millor fotografia castellera del 2013”. La mecànica
establia que les votacions s’havien de fer a través de la xarxa social
Facebook. La imatge amb més “M’agrada” resultaria la guanyadora. Com a premi,
1.000€ pel primer classificat, 500€ pel segon, 300€ pel tercer i 200€ pel
quart.
En total, i segons
dades dels organitzadors, han estat 174 les imatges presentades, i
16.714 les persones que han participat en el concurs amb els seus vots, 2.516
dels quals se’ls ha emportat la foto de l’Edgar, quedant-se a tan sols 36 vots
del guanyador.
Al marge del que ha
semblat l’ús de pràctiques no gaire netes per aconseguir vots per part d’algun
participant, i de les particularitats de fer concursos d'aquestes característiques, el més destacable de tot plegat ha estat la intensa i més que
activa mobilització que s’ha produït per part de la gent de la colla, i d’altres
entitats del Vendrell i resta de la comarca per donar un cop de mà a la
fotografia de l’Edgar. I això ha estat, entre altres raons, com a conseqüència
del retorn que molta gent ha volgut fer a l’Edgar, habitualment disposat a col·laborar
amb la seva càmera a qui li ho demani.
La mobilització s’ha
anat intensificant a mida que el concurs avançava i la data límit per a les
votacions s’apropava. Un esprint final d’infart durant el qual els canvis de
posició –primera, segona, una altra vegada primers, tornem a estar segons...-
ha estat continu. I més mobilització encara es va produir quan l’Edgar va
declarar que donaria l’import del premi a una de les causes solidàries actualment
en marxa al Vendrell: el projecte “Fem pinya” pels menjadors escolars.
La unió dels
elements “persona apreciada” (l’Edgar) i “causa solidària” (col·laborar amb
menjadors escolars) ja va ser definitiu perquè es produís el tsunami dels últims
dies. Les xarxes socials han bullit demanant el vot per la foto de l’Edgar, i
han estat moltes les persones de llocs molt llunyans al Vendrell que s’han
emocionat per la intencionalitat de la campanya i han donat el seu vot, fins i
tot gent molt aliena al món dels castells.
Ahir, però, l’episodi
de solidaritat comunitària que es va engegar amb el concurs va donar un nou gir
argumental. I és que després de conèixer el resultat final, i que la fotografia
de l’Edgar havia quedat en segona posició, es va engegar una nova campanya. Ja
que gran part de la motivació per votar per la seva fotografia era, en el fons,
destinar l’import del premi a una causa justa, per què no fer-ho, concursos al
marge, i promoure que qui ha votat la foto doni un euro?
I dit i fet. Ahir
mateix es va engegar la iniciativa “Un vot, un euro”, que es pretén convertir
en una activitat destinada a recollir diners que es destinaran als menjadors
escolars del Vendrell.
La campanya estarà
activa fins el dia 9 de febrer, i durant els propers dies s’informarà de les
vies perquè els interessants en participar-hi puguin fer la seva aportació.
Sense dubte, un
gran exemple d’iniciativa solidària, improvisada, ciutadana i per una gran
causa.
I és que els
castells també són això.