Dissabte a la tarda es va celebrar a l’Antiga Fàbrica de la Damm (Estrella Damm és la patrocinadora dels castells) la festa per commemorar el recent nomenament dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Com que l’horari era de 18 a 21 hores (un encert que permetia que hi anés gent de totes les edats, grans i canalla inclosos) ens vam decidir finalment a anar-hi.
Vam sortir del Vendrell en l’Autocar dels Nens unes 40 persones, amb ganes de passar una bona estona, de participar d’un fet tan destacable pels castells i de gaudir de l’actuació que s’hi desenvoluparia, especialment pel que fa als Lax’n Busto. Cal tenir present que dos membres del grup, el Jimmy Piñol i el Pemi Rovirosa són castellers de la nostra colla, que sempre que poden estan al nostre costat en algunes diades i que sempre estan disposats a donar un cop de mà a colla. Dissabte, veure'ls dalt de l'escenari vestits de "Nens" va ser tot un orgull per a la colla.
Després dels parlaments inicials per part de les autoritats es va iniciar l’actuació dels Terapia de Shock. En acabar es va procedir a l’aixecament de diversos pilars de 4 per part dels representants d’algunes de les colles presents sota el toc de gralles comú dels ‘Quatrevents’. I, a continuació, va arribar el torn dels Lax’n Busto, entregats i professionals com sempre i amb camisa i samarretes dels Nens sobre el escenari. Tot un luxe.
En acabar l’actuació alguns vam tenir l’oportunitat d’anar-los a saludar i donar-los les gràcies pel gest que havien tingut a l’hora de mostrar quina era la seva colla. Vaig ser un dels que va entrar a agrair-los les facilitats i les gestions que es van encarregar de fer amb l’organització.
En acabar la xerrada, i just quan marxava cap a l’autocar, em va venir al cap el poema que sota el títol “Nosaltres tots, castellers” va escriure Salvador Espriu en el seu llibre “Per a la bona gent”. Es tracta d’un poema que descriu el que el fet casteller i tot el simbolisme que hi ha al darrera el suggereix. I a mi em va semblar molt adequat recordar-me’n perquè estàvem en una festa de castellers per als castellers, en la qual va tenir un destacat paper un grup de música anomenat Lax’n Busto on hi ha un parell de castellers però que, per sobre de tot, està format per autèntica “Bona gent”.
I diumenge... 3de10
Diumenge al matí vam sortir cap a Terrassa a veure la diada dels Minyons. Acabada la nostra temporada, és una de les úniques oportunitats que tenim d'anar a veure castells com a espectadors, i el programa d'aquesta actuació és tot una invitació a veure grans coses. El Biel i la Maria teníen ganes d'anar-hi (la Maria perquè està malalta de castells, i el Biel perquè està obsesionat amb els folres i les manilles), així que vam fer uns bocates i vam fer via cap a Terrassa.
Tot i que el dia era una mica fred, amb un airet un pèl desagradable, la plaça estava plena de gom a gom. I no era per menys, davant la possibilitat de veure’n un 3de10, un 5de9 i una Tde9, a més del que poguéssin fer els Castellers de Sant i els Castellers de Barcelona, les altres colles participants en la diada.
Finalment, uns Minyons valents, decidits i convençuts en les seves possibilitats van carregar el 3de10, després de desmuntar-ne un peu i tirar avall un intent amb setens col·locats, que es diu ràpid. El 5de9 va quedar només en intent, una caiguda que va obligar a modificar el programa i tancar l’actuació amb un 4de8 i una Tde8 amb folre. Amb tot, els Minyons van posar una espectacular cirereta a una temporada castellera plena de grans fites .
Ara cal esperar pacientment el que ens portarà l'any vinent, una temporada que pot ser d'aquelles per llogar-hi cadires.
O faroles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada