Camises amb publicitat, l'estètica dels castells i tardes de transistors

Fa una setmana, el debat sobre la possibilitat d’incloure publicitat en les camises castelleres va sacsejar el món casteller. La notícia va començar a córrer generant nombrosos articles, comentaris i opinions en blocs, fòrums i altres espais digitals, així com un comunicat desmentint la informació per part dels Castellers de Vilafranca. A més de l’extens fil que es pot trobar a lapinya.cat, l’assumpte ha estat tractat, amb orientacions diverses en el bloc del Negre de Terrassa, en el Gamma Extra i en el Frikilandiverdusco, per esmentar-ne tres.

Així mateix, i pel que fa als mitjans impresos, recomano tres articles: "Castells SA", de Carles Herèdia, publicat a El Punt, "Tres de deu amb folre i anunci", del J. R.Ocaña, al Diari de Tarragona, i el publicat avui pel Santi Terraza a La Vanguardia.

Els defensors de la inclusió publicitària es basen en la necessitat (certa i indubtable) de trobar noves fórmules de finançament per part de les colles, en tant que les despeses que s’han d’afrontar moltes vegades ofeguen el dia a dia de les entitats. Per part dels detractors (i molt resumidament) s’apel·la al valor simbòlic de la camisa, al perill de la mercantilització del fet casteller i a la deriva cap a l’esportivització.

Es tracta d’un tema complex i difícil d’analitzar quan afecta de ple a una activitat de la qual en formes part. Vist des de dins, no sempre és fàcil opinar amb un mínim d’objectivitat. Menys encara si pensem que això de l’objectivitat és molt qüestionable quan neix d’un subjecte.

Partint d’aquesta base, i com que gairebé està tot dit, m’atreveixo a afegir algunes qüestions més tangencials. Uns apunts segurament amb data de caducitat, en tant que es tracta de reflexions més o menys improvisades, i algunes de les quals, m’hi jugo un pèsol, m’estic criticant a mi mateix d’aquí dues setmanes. Però com diu la dita, qui “té boca s’equivoca”, i “qui porta un bloc s’equibloca”. Andiamo.

1. Jo sóc de Rothko. D’entrada, la meva postura és contrària a la conversió de la vestimenta castellera en un aparador publicitari. Sense entrar en qüestions relatives a l’essència, la ruptura amb la tradició i altres arguments, no en sóc partidari perquè em pesa molt la qüestió estètica. M’agrada molt més la pintura de Rothko que la de Kandinsky, i no té res a veure una construcció amb predomini de tres colors (el que sigui més el blanc i el negre) que una amalgama on s’hi barregin tota mena de motius, tipografies, coloraines i d’altres composicions més o menys atractives.

Perquè, a més, el fet de permetre incloure publicitat a les camises pot obrir la porta a que cadascú se l’acabi tunejant al seu gust, incloent-hi altres motius personals, posem-ne per cas. Davant de l'horror vacui o el collage bigarrat, em posiciono al costat del colour field painting.

2. Al marge de què la informació tingui o no fonament, al marge de que els de Vilafranca estiguin pensant o no en la possibilitat d'incloure publicitat a la seva camisa, crec que la porta s'ha obert i que el procés, abans o després, acabarà produint-se. De fet, tot i el desmentís de la colla afectada, no pot obviar-se una de les frases presents al seu comunicat: "... aquesta temporada...".

Per això, i tenint en compte que potser és una batalla perduda, el que s'haurà d’acordar i consensuar, de manera inevitable, és quin tipus de publicitat, de quina manera, en quins llocs, etc., etc., etc. es pot portar. És a dir: que el món casteller haurà de ser capaç de regular la publicitat en el seu vestuari, acordant quines parts són susceptibles de ser utilitzades i quines no. No trobo altra opció, perquè no em puc imaginar que els partidaris de vendre la superfície de la seva colla estiguin disposats a convertir els seus quarts en un pilot de Fórmula 1.

3. Més pedagogia? Un dels arguments a l'hora de mostrar-se contrari a aquest fet és el que es deriva del perjudici que pot patir la imatge social que actualment projecta el món casteller. Al marge del nomenament de la Unesco, la visió era molt positiva en tant que es contemplava com a una activitat amb uns valors intrínsecs ben ressenyables. Tot un catàleg de bones pràctiques que, a més, és completament amateur.

Si arriba el moment en què la publicitat arriba a les colles és molt probable que aquesta visió comenci a canviar, i que un dels principals arguments en favor dels castells comenci a perdre força. Al mateix temps, crisi econòmica al marge, és indubtable que les colles han de buscar fórmules de finançament i canals alternatius per fugir de la dependència de subvencions i ingressos similars.

L'activitat castellera és molt atractiva, simbòlica, plena de valors, i molts altres punts positius. Però la societat en general hauria de conèixer quina és la realitat d'una colla qualsevol. Que els desplaçaments costen diners, que organitzar activitats costen diners, que molts dels membres de les juntes acaben posant calers de les seves butxaques, que portar a la canalla als cavallets el dia que hi ha fira al poble val diners, etc., etc. I aquesta tasca més informativa cap a la resta de la societat que tan bé valora els castells potser s'haurà d'intensificar. Fer pedagogia del que significa ser casteller i mantenir una colla.

4. Hi ha patrocinadors per a tothom? Actualment, el patrocinador oficial és Damm, que destina una important quantitat de diners al món casteller. Evidentment, ho fa perquè rep una contrapartida a canvi: prestigi social, imatge de marca, projecció externa. Aquesta inversió els hi és rendible. Però, tot i això, si s’obrís la possibilitat de que altres patrocinadors comencessin a donar calers a les colles, potser Damm diria que vale, que ok, però que la quantitat que hi destina per al pagament de les assegurances no tornaria.

Això obligaria a les colles a assumir elles mateixes la despesa d’aquesta assegurança, una situació que la immensa majoria no podria afrontar. I aleshores què? Quantes colles haurien d’acabar desapareixent? És factible que gairebé la seixantena de colles actuals trobi patrocinadors que els reporti els ingressos necessaris per desenvolupar la seva activitat? Com s’ho faran les colles que no aconsegueixen un patrocinador de 100.000€ però sí 100.000 d’1€? Posats a buscar pasta tot s’hi valdrà, no?

5. I ha de ser la camisa? En aquest tema, s’ha parlat contínuament de la camisa. Si jo fos una empresa en busca de colla per patrocinar, voldria que el meu logo o marca aparegués en l’esquena, que és la part més visible. O en el cul. I si una colla acaba portant una marca en l’esquena i una altra en el cul, la combinació pot ser terrible. Imaginem-nos el castell.

6. Els castells són un esport? Sense dubte, els castells tenen punts d’intersecció amb el món dels esports: és una activitat física, cal entrenar-se, etc., etc., etc. Però els castells no són una competició (fora del concurs de castells), en les diades no hi ha guanyador ni perdedor (o sí, però no determinat per un reglament previ, sinó que és cada colla qui considera si ha assolit els seus objectius o no), tampoc es cobra entrada, i és un acte festiu, obert a tothom.

Com a últim argument (estrambòtic, si voleu): en algun esport es produeix col·laboració entre contrincants? No. Per què? Doncs per què en el món de l’esport hi ha d’haver un que guanyi i un altre que perdi. I ajudar al contrari pot significar la teva derrota. En canvi, en el món dels castells, l’ajuda i la col·laboració mútua és clau, moltes vegades, perquè totes les colles participants en una diada en surtin plenament satisfetes havent-ne fet castells molt diferents.

La introducció de la component esportiva podria significar, a més, que en comptes de la classificació en colles de gamma extra, de vuit, etc., s’acabessin instaurant les divisions, i que hi haguessin ascensos i descensos, i últimes jornades d’infart, i ... Si en una diada t’estàs jugant la permanència amb una altra colla s’acabaran els cops de mà a les pinyes? “Que ningú hi vagi, que si descarreguen el castell ens envien a segona!!!”

Serà el renaixement del carrusel deportivo en versió "carrusel casteller"? Protagonitzaran els castells una nova modalitat de les tardes (o els matins) de transistors? Obligarà la Coordinadora (o la Federació, o ves a saber qui) a que les tres últimes diades del calendari comencin totes a la mateixa hora? Faran el “Quarts de 9” i el “Tres rondes” programes especials de seguiment de les últimes diades per veure quines colles pugen i quines baixen de categoria?

Preguntes, preguntes, preguntes. I el dissabte vinent l'Assemblea.