Et felicito fill. Et felicito Biel

Un post dedicat al Biel. Perquè aquest bloc és seu

Avui fa exactament 59 dies que volia escriure aquest post. El volia escriure el dia que vas fer 6 anys. I perquè ho faig avui i no quan ho volia fer o més endavant? Potser per manca de temps, potser per rumiar-me massa les coses. O potser perquè m’agrada molt l’escriptor Enrique Vila-Matas, a qui no l’agraden els números rodons. El cas és que avui sí, avui m’he decidit.

Avui, també, fa exactament (va ser el 6 d’abril de 2009) gairebé dos anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Va ser arran de la diada d’inici de temporada d’aquell any. I és que, en aquella diada, i contra tot pronòstic (tenies 4 anys i 2 mesos) vas fer el teu primer castell: un pilar de 4.

Poc abans, l’octubre de 2008, vas tenir el teu primer contacte amb els castells. Va ser arran de la celebració de l’Entimostra, on els Nens del Vendrell tenien un estand i feien tallers per a la canalla. Fa molt de temps que la teva mare i jo teníem clar que quan fossis més gran ens aproparíem a la colla, perquè creiem en els valors implícits en els castells: companyerisme, solidaritat, treball en equip, importància del col·lectiu, relació amb tot tipus de gent, etc.

La nostra idea era fer-ho quan tinguessis 6 ó 7 anys. Però les circumstàncies van voler que ho féssim quan encara en tenies 3. I amb aquesta edat vas fer els teus primers assajos. Poc després, amb 4, vas fer el teu primer pilar. I aquella temporada ja va ser tot una sorpresa. Només 4 anys, i vas tancar l’any fent 54 castells, incloent-hi tota la gamma de set (9 4de7a, 5 3de7a, 1 5de7a i, fins i tot, un id de 4de8, entre molts altres). Després d’aquell pilar, encara recordem amb gran emoció la Tde6 que vas fer a Girona, amb tota la plaça animant-te i aplaudint com si haguessis coronat un castell de 9 quan et vas col·locar de cassola.

De la temporada passada, la del 2010, ja no cal ni parlar-ne. Has participat en la construcció d'un castell que feia 40 anys que perseguíem: la mítica Tde8 amb folre. També has caigut d’aquest castell, i d’un 3de8. Però has fet de cassola en 5 4de8, 6 Tde7, 10 4de7a i 11 5de7, a més de molts altres (més de 80 en total).

Has viscut l’experiència de participar en un concurs de castells, t’has menjat innumerables assajos (dimecres i divendres, de canalla i general), i mai, mai, mai has donat un pas enrere. Has caigut i a continuació has tornat a pujar. Tot i el cansament de molts dies sempre has tirat amunt quan t’ho han demanat. I, per sobre de tot, has mostrat sempre una concentració, un sentiment de responsabilitat, un prendre’s seriosament el pujar a un castell realment admirable en un nen que acaba de fer 6 anys.

De vegades els adults perdem la perspectiva de les coses, ens limitem a veure el que ens afecta a nosaltres, i no som capaços de veure, valorar i reconèixer com es mereix el que feu vosaltres, la canalla. Però avui, Biel, vull expressar la meva admiració per la capacitat de sacrifici, treball, esforç i força mental que manifesteu una vegada i una altra tant tu com la resta de canalla.

Ets entremaliat, tossut, mogut, incansable, físic, de caràcter fort, no sempre fàcil. Però quan fas castells et mostres absolutament predisposat a donar el millor de tu, a donar-ho tot perquè l’objectiu s’assoleixi. Per això et volem felicitar, fill, perquè estem molt orgullosos de tu. I també ho estem dels teus companys, especialment de la Maria, del Nil, la Rebe i la Lamiae, perquè formeu un equip espectacular, un pom de dalt únic, on els més grans sempre ho han fet tot per ajudar els més petits, especialment a tu, la qual cosa no has d’oblidar mai. Perquè també ens sentirem molt orgullosos el dia que tu facis el mateix amb altres més petits, que els ajudis amb la teva experiència, els teus coneixements, les teves vivències.

No sé què passarà d’aquí a un temps. El futur és una cosa impredecible. Potser continues fent castells i un dia pots dir que vas ser un nen molt precoç, que va començar a pujar amb 4 anys. O potser ho has deixat tot i jugues a futbol, a bàsquet o a ves a saber què. En qualsevol cas, simplement volia dir-te que estem molt orgullosos de tot el que has fet fins ara. I que tenia ganes d’escriure aquestes línies perquè quan vaig crear aquest bloc va ser per seguir la teva evolució. Tu ets l’autèntic protagonista d’aquest espai. I avui vull que ho siguis més que mai.