El debat sobre la publicitat arriba a TV3

Ahir, la polèmica sobre la possibilitat d’incorporar publicitat a les camises de les colles va arribar al programa “Els matins” de TV3. Xavier Escribà, Vicepresident dels Castellers de Vilafranca, i Raquel Sans, periodista i castellera de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, van protagonitzar un cara a cara defensant, cadascun d’ells, la seva postura: publi sí, publi no.

Si hagués de fer un resum de les moltes coses que es van comentar no me’n sortiria, ja que la meva capacitat de síntesi es nul·la. Com a molt, puc fer alguns apunts desordenats que una vegada publicats no penso rellegir per no córrer el risc d’haver-los d’esborrar. Som-hi.

- Si bé tot el que sigui parlar de castells és bo, crec que no ho és tant quan es fa en relació a qüestions més vinculades a l’economia que a la pròpia activitat castellera.

- Aparentment, sembla que els qui no són partidaris d’incloure publicitat a les camises estiguin defensant continuar amb les mateixes fonts d’ingressos actuals. I jo crec que no és tant així. N’hi haurà que sí, evidentment. Però també –i aquí és on em situo- n’hi ha qui pensa que cal buscar noves fórmules de finançament i noves vies d’ingressos. Que les colles, en definitiva, han de trobar noves fonts de recursos i intentar allunyar-se, cada vegada més, de subvencions i altres canals similars. Però això és una cosa, i una altra cosa és que es consideri que aquestes s’hagin d’aconseguir amb la camisa com a principal espai publicitari.

- Durant el debat es van donar algunes dades -pressupostos de 500.000€, viatges al Brasil i l’Índia, calefacció i climatització als locals d’assaig, etc.- que, em sembla, ben poc tenen a veure amb la realitat de la majoria de colles. I, això (és una possibilitat) va transmetre a l’espectador aliè al món casteller una imatge distorsionada d’aquesta activitat i ben allunyada de l’amateurisme.

- No entraré a valorar si el paper de la Coordinadora és positiu o negatiu, ni tampoc en si la decisió d’ajornar el debat sobre publicitat és una bona mesura o no. El que sí crec és que, últimament, sembla que aquella sigui un òrgan que es mou al marge del conjunt de les colles, quan són aquestes les que tenen la última paraula en tot el que es decideixi. Les mesures adoptades durant l’última assemblea (insisteixo: sense entrar en si són bones o dolentes) van ser preses i acordades per la majoria de les agrupacions, no per la Coordinadora.

- Durant la conversa van quedar molt ben definides dues mentalitats respecte a les motivacions que porten a la gent a fer castells. Una és aquella que parla de la necessitat d’incentivar contínuament al personal perquè vagi al local. La conseqüència directa d’aquesta línia de pensament és la d’organitzar contínuament, tal i com es va dir, activitats socials, viatges, etc., etc. I, per mantenir aquest ritme, es necessiten molts diners. L’altra línia és la que considera que per fer castells el que cal són ganes de fer-los. I tot i que les colles organitzen esdeveniments per als seus membres, aquests incentius són a posteriori, no la causa que ha d’arrossegar la gent al local.

I, de moment, això és tot. M’ha quedat sintètic, no?