Actuació a Coma-Ruga amb molt bons resultats i sensacions. Després del pas endavant que vam donar el diumenge passat a l’Arboç, la diada d’avui ens ha permès consolidar el que allà havíem fet i donar-nos moral per continuar progressant i plantejant-nos noves fites. A més, hem tornat a descarregar el 3de7 amb l’agulla, després de dos intents desmuntats (per circumstàncies més anecdòtiques que importants) del 4de7, a més de descarregar amb absoluta solvència un 3de7, un 4de7, un pilar de 5 i dos pilars de quatre per tancar l’actuació.
En els pilars del final, per cert, s’ha produït un fet que, sens dubte, passarà d’aquí no res a ocupar una de les pàgines més destacades de la història dels castells. Fa uns dies, Leire Pajín, portaveu del Psoe, deia que faltava poc per que succeís un fet d’abast històric i d’importància interplanetària. I aquest fet, segons ella, consistia en la coincidència de la parella formada per Obama (president dels EE.UU.) i Zapatero (com a president de la Unió Europea).
Doncs no, senyora. S’equivoca de fet i de parella. Perquè més important encara (i més rellevant sense dubte per a la història de la humanitat) ha estat el fet que una de les més famoses i conegudes parelles de còmic pugessin, simultàniament, a dos pilars de quatre. Sí senyors. Perquè avui, 22 de juny de 2009, cap a les 15 hores, la Plaça Germans Trias de Coma-Ruga ha estat testimoni de la pujada als pilars de dos personatges de TBO. I quan han coronat els seus pilars, el crit del públic assistent ha estat unànim: ¡Però si són Zipi i Zape! Doncs sí, Zipi i Zape. O el Quim i el Biel, que ve a ser el mateix. Això sí és història intergalàctica, i no el que comenta de l’Obama i el Zapatero.
Doncs sí. Ha estat una jornada força positiva per moltes raons. Ens hem tret l'espineta que portàvem després de la diada del 83é aniversari, pujant un graó en els castells que veníem fent fins ara. Amb el 3 de 7 amb l’agulla hem passat de la gamma del set a la del set i mig, demostrant les capacitats i potencialitats de la colla. També ha estat una jornada important perquè anant escassos de canalla hem pogut resoldre la situació molt satisfactòriament, amb molts debuts de canalla: el Biel (pujant per primera vegada a un castell de 7), la Valentina (estrenant-se com a cassola en un 4de7), i el Jordi i la Damiae (pujant a pilars de 4).
En primera ronda hem aixecat un 3de7. El Biel, fins ara, havia fet pilars de 4 (al Vendrell i Vilanova), una torre de 6 (a Girona), i un 5de6 (al Vendrell). Degut a la seva encara limitada estatura i força, les seves pujades són lentes, i obliguen a prolongar la carregada del castell. Amb tot, ell va pujant al seu ritme, amb l’ajuda dels castellers del tronc. I, al menys, la decisió d’anar cap amunt la té.
Quan m’he assabentat que havia de pujar al 3de7 he patit una mica donat que hauria de superar un pis més dels que fins ara havia pujat. Però quan l’he vist enfilant-se al pis de quarts he tingut el convenciment de que ja no hi havia marxa enrere, i que arribaria fins al final, perquè tenim uns castellers de tronc i pom de dalt que són uns cracks, i que sempre estan a punt per donar el cop de mà necessari perquè no es quedi atascat. Després, en segona ronda, hem fet un 4de7, on ha debutat de cassola la Valentina, qui ha pujat amb determinació i convenciment, convertint-se en una altra de les notes positives del dia.
Però el millor d’avui ha vingut al final. La intenció era fer un 4de7 amb l’agulla, però en l’últim moment s’ha hagut de canviar de plans i anar a per un 3de7 amb l’agulla. La carregada ha estat sòlida (o, al menys, això m’ha semblat des de la pinya). Quan el Nil ha fet l’aleta i ha ocupat la seva posició en el pilar del mig ha arribat l’hora de la veritat. El castell s’ha començat a descarregar per deixar visible el pilar, i la tensió i el desig de què tot sortís bé, i que el pilar es pogués descarregar, era ben palpable en l’ambient. Durant uns instants s’ha hagut de defensar amb ràbia el pilar i la seva descarregada, però quan s’ha aconseguit, l’esclat d’alegria ha estat fantàstic. Un esclat d’alegria ben representat en la imatge de l’Enric que obre aquest text.
Per tancar l'actuació hem muntat un pilar de 5 que no s'ha arribat a coronar (només ha mancat fer l'aleta), i dos pilars de 4 on s'han estrenat el Jordi i la Damiae, una altra de les bones notícies del dia.
I per arrodonir la jornada hem marxat plegats a dinar al local. Després del resultat d’avui, es respirava un molt bon ambient. L’esforç col·lectiu ha tingut la seva recompensa. Ha estat un bon dia.
I, ara, algunes imatges de la jornada.
Plaça Vella del Vendrell, amb Jove dels Xiquets de Tarragona i Joves de Valls
Intent 4de7p, id 4de7p, 3de7, 4de7, 5de6, pilar de 5
Gran jornada de castells a la Plaça Vella. Celebràvem la diada de l’aniversari de la colla (el 83é en aquest cas, que es diu ràpid), sent una de les dates destacades del nostre calendari. Com en altres ocasions, les colles convidades són de les que estan capacitades per oferir un magnífic repertori de castells, i això van fer la Jove dels Xiquets de Tarragona i la Joves de Valls.
La Jove dels Xiquets de Tarragona va descarregar un 3de8, un 2de7, un 4de8, 2 pilars de 5 i 3 pilars de 4. Per la seva banda, la Joves de Valls va completar també el 3 i el 4de8, un 5de7, un pilar de 5 i dos pilars de 4.
Quant a nosaltres, estàvem molt il·lusionats en donar un pas endavant en les nostres construccions tenint en conte el nivell de les altres colles i que es tractava de la nostra diada d’aniversari. Tot i que el resultat, des del punt de vista de l’anàlisi freda dels números no va ser l’esperat, la sensació global que em queda és d’optimisme. Si bé no vam aconseguir completar els castells que presentàvem, es va demostrar que estem capacitats per fer-los.
El primer que van intentar va ser el 4de7 amb el pilar, un castell que havíem assajat últimament i que va pujar sense dificultat. A l’hora de descarregar-lo, i amb el pilar ja visible, una indecisió de la canalla no va fer possible completar-lo, tot i que només faltava un sospir per fer-ho. Després el vam tornar a intentar, degut a les bones sensacions anteriors, però tampoc en aquest cas el vam poder completar.
Després dels intents, vam optar pel 3 i el 4de7, castells plenament consolidats que vam descarregar sense problema. Ja només ens quedava una ronda per tancar la nostra actuació, abans del pilar de 5 final.
¿I el Biel? Doncs el Biel ara puja. Es va decidir que faríem un 5de6, i que hi pujaria el Biel de cassola del tres. Quan el van col·locar a sobre de la pinya el vaig veure més o menys bé, ja que el tenia molt a prop. Fins al pis de segons, amb l’ajut de les mans dels qui estem a baix puja sense dificultat. Els problemes se’ls troba a partir del pis de terços, ja que encara és petit i no hi arriba del tot bé als punts de suport que el poden permetre anar ascendent de manera fluida i constant. Però ahir, tenint en conte que es tracta d’un nen de 4 anys, i que a aquesta edat hi ha limitacions de força i estatura, em sembla que va pujar de meravella. Fins i tot diria que ha estat el dia que millor ho ha fet, molt millor que a qualsevol dels assajos. Ho va fer ràpid, decidit, just darrera dels dosos, i va ocupar la seva posició de cassola en un temps més que raonable.
Com deia al principi, i tot i que no vam assolir els objectius que buscàvem, crec que va ser una gran jornada de castells. Pels que vam poder veure per part de les altres colles, i per la demostració de que, per part nostra, estem en disposició de donar un pas endavant.
El divendres, i dins dels actes de commemoració del 83é aniversari de la colla, es va programar un assaig públic a la Plaça Vella i, al seu acabament, un concert de rock amb els grups “Dr. Lecter”, “Shout of Hell” i “Kill me later”.
Prèviament, a les 20.30, la canalla havia fet el seu assaig al local. Després, cap a les 22 hores, vam anar cap a la plaça, i just quan començàvem a muntar el primer castell de l’assaig va començar a ploure. Com que la cosa no pintava gaire bé (ni per a nosaltres ni per als músics que havíem de tocar després) es va plantejar l’opció d’anar cap al local i fer l’assaig allà. Però, finalment, es va trobar una altra solució: fer-lo dins de l’església, al bell mig de la nau central.
Sempre m’ha semblat que la plàstica dels castells té molt d’estètica barroca. Els cossos en moviment, els recargolaments de les cames i els braços, la continua vibració i oscil·lació de la construcció, el contrast entre llums i ombres i la lluentor dels colors a les pinyes. I, ves per on, tot i que només es tractava d’un assaig, estava a punt de produir-se aquesta fusió entre barroc i castells. Una combinació sempre present quan actuem en la Plaça Vella, ja que es on s’hi troba l’església de Sant Salvador, amb la seva portada barroca, però que en aquesta ocasió estava a punt d’intensificar-se mitjançant la confrontació de dos barroquismes: el de l’arquitectura humana dels castells i el de l’arquitectura de l’església.
