El divendres, i dins dels actes de commemoració del 83é aniversari de la colla, es va programar un assaig públic a la Plaça Vella i, al seu acabament, un concert de rock amb els grups “Dr. Lecter”, “Shout of Hell” i “Kill me later”.
Prèviament, a les 20.30, la canalla havia fet el seu assaig al local. Després, cap a les 22 hores, vam anar cap a la plaça, i just quan començàvem a muntar el primer castell de l’assaig va començar a ploure. Com que la cosa no pintava gaire bé (ni per a nosaltres ni per als músics que havíem de tocar després) es va plantejar l’opció d’anar cap al local i fer l’assaig allà. Però, finalment, es va trobar una altra solució: fer-lo dins de l’església, al bell mig de la nau central.
Sempre m’ha semblat que la plàstica dels castells té molt d’estètica barroca. Els cossos en moviment, els recargolaments de les cames i els braços, la continua vibració i oscil·lació de la construcció, el contrast entre llums i ombres i la lluentor dels colors a les pinyes. I, ves per on, tot i que només es tractava d’un assaig, estava a punt de produir-se aquesta fusió entre barroc i castells. Una combinació sempre present quan actuem en la Plaça Vella, ja que es on s’hi troba l’església de Sant Salvador, amb la seva portada barroca, però que en aquesta ocasió estava a punt d’intensificar-se mitjançant la confrontació de dos barroquismes: el de l’arquitectura humana dels castells i el de l’arquitectura de l’església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada