La pinya

El passat dimarts l'Adrià Grandia escrivia una entrada en el seu magnífic bloc sota el títol "Ser la pinya", on expressava les seves sensacions en formar part d'aquesta amalgama de cosos, braços i, per sobre de tot, objectius comuns, que significa viure l'experiència de "fer pinya".

Estic absolutament d'acord amb les seves paraules, especialment quan diu "una colla castellera és un cúmul de gent que treballa al mateix moment i pel mateix objectiu. No hi ha ningú sobrer. Quan et poses la camisa i t'estrenys entre la gent la teva força i la teva feina té molta més direcció. Per un o altre motiu la identitat i el col·lectiu passen a donar valor als actes. És en aquest moment que és important ser la pinya". I afegeix, "Ser la pinya més enllà de fer-la", una distinció que em sembla molt encertada.

Al seu article parla de l'actuació del diumenge passat a l'Arboç, de la qual en vam sortir força satisfets i amb la moral ben alta. L’assoliment del 3de7 amb l'agulla va ser un moment culminant de la diada, ja que el vam haver de treballar de valent, amb esforç i convenciment, fins que el vam descarregar gràcies al treball de tots: tronc i pinya. La imatge de l’alegria de l’Enric crec que expressava molt fidelment el que va representar aquell moment, i precisament l’Enric, en un gest que l’honora, va remetre al diari una carta titulada “Visca la pinya!” que transcric a continuació.

"Hola, sóc un casteller dels Nens del Vendrell, un casteller de tronc, és a dir, dels que surten a la foto; encara que avui no toca parlar de nosaltres, avui vull parlar dels castellers de la pinya. Aquests castellers anònims, gràcies a ells podem fer castells, sí, sí, tots els castells, ja que sense ells no en podríem fer. Avui m'agradaria donar les gràcies a tots ja que diumenge passat vàrem aconseguir una fita important, descarregar tres, quatre i tres de set amb l'agulla. Ells varen demostrar que donant el cent per cent podiem aconseguir aquests castells. El seu esforç es va recompensar en descarregar els castells tot i ser pocs. M'agradaria anomenar tots els castellers de pinya que van participar diumenge i a les sortides de la temporada, encara que no seria just deixar-me algú. Us torno a felicitar, i només a vosaltres, els de la pinya, els del tronc també s'ho mereixen, però avui, simplement, no toca". Enric Llorens. Nens del Vendrell

Per la part que em toca, Enric, gràcies a tu pel teu gest. Un gest emocionant de debó. Moltes gràcies de nou.